energia
El gasoducte Midcat recobra interès per l’escassetat energètica
El volum de gas que circularia per la nova interconnexió seria de 7.500 milions de metres cúbics de gas natural anuals, xifra equivalent a la que actualment es mou per les interconnexions de Navarra i Guipúscoa
El projecte d’infraestructura gasística Midcat recobra interès a la UE davant les dificultats de proveïment de cara a la tardor a causa de la guerra d’Ucraïna.
El MidCat és un projecte en fase de desenvolupament per a la conducció del gas emmagatzemat a Espanya procedent d’Algèria a altres països de la Unió Europea (UE) a través dels Pirineus.
La iniciativa, també denominada South Transit East Pyrenees (STEP), consisteix en la construcció d’un nou gasoducte entre Catalunya i la regió francesa de Midi amb l’objectiu de duplicar la capacitat de l’única interconnexió actual entre tots dos països.
Amb una inversió prevista de 3.100 milions d’euros, la seva construcció, liderada des del 2008 per l’espanyola Enagás i la francesa Teréga (antiga TIGF), permetria transportar 7.500 milions de metres cúbics de gas natural cada any en ambdues direccions.
Actualment, Espanya només té dues interconnexions amb França, una a Larrau (Navarra) i una altra a Irun (Guipúscoa), que permeten lliurar uns 8.000 milions de metres cúbics anuals, però amb capacitat limitada.
El gasoducte, que connectaria els municipis de Martorell (Baix Llobregat) i Barbaira (Llenguadoc-Rosselló), està avançat en territori espanyol en arribar fins a la localitat gironina d’Hostalric (Selva), però a França es troba pendent d’estudis d’impacte ambiental i expropiació de terrenys.
El projecte, que va rebre al voltant de 500 milions d’euros, es troba suspès des del 2019 arran de l’embús regulatori entre Espanya i França, la incompatibilitat amb els objectius europeus de reducció d’emissions i un cost elevat per a una incerta rendibilitat.
No obstant això, els problemes de proveïment al centre d’Europa per la invasió russa d’Ucraïna han reobert el debat sobre l’excessiva dependència del gas rus, que suposa el 40% del consum dels països de la UE.
El govern espanyol ha assegurat que en 8 o 9 mesos podria estar enllestit el costat espanyol d’aquest projecte, que també transportaria hidrogen verd en línia amb la futura transició a les energies netes.
D’aquesta manera Espanya, gràcies a aquesta infraestructura i a la seva capacitat de magatzematge, es convertiria en un gran hub de subministrament de gas al sud d’Europa i dotaria de més autonomia energètica al continent.
Actualment, la Península Ibèrica és considerada gairebé una “illa energètica” a causa d’un nivell insuficient d’interconnexions, amb una cota del 5,8% enfront de l’objectiu establert del 15% per 2030.
