Societat
MARIA PASTOR
DEGANA DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE MATARÓ
“Ara estem en un ‘totum revolutum’ de l’ocupació”
“Utilitzen la gent més necessitada per fer les ocupacions i els grans perjudicats són els veïns”
“És una vergonya que en un estat de ple dret els veïns s’hagin d’organitzar per fer batudes”
“Hi ha un canvi de xip més permissiu d’ocupar una cosa que no és teva”
Hi ha gent gran pagant una hipoteca tota la vida i es troba la injustícia de tenir gent a dins
No pot ser que vulnerables estiguin cobrant per ocupar esperant que algú pagui per les claus
El 75% de les ocupacions es fan a Barcelona, però a Mataró en tenim 2,6 diàries de mitjana
Les ocupacions d’habitatges són un problema que s’ha traslladat als jutjats i a Mataró ja fa anys que estan denunciant les màfies que en fan negoci.
Reclamar els llançaments exprés és la solució per posar fi a les màfies?
Les mesures cautelars d’enjudiciament criminal són eines que tenim per posar fi a aquestes màfies. Quan et roben el mòbil o el cotxe te’l retornen perquè és una mesura cautelar que s’adopta directament, però en canvi això no passa amb una cosa tan colpidora com és que et prenguin la casa.
S’ha de diferenciar quan es parla d’ocupacions il·legals?
Els delictes d’ocupació que són les violacions a domicili, tant de primera com de segona residència, requereixen una mesura cautelar urgent. Una altra cosa és quan tenim l’habitatge buit, dels quals parlem tant en mans dels bancs i fons voltors, però també pot ser que tinguis un pis buit d’una herència. Les casuístiques són moltes, però no hi ha cap diferència en el delicte d’ocupar un pis d’un fos voltor i d’un propietari en relació amb els perjudicis que provoca al veïnat. La solució per a les persones més vulnerables l’han de donar els poders públics amb més habitatge social. El problema a Mataró i en altres llocs és que el problema és delinqüencial i són màfies organitzades que ocupen pisos a la carta, per encàrrec. Tenien fins i tot una web on s’oferien per fer ocupacions ràpides, rebentant portes i posant un pany nou.
I són aquests casos els que us arriben?
Sí, com el d’una senyora que es va trobar que van ocupar un pis al seu bloc on hi tenien una dona gran dormint a terra amb un matalàs a qui li havien donat 3.000 euros per estar-se allà. Els interessa mantenir-ho ocupat fins que algú pagui per les claus i portar la senyora cap un altre pis. Així és com les màfies utilitzen la gent més necessitada per fer les ocupacions, i els grans perjudicats són els veïns.
S’està generant una alarma social?
Són les organitzacions delinqüencials les que la generen. És una vergonya que en un estat de ple dret els veïns s’hagin d’organitzar per fer batudes i vigilància. No pot ser que hi hagi persones vulnerables que estiguin cobrant per ocupar. És recurrent als judicis que els ocupants diguin que van pagar per les claus però resulta que abans s’havien rebentat les alarmes.
Es diferencia si són pisos o locals o tot s’hi val?
Els delinqüents no paren atenció si és un local de negoci o un habitatge, s’ocupa tot. El 75% de les ocupacions es fan a Barcelona, però a Mataró tenim 2,6 ocupacions diàries de mitjana. Anem des de fa anys agafats de la mà amb l’Ajuntament de Mataró per lluitar-hi. El propietari està suportant una càrrega quan l’hauria d’assumir l’administració ampliant el parc social.
El dret a l’habitatge i a la propietat xoquen.
El dret a la propietat és bàsic per gestionar d’una manera adequada l’habitatge. Hi ha un canvi de xip més permissiu d’ocupar una cosa que no és teva, i això té unes vessants molt perilloses. Parlem de propietaris, però també hi ha llogaters que tenen el pis ocupat o et deixen una casa que en fas un ús i te l’ocupen. Hi ha gent gran pagant una hipoteca tota la vida i ara es troben la injustícia de tenir el pis o la segona residència amb gent a dins.
A Mataró fa anys que lluiten per impulsar canvis en la llei. S’apliquen?
Des de l’Advocacia Catalana es van promoure els canvis a la llei d’enjudiciament civil per fer que el propietari pogués recuperar el pis en cinc dies si l’ocupant no acreditava cap títol. Va ser efectiu, però el contracte verbal també és reconegut pel dret civil i aquesta va ser la sortida imaginativa de les màfies en dir que existia un títol verbal o, si no, es presentaven contractes falsos que requerien fer pericials.
Pel que explica, feta la llei feta la trampa...
Sí, va funcionar un temps fins que va deixar de ser un procediment ràpid. A més, segons aquesta llei exprés 5/2018, només la podien fer les persones físiques, no les jurídiques, deixant al marge les comunitats de veïns o els grans tenidors que seguien un procediment ordinari en què pots estar a dos anys vista d’un judici. Amb aquest temps a dins del domicili, ja hi ha lleis que emparen els vulnerables i és més difícil fer-los fora. Em sembla molt bé, però hi ha persones que no ho són tant, de vulnerables, i tenen altres interessos. Amb tot plegat les comunitats de propietaris no poden actuar contra les ocupacions dels habitatges ocupats il·legalment per les màfies.
I aquest és un dels canvis que proposen?
Demanem que en 48 hores es pugui fer fora un ocupant il·legal. També que les policies locals o les juntes de seguretat dels ajuntaments tinguin millors competències en matèria de seguretat ciutadana per atendre les ocupacions. I, per acabar, que les comunitats de propietaris tinguin legitimitat contra les ocupacions. Hi ha grans tenidors que ni saben que tenen pisos ocupats. Amb els canvis proposats la comunitat ho podrà denunciar.
Són els pisos que més s’ocupen, els dels grans tenidors?
Són la gran incidència, però al darrere tenim la resta. Com que no hi ha solució efectiva per part dels tribunals per a aquests grans tenidors, el fenomen arriba al petit propietari. Ara estem en un totum revolutum de l’ocupació. S’està donant fins i tot que ocupacions per al cap de setmana o a l’estiu. Tenim constància d’un cas d’una persona que viu a Gavà però puja per ocupar una casa a una zona residencial de l’Ametlla del Vallès on els veïns no la denuncien mentre els deixi tranquils i no faci servir la piscina.
Pendents de canvis a la llei, va anar fins a Europa a exposar-ho. Esperen cap reacció?
L’Advocacia Catalana va iniciar la campanya de conscienciació el 2020. Ens va agafar la pandèmia, però volem explicar el que està passant i les mesures que impulsem només fan que recollir la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem i en concret pel magistrat Vicente Magro Servet i el Tribunal de Drets Humans. L’Advocacia Espanyola hi va donar suport, però quan es va consultar el govern, la resposta va ser que era un problema català. El novembre del 2020 vam fer una carta a Brussel·les per exposar el problema. Quan aquest 2022 els col·legis de Barcelona, Mataró i Màlaga decidim organitzar el primer congrés per parlar d’ocupacions, tenim resposta de Brussel·les per fer la compareixença.
I com va anar?
Vaig exposar un problema que afecta també els estrangers, que quan venen a l’estiu es troben que els han ocupat. Un dels lletrats del Parlament va dir que la competència era del legislatiu espanyol, però tenint en compte que afectava ciutadans europeus es va acordar fer un requeriment al govern espanyol i al català per conèixer la situació sobre les ocupacions. I és en aquest punt on estem. L’objectiu és que una missió del Parlament Europeu vingui fins a Mataró per veure els carrers on hi ha més cases tapiades.
Per què van escollir Màlaga per fer el congrés d’ocupacions?
Per demostrar que no era només una qüestió d’aquí. A Catalunya és on tenim més ocupacions, un 42% del total, mentre que a Andalusia són el 23%. Els llocs de costa és on més s’ocupa i en ciutats com Madrid el percentatge és més baix. El congrés va ser un èxit, amb la participació de veïns, policies, jutges, fiscals i també persones afectades que van venir a explicar el seu cas. Les conclusions coincideixen amb aquestes propostes legislatives que el grup Plural ha introduït al Congrés.
Què s’ha de fer si t’ocupen?
Trucar a la policia perquè respongui i ràpidament es desallotgi. Com es va veure al congrés no hi ha unes consignes clares del moment en què han d’entrar, si ha de ser en 48 hores o al cap d’un minut. Això és el que estem demanant com a mesura cautelar i que es pugui fer com més aviat millor. Això és el que passa a la resta d’Europa, on són les policies les que desallotgen, amb un simple tràmit per correu electrònic amb una justificació per part del propietari. A Itàlia ho fan directament per procediment judicial. No sé quin complex estem tenim aquí.
S’està sent massa permissiu?
És clar que l’ocupació té un efecte crida i se’n fa allà on és fàcil fer-ne. No es té prou en compte l’impacte econòmic i psicològic sobre la ciutadania. Hi ha molta gent que no estan llogant casa seva o que no poden vendre perquè el barri està ocupat i baixa el valor del pis. Hi ha veïnats sencers ocupats i gent gran que no marxa de vacances per no deixar el pis. No és una alarma fictícia, és real. La prova és que les empreses d’alarmes, de portes blindades, d’assegurances i les que fan desocupacions, s’estan fent d’or.
L’increment d’ocupacions sobrecarrega els jutjats?
A Mataró, com fan a Madrid, estem utilitzant des de fa uns mesos els jutjats de guàrdia per agilitzar i no entrar dins la dilació que suposa l’estructura judicial. Això permet donar sentències al cap d’una setmana. L’ideal seria tenir jutjats especialitzats, però per a això caldria posar-hi recursos. Tenim constància que al juliol les ocupacions han baixat i podria ser que sigui per l’impacte dels judicis immediats. No és una bona notícia per a les màfies que busquen fer negoci venent les claus saber que ara és més fàcil fer fora els ocupants. És el primer pas davant l’impacte que poden tenir les altres mesures.
Així hi haurà més desnonaments quan a Catalunya ja tenim el rècord.
No ho sé, però potser serà una oportunitat per controlar les ocupacions. En un dels últims judicis, el gran tenidor, que ni sabia que li havien ocupat el pis, va oferir un lloguer social quan va veure la vulnerabilitat de l’ocupant. Caldria fer un estudi més profund dels informes de vulnerabilitat que porten a paralitzar els desnonaments. Els advocats ens trobem informes amb tres ics, explicant que han anat a serveis socials, i entenem que amb això no n’hi ha prou per justificar la vulnerabilitat.
Té esperances que res canviï?
Hi ha un abans i un després del congrés i del fet d’anar a Brussel·les. S’estan movent en els dos aspectes: per les ocupacions i per l’habitatge social. Hi ha una altra sensibilitat, però també és cert que al darrere es mouen molts interessos i la resposta la tenen els polítics. Nosaltres estem al costat de la ciutadania i ho vam demostrar sortint al carrer per les taxes judicials i creant també els jutjats especialitzats per les preferents. El problema de les ocupacions fa massa temps que dura i tenim ganes que es resolgui i girar full.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.