Scholz i Sánchez s’alien per tirar endavant el Midcat
Els dos líders escenifiquen una aliança energètica per rescatar Europa arran de la crisi derivada de la guerra a Ucraïna
París s’obre ara a negociar un projecte que havia aturat i que Berlín necessita per substituir el gas rus
Olaf Scholz semblava ahir més necessitat del suport espanyol que de l’eix tradicional francoalemany. Amb Pedro Sánchez, des del palau barroc de Meseberg, a uns 70 quilòmetres de Berlín, el canceller alemany va expressar un cop més el seu “suport total” a la projectada interconnexió que ha de portar gas des de la península Ibèrica cap a la resta d’Europa, l’anomenat Midcat. Una connexió políticament i energèticament molt més recomanable que el gas rus, però que va quedar aturada el 2018 quan faltaven només 220 quilòmetres, entre Hostalric (la Selva) i el sud de França. No hi havia interès per part francesa a completar-lo, mentre que per part alemanya no es va insistir a fer-ho.
La situació ha canviat amb la guerra d’Ucraïna. La “seguretat energètica forma part de la seguretat nacional”, va dir ahir el canceller alemany, amb Sánchez com a convidat en la primera jornada d’un consell de ministres extraordinari de dos dies. Que hi fos Sánchez i no el president francès, Emmanuel Macron, aliat preferencial de Berlín, ja tenia un punt d’escenificació. La presència de Sánchez va seguir una declaració de Scholz, en tornar de vacances a mitjans d’agost. Va ser enmig d’una roda de premsa d’una hora i mitja, quan va expressar el seu pesar per l’aturada d’aquell projecte, interrogat per un periodista. La frase va ser suficient per reactivar el Midcat, com a alternativa al gas rus que ara Vladímir Putin ha convertit, segons Scholz, en arma de guerra.
Els dipòsits de gas alemanys s’han anat omplint, malgrat la reducció o tallada temporal de subministraments imposada per Moscou. Encara no ha acabat l’agost i han arribat al 85% de la seva capacitat, el nivell inicialment marcat per a l’octubre. El percentatge de gas rus que importa Alemanya ha baixat del 55% del febrer a un 9%, segons xifres de la televisió pública ARD. Les alternatives venen de Noruega o dels Països Baixos. Però a llarg termini es necessita una via més segura i més barata. Scholz va posar l’accent en el terme “a llarg termini”, conscient que el projecte no es reprendrà a temps per resoldre els problemes de subministrament d’aquest hivern. Sobretot perquè, per molt que Madrid parli de desviar-lo cap a Itàlia, en cas de bloqueig francès, Scholz no vol fer enfadar París.
França examinarà la possibilitat d’un nou gasoducte “perquè ho han demanat dos països amics”, va dir, després de la trobada a Meseberg, el ministre francès d’Economia, Bruno Le Maire. Era la frase que Scholz esperava, enmig de la preocupació de molts ciutadans del seu país que no temen quedar-se sense gas a l’hivern però sí el preu que hauran de pagar mentre els subministraments vinguin de Noruega.
Forts combats a Kherson dins la contraofensiva de Kíiv
Ucraïna continua amb la contraofensiva en el front sud, on intenta recuperar els territoris perduts a Kherson i Mikolaiv. En el dia 188 de la guerra, es van registrar intensos combats a Kherson. Les imatges publicades a les xarxes mostraven columnes de fum negre que s’alçaven sobre la ciutat. Les tropes ucraïneses asseguren que han tallat el suport logístic a les russes a través del riu Dniéper. I, en un interessant gir dels esdeveniments, segons la cadena britànica BBC, el líder adjunt imposat per Rússia a l’ocupada Kherson hauria abandonat la ciutat. D’altra banda, els inspectors de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) tenen previst arribar avui a la central de Zaporíjia.
La UE acorda crear una missió d’entrenament a l’exèrcit ucraïnès
Els ministres de Defensa de la Unió Europea (UE) van acordar ahir iniciar els treballs per crear una missió d’entrenament a l’exèrcit ucraïnès en plena invasió russa. “Hi ha moltes iniciatives d’entrenament en marxa, però les necessitats són enormes i hem d’assegurar la coherència d’aquests esforços”, va dir l’alt representant de la UE, Josep Borrell, sobre la necessitat de crear una missió en l’àmbit comunitari que superi les que els diferents països ja tenen en marxa. L’acord polític dels Vint-i-set és el primer pas perquè es pugui crear la missió d’entrenament militar a Ucraïna. Ara, va dir Borrell, s’han de definir els “paràmetres legals i operacionals” de la missió perquè hi pugui haver una decisió final sobre la seva creació. Va justificar la necessitat de la missió perquè, a banda de proveir de material militar Ucraïna, cal abordar “com es condueix la guerra”. D’altra banda, l’alt representant de la UE ha insistit en la necessitat d’augmentar la producció d’armament a Europa i de tirar endavant les compres conjuntes.
