Crònica des de Madrid
David Portabella
“Junts ha de ser a la taula”
Sánchez insisteix a sumar al diàleg el soci d’Aragonès per fer acords concrets i reivindica la taula de Torra
“No serem socorristes de la taula on ens veten”, etziba Nogueras
Aragonès: “És oberta. Acords, no compromisos”
Bel avisa que per refer la sedició té majoria amb PNB, PDeCAT i EH Bildu
Bonificar el 100% de Rodalies inclou les T-10 i és per 75 milions de viatges
“Si no regula preus, haurà d’apujar salaris”, etziba Vehí (CUP)
Després del cop d’efecte de Gabriel Rufián dipositant a la tribuna del Congrés tres bales –recollides per Maria Dantas a Melilla– en un gir teatral que aviat va avergonyir el protagonista fins al punt d’acudir a l’escó presidencial a demanar disculpes a Pedro Sánchez poc després –“joder, macho”, se li llegia als llavis del president mirant als ulls el portaveu d’ERC–, Míriam Nogueras (Junts), Ferran Bel (PDeCAT) i Mireia Vehí (CUP) van convertir la segona jornada del debat de política general (o del estado de la nación) en el debat sobre Catalunya. Després de subratllar que “s’ha fet un pas molt important amb l’acord de metodologia per abandonar les posicions maximalistes i començar a parlar de qüestions concretes”, Sánchez va instar Junts –en imperatiu i en condicional– a sumar-se a la taula al costat de Pere Aragonès i amb consellers, i no líders com ara Jordi Turull, amb qui no vol pagar el preu d’una fotografia amb un indultat. “Li estenc la mà, és important que Junts s’incorpori a la taula”, va dir Sánchez. “No serem els socorristes d’una taula que vostès han fulminat i de la qual ens han vetat. Junts només estarà en un procés de negociació real. Està disposat a seure per negociar el procés d’independència de Catalunya?”, va etzibar Nogueras al president espanyol en un duel elèctric. “La taula és oberta”, oferia al seu torn el president Pere Aragonès, que, 48 hores abans de veure Sánchez a La Moncloa, exigia passar dels “compromisos genèrics” als “passos concrets”.
Si Aitor Esteban (PNB) alertava el 2015 en l’últim debat –amb Mariano Rajoy de president i Sánchez, d’opositor– que Espanya tenia “la patata catalana i l’euskal patata”, ahir Sánchez en el primer debat que viu de president va aterrar a Catalunya. Amb Rufián ahir absent en tota la sessió després del polèmic cop d’efecte de les bales i amb l’absència de Cuca Gamarra, Alberto Núñez Feijóo i molts diputats més del PP (“sembla que el debat va acabar dimarts”, ironitzava Esteban), Sánchez presumia de desinflar l’independentisme. “Junts s’ha quedat congelat en el 2017. Reconeix que Catalunya és avui més lluny de la independència, i això no és conseqüència només de l’acció del govern d’Espanya, sinó també perquè ho volen els catalans; en les últimes enquestes ja només el 38% la defensa”, celebrava el president, que diu que votar divideix i alhora s’aferra al simulacre de l’enquesta.
“Nogueras, i no Noguera”
La sessió va tenir un moment agre per la dèria de Sánchez d’adreçar-se a Nogueras dient el cognom sense la lletra s final, quan conviu amb ella a l’hemicicle des del 2016. “La prova que vostès no ens escolten ni respecten i que pràcticament tot és teatre és que no s’ha preocupat ni de saber com em dic. No em dic Noguera, senyor president, i porta un any dient-me Noguera. Em dic Nogueras”, aclaria la portaveu de Junts. “Sento molt el lapsus, senyora Nogueras, no ho prengui com una falta de consideració cap a vostè en absolut”, es disculpava Sánchez a la tribuna i més tard en privat, quan ella passava pel davant del seu escó.
“Estenc la mà a Junts”
Si bé Nogueras culpa el PSOE i ERC de vetar noms de Junts, Sánchez li nega la major. “En relació amb els suposats vets que diu, al contrari. Hem defensat sempre que és una taula entre governs, és el que es va defensar per part de les forces independentistes a Catalunya. I exigim el mateix que ens apliquem: que hi hagi representants del govern de la Generalitat, no que hi hagi altres persones, sens dubte alguna d’elles important per a l’independentisme però que no formen part del govern de la Generalitat”, va dir.
Feta la invitació a seure a la taula, Sánchez prometia “escoltar les propostes” de Junts a canvi que Junts escolti “la defensa de l’ordre constitucional i del títol VIII de la Constitució”. “Desbrossar el camí que tenim davant nostre ens exigirà molta paciència i molt de diàleg. Farien bé de participar en la taula amb les condicions i el format que ens hem donat els governs”, va dir Sánchez tot “estenent la mà a Junts”. I insta Aragonès a ressuscitar la taula interna creada pel president Quim Torra: “Va ser un president de la Generalitat de Junts per Catalunya el que va impulsar una taula dins del Parlament perquè s’obri un diàleg entre el conjunt de forces polítiques, les independentistes i les que no ho són, i no entenc per què no impulsen aquesta taula de nou”.
“Arribar tard i gratis”
L’endemà de l’anunci de bonificar el 100% dels abonaments a Rodalies, Nogueras advertia que la mesura no és igual a Madrid, “on els trens funcionen i s’hi ha executat un 184% del pressupost”, que a Catalunya, on “la gent seguirà arribant tard a la feina però ara gratis”. “No hi ha greuge amb Catalunya, al contrari”, nega ell. I va recitar dades: un 37,6% més d’inversions des del 2018 que amb Rajoy, entregues a compte rècord de 21.056 milions el 2022 (un 6,8% més que el 2021), 800 milions invertits a rodalies el 2020 enfront dels 250 milions del 2018... I la promesa d’incrementar el ritme inversor aquest any.
Nogueras s’indignava amb cada apel·lació de Sánchez a “reduir la bretxa emocional dels catalans i els seus germans espanyols.” “No tinc cap bretxa emocional amb la meva família andalusa”, li va fer veure. I va deixar un avís a ERC: “No urgeix una reforma fiscal, senyor Rufián, urgeix la independència de Catalunya per deixar de venir aquí a pidolar engrunes.” Per ella, donar estabilitat al govern espanyol i a la taula “ha allunyat a poc a poc la independència”.
Pel PDeCAT, Ferran Bel denunciava la paradoxa de “dedicar deu segons al conflicte el primer dia” i de fer el segon pla de xoc sense votar el primer. “Ens anuncia ara la bonificació del 100% a rodalies quan encara no hem convalidat el seu decret en què ens deia que fos del 50%. I qui agafa bus i Ferrocarrils?”, va dir. “La taula de diàleg no pot ser un eslògan ni dues fotos cada any i mig. Calen resultats”, hi afegia.
Refer sedició sense ERC
Si bé La Moncloa viu en el cofoisme de dir que no hi ha majoria per refer el delicte de sedició al Codi Penal, Bel va treure Sánchez del confort recordant-li que hi ha la majoria sense ERC que ja s’ha assajat amb la llei de memòria democràtica, aprovada gràcies al PNB, EH Bildu i el PDeCAT. “Porti una proposta de delicte de sedició i explori noves majories”, desafiava Bel, sense que Sánchez recollís el guant.
Quan els portaveus van recalcar la inconcreció dels nous impostos a la banca i les elèctriques, Sánchez va preferir mirar a l’Íbex-35 per prohibir la compassió. “Tampoc em preocuparia per l’evolució d’ahir a la borsa; si es mira l’evolució de les energètiques en l’últim any, ha estat extraordinari”, va dir el dia que el diari Expansión obria amb el titular “Hachazo fiscal a bancos y eléctricas”. Al passadís del Congrés, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va detallar que la bonificació de rodalies i Renfe al 100% inclou títols de 10 viatges i beneficiarà 75 milions de viatges.
Mireia Vehí (CUP) oferia un contrabalanç: “La taula de diàleg no funciona, no deroga la llei mordassa i va acompanyar el rei emèrit a fugar-se.” Vehí, a més, desacredita el suposat pacte de rendes –“si vostè no regula preus en sectors clau, haurà d’apujar els salaris”, li va fer veure– i insta a apostar per la sobirania i l’autodeterminació com a “matriu de drets”. “Les identitats no ens faran reduir la desigualtat, és la política social”, rebatia Sánchez. I va refusar la insuficiència de les mesures reivindicant la rebaixa de l’IVA de la llum del 10% al 5%. “La inflació seria avui del 14% sense mesures”, avisava.
Si Mertxe Aizpurua (Bildu) lamentava “de tot cor” el dolor causat per ETA a les víctimes, Aitor Esteban (PNB) regalava a Sánchez un refrany del món rural de la branca familiar de Sòria: “El que quiera tener pollos el día del Señor que eche la llueca el día de la Ascensión. Apunti-ho: té el temps de l’ascensió aquesta legislatura si vol que les coses li surtin bé el dia del Senyor la pròxima legislatura.”
