estats units
L’FBI irromp a la casa de Trump per buscar papers classificats
Els agents escorcollen la residència que l’expresident té a Florida en una investigació del trasllat irregular de documents de la Casa Blanca
L’exmandatari denuncia un atac demòcrata per apartar-lo de la cursa del 2024
L’FBI va escorcollar ahir la casa que l’expresident nord-americà Donald Trump té a Mar-a-Lago, un complex de luxe, com a part d’una investigació sobre documents classificats que l’exmandatari s’hauria emportat de la Casa Blanca a la seva residència de Florida, segons van assenyalar diversos mitjans dels EUA. Es tracta d’un fet sense precedents en la pugna que la justícia nord-americana i Trump mantenen per l’actuació del líder republicà quan era president i pels seus negocis privats.
El Departament de Justícia dels EUA va evitar fer cap comentari sobre l’escorcoll, que Trump va qualificar de “raid sense avisar”, en el qual haurien participat un gran nombre d’agents de l’FBI. La policia federal nord-americana també va declinar fer cap declaració.
“Vivim temps foscos per a la nostra nació”, va dir Trump en un comunicat, en què va denunciar que la seva “bonica casa de Mar-a-Lago, a Palm Beach”, havia estat “assetjada, assaltada i ocupada per un gran grup d’agents de l’FBI”. “Mai havia passat una cosa com aquesta a un president dels Estats Units”, hi va afegir.
A la investigació sobre com van acabar els documents classificats de la Casa Blanca a la residència de Trump a Florida s’hi suma l’altre gran front que l’expresident té obert i que els últims mesos ha acaparat una gran atenció mediàtica, que és la investigació del Congrés de l’actuació de l’excap de la Casa Blanca durant l’assalt al Congrés el 6 de gener del 2021.
Els partidaris de Trump van denunciar ahir, un cop més, la suposada utilització de la justícia per part de l’administració demòcrata per evitar que l’exmandatari es torni a presentar a les eleccions presidencials del 2024. El govern nord-americà assegura, però, que no estava informat de l’escorcoll a la residència de Florida. L’actual director de l’FBI, Christopher Wray, a més, va ser escollit per Trump per al càrrec fa cinc anys i anteriorment havia estat un alt càrrec del Departament de Justícia sota administració republicana.
El Departament de Justícia va començar a investigar el possible trasllat irregular d’informació classificada després que l’Administració d’Arxius Nacionals comuniqués que havia rebut de Mar-a-Lago quinze caixes de documents de la Casa Blanca, entre els quals n’hi havia que contenien informació classificada, a primers d’aquest any. Els Arxius Nacionals van dir que Trump hauria d’haver lliurat aquell material en el moment en què va deixar el càrrec i va demanar al Departament de Justícia que ho investigués.
Trump va qualificar l’escorcoll d’“atac dels demòcrates radicals d’esquerres” que no volen que es torni a presentar a les eleccions per a la presidència el 2024. La mateixa tesi sostenien les desenes de seguidors trumpistes que ahir es van manifestar al voltant de la casa de Trump a Florida en suport del seu líder.
LES FRASES
Fi del programa ‘Queda’t a Mèxic’
Un jutge federal de Texas va anul·lar dilluns la seva ordre de restablir el programa Queda’t a Mèxic, fet que permet al govern del president Joe Biden posar fi a aquesta mesura, que obliga els sol·licitants d’asil a esperar fora dels Estats Units el tràmit dels seus casos. El jutge federal Matthew Kacsmaryk, a Texas, va anul·lar la seva resolució en resposta a una sol·licitud del Departament de Justícia dels Estats Units. La petició es va basar en la resolució emesa el juny passat pel Tribunal Suprem, que va dictaminar que l’administració Biden pot posar fi a la política establerta el 2019 pel seu antecessor en el càrrec, Donald Trump.
L’administració demòcrata va eliminar al febrer de 2021 el programa Protocols de Protecció a Migrants (MPP), també conegut com Queda’t a Mèxic, establert per Trump, però en resposta a una demanda encapçalada per Texas els tribunals van obligar a restablir la mesura al desembre passat.
El Departament de Seguretat Interna (DHS) es va comprometre ahir a “posar fi a la implementació de l’MPP d’una manera ràpida i ordenada”. Més de 60.000 sol·licitants d’asil van formar part de la primera part del programa i prop de 5.800 immigrants han estat processats a través de la segona fase del programa.
