tensió a l’estret de taiwan
La crisi de Taiwan accentua la divisió mundial i la sintonia entre Moscou i Pequín
El ministre xinès d’Exteriors marxa del sopar de gala sense explicar-ne els motius
Wang Yi també ha cancel·lat una reunió amb el seu homòleg japonès
La crisi a l’estret de Taiwan ha accentuat la forta divisió de la comunitat internacional en dos blocs, un liderat pels Estats Units i l’altre per la Xina i Rússia. Això s’ha posat de manifest en la reunió de ministres del Sud-est Asiàtic que acaba aquest divendres a Phnom Penh.
L’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) ha celebrat en Phnom Penh la seva reunió de ministres d’Exteriors, en la qual també han participat, entre altres, els representants dels EUA, Rússia i la Xina, en un moment de tensió política i militar en la zona després de la visita aquesta setmana a Taiwan de la presidenta de la Cambra de Representants estatunidenc, Nancy Pelosi.
Durant les reunions, el ministre d’Exteriors xinès, Wang Yi, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, han donat mostres de la seva sintonia i al mateix temps ha quedat clara la distància cada vegada més gran que els separa dels EUA, la Unió Europea, Austràlia o el Japó.
“Som els Estats més grans, som veïns i compartim una associació antiga i diversificada. Estem per un món multipolar i contra qualsevol hegemonia”, ha dit Wang en la capital cambodjana en referència a la relació amb Rússia, segons l’agència Tass, mentre Lavrov ha lloat la “relació estratègica” entre totes dues potències.
A més de la coincidència de parers, tots dos han deixat patent la seva proximitat personal amb gestos de complicitat, com la palmada que el ministre d’Exteriors xinès va donar en l’espatlla al seu homòleg rus en entrar en una de les reunions del dia. Després d’aquest gest amistós, tots dos van intercanviar salutacions amb la mà, una cosa poc habitual en aquesta mena d’esdeveniments i encara més en el qual ha conclòs aquest divendres en Phnom Penh, on la tensió entre els dos blocs i fins i tot l’antipatia personal entre els seus representants es palpava en l’ambient.
La decisió de la influent política estatunidenca va enfurir a Pequín, que va respondre amb sancions i maniobres militars amb foc real que han multiplicat les crides a rebaixar la tensió i l’encreuament d’acusacions entre els dos blocs.
El Ministeri de Defensa de Taiwan ha denunciat que vaixells i avions de guerra de l’Exèrcit d’Alliberament Popular (ELP) de la Xina han creuat aquest divendres la línia mitjana de l’Estret de Taiwan, que funciona com una frontera no oficial, però tàcitament respectada per la Xina i Taiwan, illa autogovernada, però la sobirania de la qual reclama Pequín.
Després de la condemna del G7 a les maniobres, el ministre xinès d’Exteriors va cancel·lar la reunió que tenia prevista el dijous amb el seu homòleg nipó, en pertànyer el Japó a aquest exclusiu grup de set potències. A la nit, Wang va arribar al sopar de gala a la qual estaven convidats tots els ministres i va marxar pocs minuts després sense arribar a asseure’s ni explicar les raons de la seva precipitada sortida.
El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, també present en Phnom Penh, ha qualificat avui de “provocadors” els exercicis militars i ha destacat que “no hi ha justificació per a aquesta resposta extrema i desproporcionada” de Pequín.
En una línia similar, l’alt representant de la UE per a Afers exteriors, Josep Borrell, ha dit en referència a les maniobres militars que “ningú pot modificar l’statu quo de manera unilateral i menys encara recorrent a la força”, al mateix temps que va fer una crida “per a evitar una escalada de tensió que pugui produir situacions més greus”.
Mentre alguns països del Sud-est Asiàtic intentaven contemporitzar, Lavrov va ser l’únic que va mostrar el seu clar suport a la Xina en aquesta crisi, de la qual ha culpat als EUA, igual que de la d’Ucraïna, en acusar a Washington de “convertir a Ucraïna en una amenaça” per a Rússia.
Crisi de Birmània
L’atenció centrada en aquestes dues crisis va diluir el que es preveia que anava a ser l’assumpte principal de la reunió ministerial de l’ASEAN: la crisi en la qual està sumida Birmània des del cop d’estat militar de l’any passat i els esforços dels països veïns per contribuir a una solució. Els nou països membres de l’ASEAN presents en la cimera –va faltar Birmània per l’exclusió del règim militar– van expressar la seva “profunda decepció” per la falta d’avanços de la junta militar en el full de ruta pactat fa més d’un any per a pacificar el país.