Un Mont Blanc clausurat

Els senyals alarmants ja es van començar a produir al mes de juny, quan a la glacera de Bossons, a 4.600 metres d’altura, es va produir una escletxa. Aquesta coneguda glacera que es pot veure des de Chamonix, al peu del Mont Blanc, perdia espessor i es tornava grisa un mes abans del que ésl’habitual. A mitjan juliol, l’alcalde de Saint-Gervais, des d’on surt la ruta principal i més fàcil cap al cim, recomanava als alpinistes que renunciessin al seu objectiu per allà. I, finalment, divendres passat, va decidir directament tancar els refugis de Tête Rousse i el Goûter per evitar cap més accident a causa d’unes pedres que es desprenen més fort que mai per un desgel anticipat i imparable. El Mont Blanc a l’agost s’ha convertit en una trampa.

Per això, aquest mateix alcalde, Jean-Marc Peillex, dies abans havia instaurat una fiança de 15.000 euros en cas de rescat de l’alpinista o de defunció si l’accident era mortal, cosa que es repeteix cada any amb més freqüència. La dràstica ordre de tancar els refugis va ser, segons el batlle, per impedir l’arribada d’“alpinistes urbans”, en referència als que no fan cas de les consignes. El Goûter, a 3.800 metres i amb capacitat per a 120 persones, atreu anualment milers d’aventurers de tot el món acompanyats del seus guies.

“Els massissos dels Alps s’escalfen dues vegades més de pressa que la mitjana planetària”, explicava al diari La Croix el geomorfòleg Ludovic Ravanel, membre de la Companyia de Guies de Chamonix. “Aquest estiu, les glaceres són en un estat catastròfic perquè la canícula de juny va eliminar la neu que repel·lia el sol i aquest ha colpejat directament el glaç, que es fon a gran velocitat”. Això afavoreix els trencaments i la degradació del permagel de sota i que les roques es desprenguin accentuant la perillositat en l’itinerari de la pujada i baixada.

Per aquest motiu, cada cop hi ha més vies d’accés al Mont Blanc que han acabat sent impracticables, i aquesta a través del Goûter, que s’utilitza en tres de cada quatre casos, esdevé molt difícil tècnicament en aquestes condicions. “Animem els nostres clients a venir a partir de maig i juny i, segons l’hivern, al febrer o al març, si hi ha poca neu”, explicava per la seva part el president del Sindicat Nacional de Guies d’Alta Muntanya, Dorian Labaeye, al diari Le Monde. Un canvi de costums que modifica substancialment aquesta pràctica, exigint més nivell, i que s’estén a d’altres massissos dels Alps, sigui a França, Suïssa o Itàlia.

El servei de meteorologia suís mesura amb un globus sonda a quina altitud se situen els zero graus a mitjanit i, aquest estiu, s’ha batut un rècord en enfilar-se als 5.187 metres. Pel seu cantó, científics italians van registrar el 18 de juny a 4.750 metres d’altitud prop del Mont Blanc –que culmina a 4.809– una temperatura de 10,4 graus. Un altre rècord que no augura res de bo a nivell climàtic.