Un 45% menys de producció de llum a Susqueda per la sequera
La generació hidràulica d’electricitat davalla força respecte a la mitjana del període gener-juliol del darrer decenni
L’escassetat de pluges que s’arrossega des de finals del 2020 ha fet necessari optimitzar l’ús de reserves
La sequera dels darrers mesos, que ha fet minvar les reserves als embassaments catalans, també ha afectat força la generació d’electricitat a través de les turbines hidràuliques que hi ha en moltes preses. En el cas de les comarques gironines, la principal font de producció és la central de Susqueda, i la generació s’ha reduït en els primers set mesos del 2022 en un 45% respecte a la mitjana del decenni 2012-2021.
Així, entre l’1 de gener i el 31 de juliol, Endesa només hi ha pogut produir 48.259,93 MWh, gràcies a les seves turbines bessones de 86 MW de potència. La mitjana dels darrers anys, un període relativament humit, havia estat de 87.867,62 MWh en el mateix període, gairebé el doble. I també és inferior a la producció dels primers set mesos de l’any passat, 63.390,92 MWh, un 24% de reducció respecte al 2021.
Fonts de la companyia elèctrica admeten que la situació és similar a la resta de conques catalanes, per bé que els percentatges de davallada allà pesen menys. El 2021, tot i que ja es va començar a reduir la generació, encara es van rendibilitzar les extraordinàries reserves que s’havien acumulat durant la primera meitat del 2020, en què, a més dels registres rècord de precipitació pel temporal Glòria, al gener, hi va haver una primavera força plujosa.
Aquest hivern passat, en canvi, l’embassament amb prou feines va arribar al 85% de la seva capacitat, i la tendència ha estat a la baixa progressivament, fins al 44% actual. El percentatge, llegit de manera aïllada, pot no semblar catastròfic, però està resistint, a la pràctica, amb l’aportació de reserves de Sau, que està al 37%.
En aquesta situació, Endesa recorda que “la llei d’aigua estableix un ordre clar de prioritat d’ús de l’aigua (ús humà, reg, ramaderia i indústria), i al darrere queda la producció hidràulica”. I també hi influeixen altres criteris, com ara “continuar complint amb els criteris mediambientals dels cabals ecològics o el manteniment de cotes en determinats embassaments.” L’autoritat de control en aquest cas és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Al Pasteral, estables
Comparativament, la generació d’electricitat a les turbines de la presa del Pasteral ha crescut una mica respecte al 2021, de 221 a 257 MW en el mateix període, però és una aportació testimonial i que il·lustra, més aviat, que la demanda d’aigua provinent del Ter ha crescut aquest any.
I és que aquest tercer embassament del sistema Susqueda-Sau fluctua a l’alça i a la baixa cada dia, com a gran bassa per abastir les canonades d’aigua cap a les potabilitzadores d’ATLL al Vallès Oriental i Montfullà, d’Agissa, que abasteix Girona i la Costa Brava Centre. La presa també contribueix a regular de manera ordenada el cabal al llarg del curs baix del riu i les aportacions demanades per les comunitats de regants –a l’alça en absència de pluja–, així com les petites crescudes programades, per exemple, per als usos recreatius de negocis de caiac al Gironès i al Baix Empordà.
LES XIFRES
El pic de consum del 2019, imbatut
A les comarques gironines, el consum més gran d’electricitat es registra durant els mesos d’estiu, per l’elevat parc de segones residències i la temporada alta de l’hostaleria. Al conjunt de Catalunya, el pic de demanda arriba a l’hivern, en escenaris d’onades de fred i amb la producció industrial, negocis i oficines a ple rendiment. Però a la demarcació de Girona, els aires condicionats de xalets, apartaments i hotels pesen més que les calefaccions elèctriques, i la punta històrica de consum es va registrar el 24 de juliol del 2019, abans de la pandèmia, a les 13.23 h, amb una demanda gironina de 1.010 MW.
El 2020 i el 2021, estius amb restriccions de moviments per al turisme internacional, les puntes de consum no s’havien acostat a aquell rècord. I enguany la dada podia servir d’indicador sobre la recuperació econòmica, i s’hi ha apropat, amb una punta de 934 MW, un 8% menys. Es va assolir el dijous 4 d’agost, en plena onada de calor, a les 13.28 h.
El 2021, en un estiu menys extrem i amb menys demanda turística, el pic de consum a la xarxa gironina va ser de 855 MW, el 29 de juliol i a les 12.50 h del migdia. Les xifres tornen a créixer, doncs, però menys, i hi podria pesar el preu dels rebuts elèctrics.
