Pendents del compte enrere en la missió Artemis I a la Lluna

La NASA ha endarrerit l'hora d'enlairament del llançament de la missió Artemis I que estava previst per dilluns a les 8.33 hores, hora local (12.33 GMT), i que ara es manté en suspens a causa de fallades tècniques. El poderós coet SLS amb la càpsula Orión a la seva cúspide es mantenen a l'expectativa a la plataforma 39B del Centre Espacial Kennedy en espera de noves directrius dels directius de la missió. La NASA havia anunciat amb anterioritat que en cas avui no s'enlairarà aquesta històrica missió, que suposa una tornada al satèl·lit terrestre al cap de gairebé mig segle, maneja com a segona i tercera dates temptatives els dies 2 i 5 de setembre pròxims.

La NASA va decidir el cap de setmana mantenir  programat per a les 8.33 hores del matí de dilluns (les 14:33 per nosaltres) el llançament de la missió. El director de proves del programa Artemis de l’agència espacial dels Estats Units, Jeff Spaulding, va confirmar aquest diumenge en una teleconferència que els llamps que van caure durant les tempestes de dissabte al cap Canaveral no han afectat al coet SLS ni la càpsula Orion. Les avaluacions realitzades pels enginyers de l’agència espacial nord-americana han determina que els rajos que van caure sobre la plataforma 39B del Centre Espacial Kennedy van tenir un impacte lleu i tot es manté segons programat.Les condicions meteorològiques són ara un 80 % favorables per a l’enlairament d’aquesta missió no tripulada, tot i que cap al final de la finestra de llançament de dues hores aquest percentatge baixa al 60 %, ha explicat avui la NASA.Si finalment  calgués avortar el llançament de la missió, la NASA contempla com a properes dates els dies 2 i 5 de setembre.Si no hi ha contratemps, el coet SLS (sigles en anglès de Sistema de Llançament Espacial), que impulsa la càpsula Orion, sortirà dilluns del centre Kennedy i marcarà el començament d’una nova era d’exploració espacial, que té com a meta establir una presència permanent a la Lluna i enviar una tripulació a Mart.El viatge de la missió Artemis I durarà sis setmanes i arribarà fins a una distància de més de 450.000 quilòmetres de distància de la Terra abans d’emprendre una tornada que conclourà a l’Oceà Pacífic.Aquest programa, que pren el nom de la germana bessona del déu Apol·lo, preveu enviar el 2024 la seva primera missió tripulada a la lluna, l’Artemis II, que farà el mateix trajecte que la seva predecessora.S’espera que amb Artemis III, previsiblement el 2025, els astronautes trepitgin la superfície lunar i ho facin per primera vegada una dona un home de color.