El pla d’estalvi obvia el prec d’ajornament i regeix demà
Ribera obvia la Generalitat i manté el decret energètic intacte
Recau en les comunitats la sanció en cas d’incomplir els 27 graus i no apagar aparadors
Ayuso va al TC i La Moncloa l’equipara a Puigdemont
“Una pèrdua de temps.” Aquesta és la valoració de la Generalitat sobre una reunió que havia de tenir lloc avui en clau tècnica i que al final s’anticipava ahir al més alt nivell per part de la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, amb els consellers de totes les comunitats per esvair els dubtes existents sobre el pla d’estalvi energètic que entra en vigor demà. Tot i que, a la cimera –feta per videoconferència–, no hi va acudir cap conseller de la Generalitat, el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos, i la directora general d’Energia, Assumpta Farran, van alçar la veu en la cita per exigir un ajornament de l’entrada en vigor del decret per la “inseguretat jurídica” que generen algunes “imprecisions” del text, entre les quals el capítol de sancions, que és deixat en mans de les comunitats. Ribera va desoir el prec del govern de Pere Aragonès –i més encara la reclamació de les comunitats del PP de retirar el pla d’estalvi per ser negociat des del principi– i finalment el decret regeix des de demà –i fins al novembre del 2023– i es manté intacte.
Si bé Ribera i Maroto –acompanyades per la secretària d’estat d’Energia, Sara Aagesen– esperaven veure en la pantalla els consellers homòlegs Teresa Jordà (Acció Climàtica) i Roger Torrent (Empresa), ahir la veu catalana va recaure en els alts càrrecs Castellanos i Farran.
“Inseguretat jurídica”
En una entrevista a Catalunya Ràdio minuts abans de la cita, el secretari d’Empresa anticipava el prec d’una “moratòria” per no haver d’aplicar en un termini de 24 hores les mesures d’estalvi energètic. “Compartim l’esperit que hi ha al darrere, però no ens convenç la manera com s’ha aprovat aquest reial decret, amb molt poc consens i molt poc diàleg, i això ha derivat en imprecisions en el text que han generat inseguretat jurídica en els sectors afectats”, va adduir Castellanos.
Sancions, a la llei del 92
De la reunió, però, la representació catalana en va sortir amb el mateix dubte sobre com cal procedir a l’hora de sancionar en cas d’incomplir els 27 graus de refrigeració màxima al termòstat (i els 19 graus de calefacció a l’hivern) o l’apagament dels aparadors i edificis públics a les deu de la nit, i amb quin zel s’hi han d’aplicar els agents dels Mossos des de demà, perquè el decret remet a la llei 21/1992 d’indústria i al reglament d’instal·lacions tèrmiques dels edificis (RITE) i prou. “Aquesta remissió és excessivament genèrica per saber quin és el paper que ha de tenir la Generalitat en el seu compliment”, esgrimeixen des del govern català. “Un ajornament suposaria un nou decret, i no hi haurà cap tipus d’ajornament”, hi responia Ribera. Segons ella, la queixa catalana “no és tant una preocupació pel fons com per poder acompanyar sectors que no han pres encara les mesures adequades”.
“No hi ha improvisació”
La vicepresidenta Ribera va agrair el to de tothom en privat –“les expressions altisonants són en públic o a les xarxes socials; a dins, no”, aclaria– i va negar que hi hagi improvisació. “Improvisa qui parla abans de llegir el decret llei. Ens va sorprendre que gairebé abans que acabés la roda de premsa hi hagués una presidenta d’una comunitat dient que no, que no s’apaguen els llums del carrer”, va etzibar Ribera en al·lusió a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per l’enaltiment del seu lema Madrid no s’apaga.
Excepció en cafeteries
Tot i la regla general pel que fa a les temperatures i els interruptors en edificis administratius, bars, botigues i espais culturals com ara els cinemes, la norma també preveu flexibilitat i excepcions per respectar les condicions laborals d’alguns sectors. Els exemples de l’excepció van des dels hospitals i les escoles fins a la cuina de bars i restaurants i els gimnasos. L’enllumenat dels monuments i de les ornamentacions de Nadal també en queda al marge. Segons Ribera, “petites cafeteries i pastisseries i petits negocis hostalers” entren en les excepcions. Un cop consumat el gest d’escoltar i prou, Ribera convida ara les comunitats a enviar-li propostes fins al 31 d’agost per estudiar-ne la inclusió en el pla de contingència global que aprovarà al setembre.
Com el 2017 a Catalunya
Ayuso, que ja va amenaçar amb la insubmissió a la llei, va anunciar un recurs d’inconstitucionalitat al TC i va carregar contra el govern espanyol. “Els únics aparadors d’Europa apagats són els d’Espanya. El decret va contra el comerç, el turisme i la sensació de seguretat. Una imposició sense diàleg que no mesura el seu impacte econòmic i envaeix competències”, avisa Ayuso. La reacció del govern de Pedro Sánchez va ser equiparar Ayuso amb el president Carles Puigdemont –sense citar-lo– i el 2017 a Catalunya. “No permetrem que cap administració faci insubmissió. Aquest camí el coneixem desgraciadament, i va acabar malament”, alertava la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. “Jo he escoltat durant molts anys, en supòsits en què s’ha recriminat a un govern autonòmic que incomplia la Constitució, un reiterat missatge sobre com d’important resulta complir i respectar la Constitució i les normes”, hi afegia Ribera tot provant que l’equiparació no és casual. A Lanzarote, Sánchez va culpar el PP de fer “oposició destructiva”.
Desbordat per Ayuso, el vicesecretari general d’organització del PP, Miguel Tellado, afí a Alberto Núñez Feijóo, exigia “la retirada immediata del decret d’improvisació energètica”. En la cita d’ahir, hi va ser també el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i alcalde de Vigo, Abel Caballero, que acaba d’inaugurar els treballs d’enllumenat de Nadal en ple agost i que sosté que estalviarà més del 7% dictat pel govern tot i instal·lar-hi 11 milions de llums LED per competir amb Nova York.
