Japó
El Japó es rearma
Presenta un projecte de pressupost de Defensa per l’any que ve amb un nivell de despesa rècord
El Japó ha presentat avui un projecte de pressupost de Defensa per l’any que ve amb un nivell de despesa rècord i l’adquisició de noves capacitats defensives i ofensives, en resposta als desenvolupaments armamentistes de la Xina i Corea del Nord i a la guerra d’Ucraïna.
El pressupost sol·licitat pel Ministeri de Defensa per a l’exercici 2023 s’eleva a 39.710 milions d’euros, un 7,5% més que el de l’any anterior, i inclou una partida indefinida per desenvolupar les capacitats militars en els pròxims cinc anys que augmentarà la xifra final a una quantitat molt més gran.
El document preveu l’adquisició d’armament de què fins ara ni disposava el Japó, com drons de combat o míssils hipersònics i de llarg abast, amb el qual el país aspira a incrementar les seves capacitats d’executar contraatacs en cas de conflicte.
Entorn “més complex”
El Ministeri de Defensa nipó justifica aquesta despesa militar, la més gran fins ara, al·legant els creixents desafiaments que envolten el Japó, entre els quals destaca la invasió russa d’Ucraïna, els “continuats intents de la Xina de canviar l’statu quo” a la regió o la intensificació de les provocacions de Corea del Nord, segons consta en el document.
L’agressió russa “sacseja l’ordre internacional”, mentre que Pequín “ha reforçat la seva col·laboració amb Moscou”, a més d’intensificar les seves maniobres militars prop de Taiwan i de “no abandonar aparentment l’opció de recórrer a la força” per sotmetre l’illa sota el seu domini, adverteix el ministeri.
El Japó manté disputes territorials amb la Xina i Rússia per la sobirania de diverses illes situades respectivament al sud-oest i al nord de l’arxipèlag nipó, al voltant de les quals Tòquio ve denunciant un increment dels exercicis militars tant de Pequín com de Moscou, i en alguns casos, conjunts de tots dos països.
“No es pot descartar que es doni a l’Indo-Pacífic una situació similar a la d’Europa”, destaca el document, que també ressalta “l’entorn de seguretat cada cop més complex” al voltant de l’arxipèlag nipó.
En aquest context, el Japó planeja adquirir per primera vegada míssils nord-americans de creuer de llarg abast JASSM (Joint Air-to-Surface Stand-off Missile), capaços de colpejar objectius a uns 1.000 quilòmetres de distància, a més de produir de forma local i a gran escala altres models terra-terra i també per a ús naval.
Capacitats de contraatac
El pressupost inclou la investigació i desenvolupament de míssils hipersònics, un projecte el cost del qual no es detalla i amb el qual el Japó aspiraria a contrarestar les proves i desplegaments d’aquest tipus d’armament per part de la Xina, Corea del Nord i Rússia.
També es preveu l’adquisició de nous escuts antimíssils PAC i Aegis i de radars navals per millorar la capacitat d’interceptar projectils d’última generació, així com comprar avions no tripulats de combat –el Japó de moment només disposa de drons de vigilància–, que puguin ser utilitzats en conflictes minimitzant les baixes humanes, segons el document.
Totes aquestes noves peces d’equipament militar podrien formar part de les “capacitats de contraatac”, és a dir, el poder de colpejar bases i centres de control de l’enemic en cas d’una ofensiva, i que el govern nipó preveu incloure en la seva nova Estratègia de Seguretat Nacional.
L’executiu que lidera Fumio Kishida té previst adoptar a final d’any aquesta nova estratègia vàlida pels pròxims cinc anys, i en la qual s’inclouria per primera vegada el citat concepte de contraatac, que ha generat polèmica en el Japó perquè sota la seva interpretació es podrien executar atacs preventius.
El projecte de pressupost de Defensa serà ara revisat pel govern nipó, que té previst aprovar-lo en el Parlament a principi de l’any que ve amb l’objectiu que entri en vigor el març de 2023, quan comenci el nou exercici fiscal.
