Sèrbia i Kosova busquen una treva

Les negociacions per desescalar la tensió entre Sèrbia i Kosova entren en una fase crítica. A sis dies de vèncer la moratòria perquè Pristina tiri endavant la decisió de prohibir documents d’identitat i matrícules sèrbies al seu territori, la Unió Europea (UE) i els Estats Units lideren l’intent de la comunitat internacional per evitar que es tensi encara més una relació per si mateixa delicada entre els dos països.

“Volem que les dues parts es comprometin que no hi hagi violència”, va assegurar ahir l’enviat dels Estats Units per als Balcans Occidentals, Gabriel Escobar, que, juntament amb el mediador de la UE, Miroslav Lajcak, manté reunions amb serbis i kosovars per trobar una solució abans de l’1 de setembre.

A Kosova hi ha uns 50.000 serbis que resideixen al nord del país, però que fan servir documentació i matrícules de Sèrbia. El nou reglament de Pristina fa que les persones que entrin al país amb documentació sèrbia rebin un document temporal amb una validesa de 90 dies i que hagin de substituir les matrícules per les oficials de Kosova. En la pràctica, la norma obliga els ciutadans serbis que resideixen a Kosova i no reconeixen la independència d’aquest país a sol·licitar documentació a Pristina si volen continuar circulant. En una cessió per les pressions internacionals per l’escalada de les tensions que va començar a finals de juliol, Kosova va ajornar la implementació del reglament. Les autoritats kosovars defensen que es tracta d’una “mesura de reciprocitat” perquè Sèrbia fa el mateix, però Belgrad no la veu de bon ull perquè considera que viola acords previs. A més, els serbis kosovars critiquen que els comporta dificultats administratives addicionals.

Amb una relació per si mateixa complicada pel no reconeixement de Sèrbia de la independència de Kosova –antiga província del país, del qual es va separar l’any 2008–, la crisi per les matrícules és el darrer episodi que fa que la comunitat internacional torni a mirar amb preocupació als Balcans. La tensió no només ha pres la forma d’un intercanvi d’acusacions entre els dos governs, sinó que també s’ha traslladat al carrer. I això preocupa.

Les imatges de la majoria sèrbia a Kosova fent barricades, els disturbis i la policia kosovar tancant els passos fronterers amb Sèrbia han alertat la comunitat internacional i especialment la Unió Europea, temorosa de nous conflictes al continent. “[L’escalada] arriba en un moment crític per a Europa. Amb la invasió russa d’Ucraïna hem vist el retorn de la guerra al nostre continent. Per això, no és el moment d’afegir tensions addicionals, sinó de trobar solucions a problemes enquistats”, va assegurar l’alt representant de la UE, Josep Borrell, després de la reunió a Brussel·les amb els dos mandataris balcànics en la qual no es va arribar a cap acord.

La crisi també ha mostrat les limitacions de la Unió Europea a l’hora de contribuir a normalitzar les relacions entre Sèrbia i Kosova. Des del 2011 hi ha en marxa un procés de negociació entre ambdós països sota el paraigua de la UE, però la manca d’avenços posa en dubte aquest instrument. “La Unió Europea és moderadament bona a l’hora d’apagar incendis, però no té un pla per a una solució duradora a la disputa”, indica Dimitar Bechev, expert del think tank Carnegie Europe en un article en el qual diu no veure la mà de Rússia darrere de la crisi als països balcànics.

Si bé ara el repte és trobar una solució abans de l’1 de setembre per neutralitzar la crisi, aquest episodi ha fet palès que la disputa entre Sèrbia i Kosova necessita una solució a llarg termini que desenquisti un conflicte històric. I totes les parts són conscients que el rellotge corre.