Música

La crònica

Continua la febre amb la setena onada

Després de set onades la febre continua sense baixar, i és que el trio del terrat continua fent gira i entusiasmant la gent. Diumenge passat, Stay Homas actuava sota les estrelles dels jardins de Cap Roig amb una platea plena de gom a gom. Amb un petit solo de guitarra, Rai Benet sortia a l’escenari seguit de Klaus Stroink i Guillem Boltó. Amb actitud pinxa i ganes de gresca el concert començava amb la nova cançó Here2play, que no para de sonar a la ràdio. Així que des d’un bon principi ja s’intuïa que als tres músics no els costaria gaire posar-se el públic a la butxaca, i amb la segona cançó, Let it out, ja teníem les grades dempeus saltant i ballant. El concert va anar seguint un ritme lleuger, intercalant cançons del confinament, d’altres de noves, i de tant en tant alguna broma cap al públic. Un públic rialler, ballarí i sobretot molt heterogeni. Entre les cadires podies veure aquella parella que es passa mig concert fent-se petons; aquell grup d’amics joves, una mica beguts, que no s’asseuen ni amb les cançons lentes; aquella família amb criatures que mig dormen mentre els pares salten i criden eufòrics, i fins i tot aquella parella d’avis enamorats que, sense fer moviments bruscos, creen una mena de magnetisme movent suaument els malucs d’un costat a l’altre. I després el moment àlgid, Guillem Boltó fa callar el públic. Silenci. Moment de tensió. I diu: “Què? No hi trobeu a faltar res? El cubo! Ens falta el cubo!” I des del lateral entra aquella galleda de color blau que els feia la percussió en els vídeos del terrat. El cantant l’eleva com si fos un trofeu i tot el públic embogeix cantant The bright side, una de les cançons més populars del grup.

En els últims instants del concert, va arribar el moment més emotiu. Van baixar els decibels i vam cantar Les merdes, una cançó solitària en què un reflexiona i s’adona que no està bé, i és que durant el confinament qui més qui menys va passar moments tristos i aïllats. Stay Homas ens va ajudar perquè, en aquells dies ennuvolats, el sol s’escapés per alguna escletxa. Un sol que s’ha anat fent gran i després de set onades brilla més que mai.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.