Feina del futur: qüestió d’edat

El futur del mercat de treball passarà, indefectiblement, per una gestió demogràfica que haurà de tenir molt en compte l’edat dels treballadors així com el que poden aportar i les necessitats concretes que tindran al llarg de la seva vida laboral. Els experts indiquen que, a banda de l’inexorable allargament de l’edat de jubilació i la penalització dels retirs anticipats, el prejudici instal·lat que a partir dels cinquanta anys no hi ha futur laboral obliga a plantejar mesures per evitar l’edatisme, és a dir, la discriminació per raó d’edat, i per fomentar l’adaptació de les empreses a les condicions dels seus treballadors. Les dades revelen que el col·lectiu entre els 55 i els 70 anys representa ja un 19,4% de la població total, davant del 8,8% dels joves d’entre 16 i 24 anys. I aquesta bretxa continuarà augmentant les properes dècades.

El catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas és autor d’un exhaustiu document de treball on s’analitza la situació d’una societat cada cop més envellida i on suggereix adequar els llocs de treball als diferents estadis personals i de salut de cada treballador, tenint en compte les variables dels diferents perfils i sectors. Alhora, el Col·legi d’Economistes ha publicat el número 85 de la Revista Econòmica de Catalunya (REC85), amb un monogràfic dedicat al futur del treball al nostre país, o més aviat, “al treball del futur”, com es va comentar durant la presentació de la publicació, en la qual va participar el mateix López Casasnovas.

Tots plegats coincideixen que, en vista de com es configura la piràmide de població, i davant la preocupació que, amb el sistema vigent, les cotitzacions dels treballadors actius no puguin cobrir les prestacions dels que es vagin retirant del mercat de treball, els legisladors han reaccionat amb solucions massa mancades de matisos. La realitat és que aquest envelliment de la mà d’obra impacta en els costos laborals, la productivitat, la sostenibilitat de les mateixes empreses i sobretot en el benestar dels treballadors.

López Casasnovas creu que cal combinar les mesures amb una visió més adient al calidoscopi del mercat laboral, tant pel que fa a edats com a sectors i situacions personals. “Es poden lligar les solucions a les propostes de la Seguretat Social d’establir uns temps de cotització, però deixar un ventall d’opcions a partir de cert moment”, suggereix. I és que, remarca el catedràtic, “d’una banda, tenim una persona que ha començat a treballar jove, potser en una feina física, fent, posem per cas, de camioner, amb unes jornades llargues assegut al volant; si aquesta persona treballa fins als 67 anys molt probablement hi arribarà amb força problemes de salut”. Al cantó oposat, l’expert situa l’exemple d’un professional liberal, com ara un advocat, “que ha d’esperar anys fent de passant i que, quan per fi exerceix, es troba que se li limita la possibilitat de treballar en la plenitud de les seves facultats i experiència”.

En molts casos, les condicions d’aquests professionals desincentiven la continuïtat a les feines perquè surt més a compte la jubilació. Per López Casasnovas, cal pensar noves fórmules, per la banda de l’oferta i de la demanda, instant a l’actualització dels treballadors però també de les empreses, adequant tota la societat, de forma transversal, a l’estructura poblacional que es va materialitzant i introduint facilitats per als sèniors, com ara una millor atenció sanitària, formació contínua i situacions laborals flexibles per a la gent gran, per aprofitar el seu capital humà, que d’altra banda també reportarà reputació a l’empresa.

Aquesta adequació sembla complicada, atesa la diversitat de sectors i del context de pimes del nostre país, i el context és mutant. Ara mateix la situació d’atur juvenil exorbitant i l’avenç de la robotització podrien posar en escac tot el que s’ha dit fins ara. Per López Casasnovas, però, la demografia actua a favor d’aquestes previsions: “El que ens ha de preocupar és que els joves que entren al mercat de treball, cada cop menys, tinguin les capacitacions per a la part més competitiva.”

Per la seva banda, Montse Guillén, catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, assenyala la tendència d’expulsar els sèniors per la creença macroeconòmica que pressuposa que han de donar pas als joves. Guillén, però, rebat la tesi: “Joves i sèniors poden col·laborar, i la productivitat de les persones grans també és rellevant, perquè acumulen coneixements; en tot cas, caldria anar sector per sector eliminant prejudicis”, sentencia la catedràtica.

L’acadèmica de la UB també subratlla que si fins ara, en el món laboral, s’ha volgut posar l’accent en la paritat de gènere, actualment el discurs hi està afegint més diversitats, i que “en algun moment hi entrarà el tema de l’edat”.

“No és cert –rebat– que els llocs de treball siguin reemplaçables entre gent gran i joves; com tampoc la incorporació de la dona al mercat de treball no va suposar la destrucció d’ocupació masculina al segle XX.” El problema de l’atur juvenil, explica la catedràtica, és de productivitat, de formació i d’implicació de les empreses. “El primer que demanen les companyies és experiència –remarca–, i potser si deixem d’exigir-ne els joves accediran més fàcilment a les feines on es podran formar”. I per eliminar aquesta discriminació, l’experta creu que no hi ha res millor que una normativa contundent: “Només s’arreglara el dia que les empreses es vegin obligades a fer-ho i siguin penalitzades si no ho fan.” Entre les fórmules hi hauria la d’introduir incentius, o publicar rànquings d’empreses amb respecte a aquesta diversitat, com ara mateix n’hi ha respecte a la igualtat de gènere o a les emissions de CO2.

Guillén també matisa la tesi d’estudis recents, com el de Sergi Jiménez, catedràtic a la UPF, que asseguren que retardar l’edat de jubilació augmenta el risc de mortalitat en alguns col·lectius, i recorda que l’informe es basa en una mostra “petita” i que aquest efecte nociu es podria pal·liar adaptant les condicions laborals.