Onze anys d’infradotació de recursos per habitant
Catalunya és el segon territori en aportació per ciutadà al sistema, però cau a la desena posició pel que fa als diners rebuts
Aragonès titlla el model de finançament d’”injust i arbitrari”
Les dades de liquidació publicades ahir pel Ministeri d’Hisenda, corresponents al 2020, revelen la persistència del greuge de Catalunya pel que fa a finançament i a esforç financer del país, ja que, per onzè exercici consecutiu, el Principat se situa per sota de la mitjana territorial de l’Estat en recursos per habitant rebuts a través de l’actual sistema de finançament. Fet i fet, només un any, el 2009, el país va superar la mitjana de la resta de territoris, coincidint amb el primer any d’aplicació del model vigent.
Segons dades confirmades pel Departament d’Economia, Catalunya és el segon territori en aportació per habitant al sistema de finançament, una contribució que escala posicions respecte a l’anterior exercici liquidat, en què Catalunya era en tercer lloc pel que fa a contribucions. Quant als recursos rebuts, en canvi, es manté en la desena posició, la mateixa dels últims anys. Calculat en percentatges, Catalunya se situa 17 punts per sobre de la mitjana de l’Estat pel que fa a diners contribuïts, mentre que respecte a la redistribució se situa 1,5 punts per sota de la mitjana.
La posició de Catalunya empitjora si es té en compte l’impacte del cost de la vida, més car al Principat. En aquest sentit, perd 12 posicions (passa de la segona a la catorzena posició, la penúltima) i se situa un 11,5% per sota de la mitjana del conjunt de territoris que participen en el règim comú.
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va denunciar ahir que aquestes “tornen a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats”.
Discriminació territorial
“Així, mentre que Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya”, va remarcar el conseller. Les dades també demostren, segons Giró, “l’infrafinançament històric, els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen, i les limitacions dels recursos de la Generalitat”.
En la mateixa línia es va manifestar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va lamentar que un any més, Catalunya rebi recursos “per sota de la mitjana”. Un “infrafinançament” que va qualificat de “crònic” fruit d’un model “injust i arbitrari”. “Necessitem les eines d’un estat per poder acabar amb aquest espoli històric i garantir més i millors oportunitats per a tothom”, va expressar en una piulada.
Resultat del consell
Giró també va voler fer valdre els 3.100 milions d’euros de recursos addicionals respecte als comptes del 2022 que es van obtenir en l’última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, celebrat el 28 de juliol. “El resultat és fruit de la feina que s’havia preparat setmanes abans”.
LES XIFRES
“No ens podem permetre prorrogar pressupostos”
Giró va subratllar la necessitat d’elaborar uns pressupostos que “permetin una distribució justa i representativa d’aquests recursos tenint en compte el context econòmic”, i va reiterar la confiança en la responsabilitat” dels parlamentaris i en la seva “sincera disposició a negociar”. “Davant l’actual escenari d’elevada inflació, d’increment dels tipus d’interès, d’alentiment econòmic i d’inestabilitat geopolítica”, Jaume Giró, en una clara al·lusió als grups parlamentaris amb els quals compta per a l’aprovació dels comptes, CUP i Comuns, però també a la resta de partits, va remarcar que “Catalunya no es pot permetre prorrogar pressupostos”. “No és el que els ciutadans esperen del govern ni de l’oposició”, hi va afegir. El titular d’Economia va recordar que la inflació i els seus efectes “són el gran problema econòmic que afronten el país i el continent. A Catalunya, va postil·lar, “a diferència d’EUA, la causa no és un escalfament de l’economia per la banda de la demanda, sinó tensions a l’oferta derivades de la guerra d’Ucraïna”.