Defensa, en lloc inhòspit, de la independència

Els únics aplaudiments que es van produir, encara que tímids, van ser quan l’ex primer ministre socialista francès Bernard Cazeneuve va afirmar que “només hi ha un poble: el francès”. El debat sobre autonomia o independència ahir a la universitat d’estiu de la patronal francesa, el Medef, amb el president català, Pere Aragonès; el cors, Gilles Simeoni; la vicepresidenta de Guadalupe, Marie-Luce Penchard, i Cazeneuve incloïa totes les tendències, però hi faltava un convidat molt esperat en la figura del ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, que a última hora va excusar la seva presència. La taula rodona quedava relegada a un àmbit regional, segurament l’interès últim del govern de París.

Perquè el títol del debat portava la cua d’Europeus abans de tot. I, així, s’hi va referir Aragonès, que va intervenir en català, amb traducció subtitulada a les pantalles. “Nosaltres ens definim com a independentistes catalans i com a federalistes europeus”, va manifestar després de fer un breu repàs de la situació en l’última dècada i d’afegir-hi que “des de fa un any s’ha reprès un procés de negociació entre els governs de Catalunya i Espanya”.

El president de la Generalitat va recordar que, quan el president francès, Emmanuel Macron, parla d’una Europa estratègica, ha de comptar amb Catalunya per temes com ara la tecnologia i l’energia. I, específicament, va mencionar el projecte ara en plena ebullició del gasoducte Midcat a través dels Pirineus com un exemple si es construeix pensant en el fet de transportar-hi hidrogen verd. Moments abans en el mateix escenari, el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, havia admès que el seu govern tornaria a estudiar el tema malgrat l’oposició actual del Ministeri de Transició Energètica. Aragonès es va felicitar més tard, en declaracions a la premsa, d’aquesta inflexió en la posició.

De fet, el debat sobre independència o autonomia va acabar derivant en un encreuament entre l’autonomista cors, Simeoni; la regionalista antillana, Penchard, i el més jacobí, Cazeneuve. Senyal del camí encara per recórrer a França malgrat la bona voluntat de l’empresariat francès organitzant l’encontre.