economia
Límits a les cripto
transparència ·
Brussel·les posa fi a l’anonimat de les transaccions amb l’obligatorietat d’identificar emissors i receptors
Els proveïdors hauran d’informar els consumidors dels riscos i hauran de tenir presència física a la UE
La Unió Europea (UE) posa límits a la llei de la jungla que impera en les criptomonedes. El club comunitari és a un pas de tancar definitivament les regulacions del sector dels criptoactius, fins ara sense cap marc legal específic comunitari. El pas clau va arribar a final de juny, quan els negociadors de l’Eurocambra i el Consell, els dos colegisladors, van tancar un acord polític per regular les criptomonedes. “Posem ordre al salvatge oest”, així definia l’acord el negociador per part de l’Eurocambra, Stefan Berger.
L’univers de les criptomonedes és, actualment, una jungla global caracteritzada per la manca de regles i per les pujades i baixades frenètiques que ha viscut en els més de deu anys de vida. A falta de la ratificació final de l’acord per part de l’Eurocambra i el Consell, la UE es disposa a posar ordre en el món dels diners digitals amb dues normes.
La primera busca acabar amb l’anonimat de les transaccions amb aquestes divises, cosa que posarà més difícil als delinqüents ocultar-hi activitats il·lícites. Així, els proveïdors de serveis de criptomonedes, com ara Binance i Coinbase, hauran de fer la traçabilitat dels moviments amb la identificació dels emissors i els receptors. “Passarem d’un mercat descontrolat i desregulat a una criptoesfera més segura que protegeixi la privacitat, defensi els drets dels consumidors i eviti el blanqueig de diners”, va assegurar l’eurodiputat dels Verds Ernest Urtasun, que va participar en les negociacions.
La segona regulació aborda el mercat de les criptomonedes: busca fixar regles i garanties en un mercat cada cop més utilitzat com a mitjà de pagament i d’inversió. La norma europea preveu que per operar a la UE els proveïdors de criptodivises hagin de tenir presència física al bloc, així com que hagin de rebre autorització de les autoritats estatals. També s’haurà de proporcionar informació sobre els riscos als inversors i l’Autoritat Europea de Valors i Mercats serà l’encarregada de tenir un registre públic dels proveïdors de serveis de criptomonedes que no compleixen les normes. La supervisió europea era, de fet, una de les principals discrepàncies entre els estats i l’Eurocambra, perquè alguns països pressionaven perquè la vigilància quedés en les seves mans.
Ara bé, les normes no agraden a tothom. Segons l’expert de la fàbrica d’idees CEPS Karel Lannoo, no calien normes específiques per a les criptomonedes perquè se’ls podien aplicar regles ja existents. “Tenir règims especials contribueix a la confusió per als consumidors”, diu Lannoo, que subratlla que les regles que vol imposar la UE a les criptomonedes són “menys dures” que les existents per a transaccions i pagaments digitals. “Serà molt difícil aplicar aquestes normes”, hi afegeix. Les normes tampoc han agradat al sector de les criptomonedes. “No són tan dolentes com podrien haver estat”, reconeixia Pascal Gauthier, director de la plataforma Ledger, que defensava “una regulació lleugera” per “deixar fer al mercat”.
LA FRASE
La caiguda dels diners digitals
L’univers de les criptomonedes és relativament jove, però ja no porta bolquers. La primera criptomoneda que va començar a operar va ser el bitcoin, l’any 2009, però des d’aleshores n’han aparegut moltes altres amb diferents especificacions. El fenomen, nascut a rebuf de la crisi financera, ja té, en poc més de deu anys, unes 20.000 criptomonedes en circulació arreu del món, segons dades del web de seguiment de preus Coinmarketcap. Ara bé, els diners digitals no passen pel millor moment. El bitcoin es canvia ara per uns 19.000 euros, molt per sota dels gairebé 60.000 en què es va situar el novembre del 2021. Una venda massiva al maig va eliminar més de 200.000 milions de dòlars del valor del mercat en 24 hores, segons dades de Coinmarketcap. Els diners digitals van néixer sense cap valor més que els que les parts implicades hi volguessin donar. I, ara, un negoci que viu gràcies a la fe de les parts implicades s’ha vist impregnat per un augment de la desconfiança. Ara bé, no és la primera davallada del mercat de les criptomonedes. Ja en va viure una l’any 2017, de què va ressorgir, i potser la d’ara no sigui l’última.