Un inici de curs escolar amb novetats i interrogants
El fet de començar més aviat està portant maldecaps als centres gironins
Fins avui mateix les escoles no sabran del cert quanta mainada es quedarà havent dinat i si tindran prou monitors
La gestió de les matrícules de FP, perjudicades pel nou calendari
El curs escolar 2022/23 comença aquest matí a infantil i primària i, dimecres, a secundària. Fins avui no es donaran a conèixer les xifres oficials d’alumnes i educadors dels centres gironins per a aquest nou curs, però se sap que en l’àmbit de tot Catalunya hi haurà un descens generalitzat de matriculats d’infantil a batxillerat, però que en canvi hi ha un augment a FP. A la demarcació de Girona, en aquest inici de curs no s’estrenarà cap escola nova i no està previst que al llarg dels pròxims mesos comencin obres de rellevància.
Si bé la tensió amb la qual es va acabar el curs passat ha quedat rebaixada amb els acords d’última hora entre el Departament d’Educació i els sindicats (les mobilitzacions s’han desconvocat), no es pot dir que l’arrancada es faci amb normalitat, ja que s’han d’aplicar una sèrie de canvis i els centres han de fer front a reptes inèdits: s’ha de començar a aplicar el nou currículum (els continguts docents); les escoles hauran de gestionar el controvertit servei de tarda del mes de setembre i, arran de l’avançament de la data d’inici, en força casos hi ha hagut menys marge de temps per acabar de concretar matrícules i plantilles. Respecte d’això últim, els educadors que s’incorporen a un centre (per cobrir vacants i substitucions de la borsa de treball docent) s’hauran d’adaptar als seus nous llocs de treball a correcuita, ja que tot just dimecres es van notificar els nomenaments; és a dir, només hauran tingut dijous i divendres per treballar-ho. No obstant això, les plantilles estructurals –el gruix de l’equip docent– ja es van saber quan encara no s’havia acabat el curs passat i, per tant, ells sí que han pogut preparar-se.
Al costat positiu de la balança hi ha el fet que les precaucions per culpa de la pandèmia, que van condicionar tant els dos últims cursos, ja es poden considerar història. I, sobretot, l’increment de les plantilles docents.
Matriculació
Les novetats afecten sobretot les escoles i no tant els centres de secundària. A l’institut Josep Brugulat de Banyoles, per exemple, confien que dimecres podran començar amb “total normalitat”. A banda de qüestions organitzatives menors, el principal repte que tenen en aquest centre és el poc temps que hi ha hagut per tramitar les matrícules, arran de l’avançament de l’inici de curs. “Ens passa sobretot amb FP”, especifica el seu director, Rafel Juanola. Al Brugulat, un 30% del seu miler d’alumnes fan graus professionalitzadors.
Marge de millora
Precisament a Ustec-STEs lamenten que un gran nombre d’estudiants de FP no sabran si tenen plaça i en quin centre fins a finals de mes. Aquest és un dels aspectes que el sindicat critica en aquesta arrencada de curs. La seva coordinadora a les comarques de Girona, Glòria Polls, posa el focus en el controvertit horari de tarda d’aquest setembre [vegi’s la informació a la plana següent], entre altres raons perquè, a diferència del que s’exigeix habitualment, al personal contractat pel departament per fer de monitor no se li demana que –almenys un 40%– siguin titulats. Tampoc han previst un programa educatiu per a aquestes hores ni personal adient per atendre mainada amb necessitats especials, hi afegeix.
La Bisbal i la pedregada
La pedregada sense precedents que va caure la setmana passada a la Bisbal va malmetre la coberta de l’escola Joan de Margarit i de l’institut Bisbal. A conseqüència d’això, als alumnes de cinc grups d’infantil i quatre de FP els hauran de ressituar. Els primers, en una altra zona de la mateixa escola, i els segons, en un altre equipament municipal. A més, la data d’inici per als d’infantil s’ha ajornat fins dilluns que ve. A l’escola Joan de Margarit han hagut de tancar els espais del servei de menjador, que s’oferirà en una altra zona del mateix centre educatiu.
Es calcula que caldran entre vuit i deu mesos per reparar els danys i, per tant, no serà fins al curs següent que es podran recuperar els espais originals.
LES FRASES
Un servei que en moltes escoles arrenca coix
R. E
Aquest mes de setembre, els alumnes d’infantil i primària faran jornada reduïda (de 9 a 13 h) i, en acabat, podran acudir al servei de menjador. Havent dinat tindran l’opció de quedar-se a l’escola en l’horari habitual fent activitats. El personal que tindrà cura de la mainada el contracten les escoles amb finançament del departament i estarà supervisat per algun membre de l’equip educatiu del centre.
Hi ha algunes escoles, com ara la Guillem de Montgrí de Torroella de Montgrí, que han avisat els pares que avui no podran tenir mainada a la tarda perquè no disposen de monitors, segons va informar divendres Ràdio Capital de l’Empordà. Per la seva banda, a Figueres nou de les deu escoles públiques s’han negat a firmar els contractes amb les empreses de monitors de tarda perquè no estava assegurat ni que aquests tinguessin la titulació ni que es comptés amb un projecte educatiu per a aquella estona. Finalment, ha hagut de ser el departament el que ha fet la contractació.
Sense arribar a l’extrem dels casos esmentats, en la majoria d’escoles públiques la qüestió dels monitors suposa un trasbals. “Això de les tardes és l’únic inconvenient en aquest inici de curs –comenta Carme Martí, directora de l’escola Vall del Terri, de Cornellà del Terri–. “Vam fer un sondeig entre les famílies i tenim una xifra orientativa de quanta mainada es quedarà, però fins a l’hora de la veritat no ho sabrem”, explica. El seu cas no és una excepció. A Olot, la directora de l’escola del Morrot, Alícia Berga, divendres també patia per si farien curt de monitors, depenent de quants alumnes es quedessin. En aquesta ciutat, dijous i divendres és festa local i hi ha famílies que ho aprofiten per fer vacances, una circumstància que influirà molt probablement en l’assistència aquesta setmana.
El màxim de 20 alumnes per aula d’I3, en general es compleix
R. E
A I3 (abans P3), en la majoria de centres públics de la demarcació es podrà reduir la ràtio a 20 alumnes, tal com va anunciar la Generalitat. A la ciutat de Girona, on hi ha el nombre més elevat d’alumnes, està previst que sigui així. Si bé la natalitat ha baixat i, per tant, previsiblement les matrícules també, Educació va anunciar durant el curs passat que s’apostava per mantenir les 47 classes d’I3 actuals a Girona, el que implica la reducció de ràtios. No obstant això, hi ha llocs on no es complirà. Això passarà en escoles de Figueres i de Sant Gregori, segons ha informat el sindicat Ustec.
D’altra banda, a infantil 2 hi ha una novetat important, com és la gratuïtat en tots els centres públics i la subvenció de 800 euros del Departament per cada criatura i curs en els centres privats. El fet de no haver de pagar s’ha fet notar arreu. A Olot, per exemple, on les escoles bressol municipals obriran el dia 12, s’han omplert les 108 places que s’oferien d’I2, però també les 78 d’I1 i les 24 de nadons.
Pel que fa a secundària, el departament no ha confirmat un calendari per a la reducció de les ràtios. El portaveu adjunt de la CUP al Parlament, Dani Cornellà, la setmana passada va preguntar per escrit si la baixada seria aquest curs i si el govern és conscient “que alguns instituts ja tenen la ràtio superior a 33 alumnes/aula per al curs 2022/23”, incomplint d’aquesta manera la llei d’educació. Com a exemple, el parlamentari gironí posava el cas de l’institut Ridaura de Castell d’Aro - Platja d’Aro, on ja “tenen matriculats 34 alumnes/aula a 4t d’ESO”.
Noies i nois a la mateixa aula
L’anunci del Departament d’Educació que no renovarà el concert d’ESO als centres que estiguessin segregant alumnes per raó de sexe ha provocat un canvi històric en dos col·legis gironins, el Bell-lloc i Les Alzines. Aquest curs admeten per primer cop també noies (en el cas del Bell-lloc) i nois (a Les Alzines). El canvi s’aplica tant a ESO com al batxillerat (en el cas del Bell-lloc) i a ESO i prou (a Les Alzines). El concert s’havia establert l’any 2018 i es va acabar a la fi del curs passat. Davant la probabilitat de deixar de percebre l’ajuda econòmica de la Generalitat –amb l’encariment de les quotes a les famílies que això hauria suposat–, aquests centres han preferit ser mixtos. No hi haurà canvis a primària, cicle finançat amb un concert que no expira fins al curs 2026/27.
