La formació dual s’erigeix en factor clau per a l’ocupabilitat dels joves
La fórmula s’ha duplicat en els últims cinc anys a Catalunya
Els experts creuen que encara se’n pot eixamplar més l’abast per acostar-lo a l’europeu
Després de ser molts anys la ventafocs de l’educació, la formació professional està assolint el seu reivindicat prestigi, sobretot perquè està demostrat que afavoreix l’ocupabilitat dels joves. Segons un estudi de La Caixa, el 44,5% de les ofertes d’ocupació en el període 2016-2020 requerien titulacions de formació professional, mentre que les de grau superior eren necessàries per a un 24,7% de les ofertes i les de grau mitjà calien en un 19,8%. En aquest context, la formació dual, la que implica pràctiques a les empreses, hi té un paper cabdal.
Josep Lladós, professor d’estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, celebra que l’FP hagi passat de ser “un últim recurs” a tenir “un reconeixement social més gran”. I no tan sols pel que fa a l’ocupabilitat, sinó perquè, “en una situació d’atur juvenil tan greu, l’accés dels joves al mercat de treball és molt important”.
Fa anys que es produeix un clar desajustament entre les habilitats requerides en el mercat laboral i els coneixements adquirits en el sistema educatiu, amb una presència d’universitaris deu punts per sobre de la mitjana europea. Però la formació dual, assegura Lladós, s’ha erigit en “l’estrella i, en els últims cinc anys, en bona part per les accions del govern català, ha duplicat el nombre de centres i estudiants que l’apliquen”.
Un dels molts avantatges d’aquesta fórmula és que acull estudiants que, encara que no trobin feina, continuen estudiant i “no es desenganxen” dels estudis. També, “perquè obliga les empreses a tenir programes de formació”, i perquè redueix el risc d’atur entre la població jove a l’inici de la seva carrera professional. En definitiva, per Lladós, els avantatges de la formació dual van més enllà de l’ocupabilitat, ja que “també aporta contribucions socials”.
Més recorregut
El professor de la UOC, tanmateix, creu que “encara hi ha feina a fer”, perquè, si bé la formació dual està creixent, a Catalunya només representa un 5% de tota la formació professional, i tot i que la taxa és dos punts superior a l’espanyola, “a Alemanya arriba al 75%”. Per aquest motiu, i per tal d’eixamplar-ne l’abast, recomana afegir a la presa de decisions sobre el disseny de la formació agents socials com ara sindicats, cambres de comerç i organitzacions empresarials, i més vinculació entre centres de formació i empreses de l’entorn.
“Tindrà molt més èxit si tot està consensuat i hi ha visió de país compartida”, assegura Lladós. Entre aquests consensos, per exemple, hi ha facilitar la figura del tutor dins de l’empresa, i el disseny d’estratègies i fórmules amb prospectiva, així com l’eliminació de les càrregues burocràtiques i la introducció d’incentius, accions especialment adreçades a un teixit empresarial format majoritàriament per pimes. Finalment, l’expert veu factible la internacionalització dels programes, de manera que les multinacionals catalanes que tinguin negoci fora hi puguin participar; també els aprenentatges a distància i la introducció de formació dual més enllà del nivell intermedi de la docència.
