Kansas protegeix el dret a l’avortament

La ciutadania de Kansas va votar dimarts de manera aclaparadora a favor de mantenir intacte el dret a l’avortament tal com està regulat actualment a la Constitució de l’estat, el que suposa una derrota pels conservadors que buscaven restringir-lo.

És la primera votació d’aquest tipus que se celebra als Estats Units des que què el Tribunal Suprem va derogar el 24 de juny passat el precedent establert per la històrica sentència Roe contra Wade, que el 1973 va convertir l’avortament en un dret constitucional.

La decisió del Suprem va tornar la potestat per legislar als estats i el referèndum de Kansas és especialment rellevament perquè podria haver fixat un precedent per altres territoris del país.

Segons les projeccions dels principals mitjans nord-americans, amb gairebé el cent per cent dels vots escrutats, el 60% dels electors va rebutjar canviar la Constitució estatal per restringir el dret a l’avortament.

“Els votants de Kansas van anar a les urnes en una participació record per rebutjar els esforços dels extremistes per esmenar la Constitució estatal per treure a la dona el dret a escollir”, va dir en un comunicat el president nord-americà, Joe Biden.

“Aquesta votació deixa clar el que ja sabem: que la majoria de nord-americans estan d’acord amb el fet que les dones han de tenir accés a l’avortament i han de tenir el dret a prendre les seves pròpies decisions”, va afegir el demòcrata.

La consulta, que es va celebrar coincidint amb les eleccions primàries a l’estat, podria haver obert la porta a què el govern estatal legislés per restringir el dret a l’avortament, que després de la consulta a les urnes continuarà sent legal a l’estat de Kansas fins a les 22 setmanes.

Es tracta d’un referèndum especialment rellevant perquè podria haver fixat un precedent per altres estats. Tot i tenir una governadora demòcrata, Laura Kelly, el central estat de Kansas té una gran tradició republicana i aquest partit controla les oficines del fiscal general, del secretari d’estat i de totes dues cambres legislatives de l’estat.

A més, en les presidencials també van dominar els republicans i Donald Trump va ser el candidat més votat en les dues últimes eleccions amb el 56% dels vots.

El referèndum d’ahir havia estat durament criticat per les organitzacions civils, que van denunciar que el text de la pregunta no era prou clar, en un intent de “desinformar i confondre per part d’aquells que s’oposen a l’avortament”, segons l’organització Planned Parenthood.

En el cas que s’hagués imposat el “sí” a la reforma constitucional, hauria estat el legislatiu encarregat d’aprovar lleis sobre el procediment, que haurien pogut apostar per una més gran restricció de temps o excepcions o per la prohibició total, com està passant en altres estats.

Des que el Suprem –amb una majoria conservadora de sis jutges davant de tres progressistes– posés fi a la protecció federal del dret a l’avortament vigent des de 1973, moltes dones d’estats com Texas, Oklahoma i Missouri han viatjat a Kansas per poder avortar, davant les restriccions imposades en els seus respectius estats.

Unes hores abans del referèndum de Kansas, el fiscal general dels EUA, Merrick Garland, havia anunciat una demanda contra l’estat d’Idaho per considerar que la seva llei contra l’avortament “criminalitza els metges” i impedeix que practiquin amb llibertat les interrupcions de l’embaràs quan la salut de la dona està en perill.

El Departament de Justícia dels EUA va demandar Idaho per violar la Llei federal de Treball i de Tractament Mèdic d’Emergència, per intentar protegir els metges que han d’intervenir quan l’avortament és el “tractament mèdic necessari per estabilitzar l’estat mèdic d’emergència d’una pacient”.

Es tracta de la primera acció del Departament de Justícia contra un estat des de la sentència del Suprem, i no serà l’única, segons va avançar dimarts el fiscal general.