L’euro cau a mínims en dues dècades i s’allunya de la paritat amb el dòlar
Rússia avisa que no enviarà més gas pel Nord Stream si no s’aixequen les sancions
El tall de subministrament fa créixer fins a un 30% el preu del combustible a Europa
No hi ha treva per a l’euro, que es continua debilitant. Ahir la moneda única va caure per sota dels 99 cèntims en perdre un 0,7% del seu valor respecte a divendres passat. Després d’un cap de setmana en què el tall del subministrament de gas rus a Europa ha tornat a ser un maldecap per al Vell Continent, l’euro es va devaluar en caure fins als 0,9879 dòlars, un mínim al qual no arribava des del 2002.
Els mercats enceten el nou curs amb pessimisme i la setmana en què el Banc Central Europeu (BCE) ha de decidir sobre la segona pujada dels tipus d’interès comença amb el focus posat en l’energia. La dependència de l’energia russa condiciona el mercat de divises i el dòlar aprofita la major solvència energètica dels EUA per accelerar l’ascens. L’enfonsament de la moneda única ja se situa en el 13% aquest any respecte a l’anterior. Lluny queda ja el febrer, quan abans de la invasió russa d’Ucraïna l’euro es canviava per 1,15 dòlars.
L’aturada del subministrament de gas rus a través del Nord Stream 1 augmenta el temor que hi hagi escassetat i racionaments a Europa. A més, l’advertència de Moscou de no tornar a activar l’enviament de gas a través d’aquest gasoducte si no s’aixequen les sancions certifica en bona part aquesta por. A causa del tall, el preu del gas es va disparar ahir fins a un 30% a Europa, on va arribar a marcar preus de 280 euros el megawatt hora.
Un euro debilitat abarateix les exportacions dels països de la zona euro, però encareix les importacions, entre altres les energètiques. Això és especialment negatiu en un context en què els preus ja toquen màxims històrics. Com que els productes energètics es paguen en dòlars, la pèrdua de valor de l’euro encareix encara més el cost dels productes energètics. La devaluació de l’euro també perjudica els turistes europeus que viatgen als EUA: reben menys dòlars per la mateixa quantitat d’euros.
La incertesa per la crisi energètica també té efectes sobre el deute sobirà, que està augmentant. El bo alemany a deu anys s’ha situat en l’1,5%, però els perifèrics com l’italià o l’espanyol han arribat al 3,97% i al 2,79%, respectivament. Amb dades que fan preveure una tardor econòmicament fosca, la mirada està fixada en la decisió d’aquest dijous del BCE sobre la pujada dels tipus d’interès, però també en la reunió extraordinària dels ministres d’Energia europeus per abordar una crisi que fa témer escassetat energètica i aviva tambors de recessió a Europa.
L’OPEP+ reduirà la producció a partir de l’octubre
L’aliança OPEP+, l’organització liderada per l’Aràbia Saudita i Rússia que agrupa els principals exportadors de petroli i els seus aliats, va acordar ahir per unanimitat reduir en 100.000 barrils al dia la producció de cru a partir de l’octubre, pel temor que un fre de l’economia mundial disminueixi la demanda de l’anomenat or negre. Amb aquesta decisió, queda anul·lat l’increment del bombament acordat en la reunió de l’agost. L’OPEP+ tornarà així als nivells de producció dels mesos de juliol i agost, i farà arribar al mercat fins a 648.000 barrils al dia. Aquesta decisió arriba després que el G7 hagués acordat divendres establir un límit als preus del petroli rus, tot i que no va concretar cap xifra, i es produeix en un moment especialment difícil per a Europa, a les portes d’un hivern incert pel que fa al proveïment de gas, sobretot després que Moscou hagi redoblat el pols amb la UE en suspendre de forma indefinida el subministrament pel gasoducte Nord Stream 1, suposadament per una avaria.
