Estats Units
Trump accepta lliurar els seus registres financers a un comitè del Congrés
L’expresident nord-americà es negava a entregar-los des de fa anys
El Comitè de Vigilància i Reforma confia que permetin arribar “fins al fons de la conducta atroç” per assegurar que no es repeteixi
El Comitè de la Cambra de Representants sobre Vigilància i Reforma ha anunciat aquest dijous que ha aconseguit un acord per accedir als registres financers de l’expresident dels Estats Units d’Amèrica (EUA) Donald Trump (2017-2021), que es negava a entregar-los fa anys.
La batalla per aquesta informació es remunta a l’abril del 2019, quan el comitè va emetre una citació legal per tenir accés a aquesta informació en el marc de la seva investigació sobre els conflictes d’interessos “sense precedents” de l’aleshores president, les seves transaccions “en benefici propi” i els seus vincles financers amb l’exterior.
De la seva banda, Trump i Mazars USA, una companyia de comptabilitat que treballa pel magnat i les seves empreses, van demandar l’aleshores líder d’aquest comitè, el demòcrata Elijah Cummings, en un intent per bloquejar la citació judicial.
“Després de nombroses victòries als tribunals, el comitè ha assolit un acord per obtenir documents financers clau que l’expresident Trump ha lluitat durant anys per amagar al Congrés”, ha indicat aquest dijous el comitè en el seu comunicat.
Segons la nota, aquests documents facilitaran que el comitè arribi “fins al fons de la conducta atroç” del polític republicà, i assegurar així que els futurs ocupants de la Casa Blanca “no abusin de la seva posició de poder en benefici personal”.
El Comitè de Supervisió havia sol·licitat el març del 2019 a Mazars USA els estats de la situació financera i les auditories preparades per Trump i algunes de les seves companyies, inclosa la de l’Hotel Trump International, ubicat al centre de Washington, segons va detallar llavors The Washington Post.
El diari precisava que durant més d’una dècada Mazars USA i una firma predecessora havien signat els estats financers que Trump feia servir per accedir a crèdits, alguns dels quals incloïen “exageracions freqüents o inexactituds”. Aquestes anaven acompanyades d’una nota de la firma que avisava que no era responsable de les imprecisions de la informació.
L’agost del 2021 la justícia ja va estipular que el comitè tenia raons legislatives vàlides per demanar aquests documents. L’acord assolit ara subratlla que Trump ha accedit a no presentar cap apel·lació als jutjats de Washington i que Mazars USA accepta entregar els documents al comitè “com més aviat possible”.
La resolució d’aquest conflicte no afecta la batalla legal entre Trump i un altre comitè de la Cambra Baixa dels EUA, que fa anys que li reclama que faci públiques les seves declaracions d’impostos.
Trump va ser el primer president nord-americà des de Gerald Ford (1974-1977) que no va publicar cada any la seva declaració d’impostos, una tradició que els seus predecessors consideraven part del seu deure de transparència i de rendició de comptes davant la població.
La jutgessa posposa la decisió sobre el pèrit independent que demana Trump
EFE
La jutgessa Aileen Cannon ha escoltat aquest dijous els arguments a favor i en contra que un pèrit independent supervisi la revisió dels documents oficials recuperats a la residència de l’expresident dels Estats Units d’Amèrica (EUA) Donald Trump a Florida, però no ha anunciat una decisió sobre el cas.
La jutgessa federal als tribunals de West Palm Beach (Florida) s’ha limitat a assegurar que donarà a conèixer per escrit i “al seu degut curs” si designa un pèrit independent, com demana Trump.
Durant la vista a la cort federal, els advocats del govern han defensat que la figura d’un “special master”, com es denomina en anglès la figura del pèrit independent, no és necessària i pot dilatar la investigació criminal.
Els defensors de l’expresident, en canvi, han invocat la designació d’aquesta figura perquè supervisi el registre, que consideren una “seriosa amenaça institucional” i propi de “temps de la colònia”.
Encapçalats per l’exprocurador de Justícia de Florida Christopher Kise –l’últim lletrat que Trump ha fitxat per al seu equip legal–, els advocats de l’expresident han defensat que el pèrit no només ha de supervisar els documents coberts pel privilegi advocat client, sinó l’inventari de tot allò requisat per l’FBI.
En l’escorcoll del passat 8 d’agost a Mar-a-Lago, la mansió de Trump a Palm Beach, els agents federals van trobar documents classificats i secrets que l’expresident republicà presumptament es va endur a casa quan va deixar la Casa Blanca al gener del 2021. L’FBI va comissar 33 caixes, contenidors o elements d’evidència tant del magatzem com de l’oficina de Trump.
La primera acció efectuada la setmana passada pels advocats del magnat va ser sol·licitar que un pèrit independent revisés el registre. La magistrada federal va avançar el cap de setmana passat que la seva “intenció preliminar” era concedir la sol·licitud de l’expresident i nomenar un pèrit.
En una presentació a principis d’aquesta setmana, els advocats del departament de Justícia van argumentar que un pèrit és “innecessari” i que nomenar-ne un “perjudicaria significativament importants interessos governamentals, inclosos els interessos de seguretat nacional”.
Segons ells, l’FBI tenia evidència que probablement es va produir una “conducta obstructiva” a Mar-a-Lago. Per la fiscalia, “probablement es van ocultar i van treure documents del govern de la sala d’emmagatzematge” de la casa on els advocats de Trump van dir que els documents confidencials havien estat guardats.
