El BCE prem l’accelerador
La institució monetària europea augmenta un 0,5% els tipus d’interès per fer front a una inflació desbocada
Lagarde evita donar una xifra sobre la pujada del setembre i diu que dependrà de les dades
El Banc Central Europeu (BCE) va prémer ahir l’accelerador per fer front a la inflació, que continua desbocada a la zona euro. La cúpula de la institució monetària va materialitzar l’augment dels tipus d’interès que ja havia anticipat, però va anar un pas més enllà amb un increment del 0,5%, el doble del que havia avançat en la reunió del juny. Aquesta decisió és un gir històric del BCE: el primer increment en 11 anys posa fi a l’era dels tipus d’interès negatius.
“El Consell de Govern va considerar que era apropiat fer un primer pas més gran en el camí cap a la normalització de la política de tipus que el que es va assenyalar en la reunió anterior.” Així va justificar la institució el seu enfocament més agressiu per intentar aplacar l’acceleració dels preus, que es va situar en el 8,6% al juny, una xifra que marca un nou rècord a la zona euro.
Amb la decisió d’ahir, el BCE posa fi a l’època expansiva i es desmarca del full de ruta que havia anticipat als mercats, en el qual havia apuntat a un increment dels tipus de 25 punts bàsics al juliol i un encariment progressiu del preu dels diners. De fet, la pujada dels tipus acordada ahir és la més elevada en 22 anys. Amb l’augment de 50 punts bàsics, a partir del 27 de juliol el tipus d’interès de les principals operacions de finançament se situarà en el 0,5%, els dels préstecs immediats en el 0,75% i els de dipòsit en el 0%.
Amb un moviment de la institució monetària més contundent de l’esperat malgrat la incertesa sobre el creixement econòmic, el BCE anticipa un cicle de pujades dels tipus d’interès, que tindrà el seu pròxim episodi en la reunió del setembre. Amb tot, el BCE va evitar donar ahir cap pista sobre les decisions que pugui prendre en la primera trobada després de l’estiu.
Pas a pas
“A partir d’ara prendrem les decisions sobre la nostra política monetària depenent de les dades. Operarem mes a mes i pas a pas. El que passi al setembre dependrà de les dades que tinguem al setembre, però és clar que estem en un camí de normalització de la política monetària”, va assegurar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, en la presentació de les decisions.
Malgrat que el primer augment ha estat més gran de l’esperat, Lagarde va remarcar que això no implica que el Banc Central Europeu estigui canviant l’objectiu de tipus al qual aspira ni que vulgui arribar-hi “extremadament ràpid”. “Serem molt més flexibles”, va assegurar la francesa.
Amb la decisió d’ahir, el BCE posa fi a una època de grans estímuls monetaris, protagonitzada per la mateixa Lagarde però també pel seu predecessor, Mario Draghi. L’última dècada de la institució ha estat caracteritzada per les compres massives de deute, les injeccions de liquiditat a la banca i, especialment, els tipus d’interès negatius. Aquests factors van canviar el paradigma del finançament a la zona euro, que ara torna a fer un gir.
L’augment dels tipus d’interès aprovat pel BCE busca refredar l’economia i pressionar a la baixa els preus, que no deixen de marcar rècords mes rere mes. La lògica és que l’increment dels tipus encareix els crèdits i fa així més atractiu l’estalvi. Quan incentives l’estalvi, hi ha un menor consum i inversió, la qual cosa refreda la demanda per pressionar els preus a la baixa.
Amb l’estabilitat de preus –l’objectiu principal del BCE– sota amenaça, la institució fa un cop de timó per intentar reconduir la inflació al 2%. A partir d’ara, el BCE haurà de fer equilibris a l’hora de decidir fins on ha d’augmentar els tipus d’interès per fer front a la inflació sense posar en risc la recuperació econòmica i el cost de finançament dels països perifèrics de la zona euro.
Fi als estímuls per evitar la crisi del deute
El BCE va fer ahir un altre pas clau: l’aprovació d’un instrument per evitar que es disparin les primes de risc –el sobrecost que paga un país per finançar-se– dels països de la zona euro i evitar així una nova crisi del deute. L’Instrument per a la Protecció de la Transmissió pretén evitar la fragmentació de la zona euro davant un nerviosisme del mercat que ha portat a augmentar les primes de risc d’alguns països perifèrics. “Pot activar-se per contrarestar dinàmiques de mercat desorganitzades i injustificades que representen una amenaça seriosa per a la transmissió de la política monetària a tota la zona euro”, va assenyalar la institució.