L’escalfament accelerat de l’Àrtic

El món nòrdic no acostuma a identificar-se amb sequera. Si més no en termes de “manca de pluja”. Però és precisament en els extrems del globus on més clarament es palesa l’escalfament del planeta.

A l’Àrtic, en els últims quaranta anys, s’ha produït un escalfament quatre vegades més ràpid que a la resta del món, segons un estudi recent d’un equip de científics noruecs i finlandesos. Als països del nord europeu s’han produït en els últims anys escenes que fins fa poc no haurien semblat possibles en aquesta regió. Suècia va tenir l’estiu del 2018 uns incendis forestals que van alertar tot el món escandinau. El sòl del país, com els dels seus veïns, ha començat a patir els efectes de la sequera, òbviament a escala “nòrdica”, que pot desfermar incendis de dimensions semblants als del sud d’Europa, de vegades producte d’una negligència humana. En països qualificables com a “frescos”, com ara Suècia i Noruega, fins i tot refugi per als que a l’estiu fugen de la calor, el juliol passat es van registrar temperatures properes als 40 graus. Finlàndia fins i tot va avançar-se aquest any a les onades de calor del sud i centre europeu. A mitjans de juny, els termòmetres superaven els 32 graus, deu per damunt del que és habitual en aquest país. Va ser una onada molt més curta que la que ha afectat altres regions europees, però que en països on es construeixen les cases pensant en les dures condicions de l’hivern es converteix en angoixant. No era tampoc una situació tan excepcional: l’estiu anterior, a Noruega s’havien superat els 34 graus, i a Lapònia, a Finlàndia, es va pujar per damunt dels 33. El risc d’incendis en aquestes regions poc habitades era, com la calor, extrem.