L’Estat ocultarà els secrets oficials durant 50 anys davant l’estupor dels socis
Sánchez va prometre la reforma a ERC
La llei d’informació classificada ho fia tot a Presidència i no a Defensa
Llum al procés i al cas Pegasus el 2067 i el 2069
La llei de secrets oficials (1968) franquista –i el seu decret que la desenvolupa firmat per l’almirall Luis Carrero Blanco el 1969– ha sobreviscut –amb uns retocs preconstitucionals de l’octubre del 1978– còmodament en democràcia, però després de 25 anys de governs socialistes –els que sumen Felipe González (1982-1996), José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011) i Pedro Sánchez (des del juny del 2018)– sonen ara les primeres campanades d’abolició. La promesa de Sánchez a ERC en ple esclat del cas d’espionatge amb Pegasus va cristal·litzar ahir en el primer pas de l’aprovació de la nova llei d’informació classificada, que ocultarà els secrets oficials durant 50 anys amb la possibilitat d’una pròrroga de quinze anys addicionals si persisteixen les raons del secretisme. Tot i fixar per primera vegada un topall d’anys per llei, l’aposta per mig segle d’ocultació va despertar l’estupor dels socis que han d’aprovar la norma, des d’Unides Podem fins a ERC i el PNB passant per Més País.
El partit que ha lluitat més per reformar la llei és el PNB, que ha rebut el vet del PSOE i el PP a quatre intents de reforma en les dues últimes legislatures i que pretenia fixar un límit de 25 anys per a les matèries secretes i de 10 anys per a matèries reservades (amb la possibilitat d’una pròrroga de deu anys en cas excepcional i motivat). La nova llei, però, va molt més enllà en l’ocultisme i fixa un forrellat de mig segle abans d’obrir la porta de la publicitat als més alts secrets. Els afers d’estat tenen ara quatre categories: alt secret (50 anys), secret (40 anys), confidencial (entre 7 i 10 anys) i restringit (entre 4 i 6 anys). La llei empodera Presidència (Félix Bolaños) i li confia l’autoritat estatal de seguretat (ANS) –l’ens que vetlla per la informació classificada– que fins ara depenia del CNI i de Defensa (Margarita Robles).
Entre els partits ofesos pels 50 anys hi ha el soci de coalició, Unides Podem. “Ocultar secrets a la ciutadania durant 50 anys o més és tractar-la com a menor d’edat. No és propi de democràcies madures tenir por a conèixer”, denunciava el líder del grup d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens. Es dona la circumstància que la finestra de 50 anys obre la porta a aportar llum sobre el 23-F a partir del 2031, sobre els GAL a partir del 2033, sobre el procés (i el seu combat des de les clavegueres amb fons reservats) a partir del 2067 i sobre el cas Pegasus a partir del 2069, que és quan es complirà mig segle des de l’aprovació de la directiva redactada i firmada pel president Sánchez el 2019 quan governava en solitari sense Podem.
Comparació amb Europa
Si bé un país veí de la UE amb una història traumàtica com és Alemanya té un límit de 30 anys per als alts secrets, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va citar abans el cas d’estats que no tenen un termini de desclassificació com ara Dinamarca, França o Irlanda. “Homologuem la legislació a les millors legislacions de les democràcies més avançades. A Alemanya són 30 anys però per a tot, i en informació confidencial són també 30 anys quan a Espanya seran entre 7 i 10 anys”, va comparar.
Dubte de si es tramitarà
El PNB, que recorda que lidera la iniciativa en va des del 2016, recorda que és un avantprojecte de llei que arriba “molt tard” i que hi ha “molts dubtes” que la seva tramitació es pugui culminar en la present legislatura, que morirà abans de les eleccions del desembre del 2023.
A ERC, Gabriel Rufián ridiculitza el salt de la llei franquista de secrets a la d’informació classificada com el canvi publicitari de Mr. Proper per Don Limpio. “50 anys per als secrets oficials perquè volen continuar amagant el que va passar (i van pactar les elits) durant la Transició i el 23-F”; denuncia Lluc Salellas (Guanyem Girona). Per Íñigo Errejón (Més País), la llei és “decebedora” i tracta els ciutadans com a “menors d’edat”.
Sánchez-Díaz: cita per mitigar asprors
De l’increment de la despesa militar arran de la cimera de l’OTAN a Madrid a la llei que substituirà la de secrets oficials del franquisme amb mig segle de secret, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, acumulava un ventall de greuges amb el president Pedro Sánchez. La cita “urgent” de la comissió de seguiment que Díaz exigia el 5 de juliol es convertia ahir, gairebé un mes després, en una reunió entre ella i el president per mitigar asprors i “enfortir la coalició” fins a les eleccions del desembre del 2023.
