societat
El Govern impulsa el català en l’àmbit religiós
Signa un acord amb les principals confessions per promoure la llengua en l’àmbit litúrgic
El document té el suport de catòlics, jueus, musulmans, hindús, sikhs, protestants i budistes
El Govern ha signat aquest dimarts un acord amb les principals confessions religioses de Catalunya per impulsar el català. L’església catòlica i ortodoxa i les comunitats jueva, musulmana, hindú i sikh de Catalunya, així com altres grups religiosos, s’han compromès a promoure l’ús social del català en l’àmbit litúrgic, a introduir-lo en aquelles comunitats on gairebé encara no és present, a augmentar-lo on és incipient i a enfortir-lo en la seva acció quotidiana. Per formalitzar l’acord i parlar sobre la seva posada en pràctica, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s’han reunit aquesta tarda amb representants de les principals confessions de Catalunya.
La iniciativa forma part del Pla de foment de la llengua catalana en l’àmbit de les comunitats religioses, impulsat per la Direcció General d’Afers Religiosos, que depèn del Departament de Justícia. L’acord al qual s’ha arribat amb les confessions religioses i que s’ha plasmat en un document signat pels seus principals representants s’ha anomenat ’Religions per la llengua’.
El document, signat per catòlics, jueus, musulmans, hindús, sikhs, protestants i budistes, reivindica que la majoria de tradicions religioses del món són presents a Catalunya i que la cultura catalana no ha estat mai deslligada de la dimensió espiritual dels ciutadans. “Els diversos grups religiosos han demostrat al llarg de la història què és viure en llengua catalana des de qualsevol creença, pràctica o posició”, diu el text.
Llengua de pregària
Al final de la reunió, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha demanat als representants que facin un esforç per incloure el català a les seves pràctiques litúrgiques: “Alguns de vostès han manifestat que a les seves comunitats hi ha gent de diverses nacionalitats i que per això fan servir el castellà com a llengua de trobada. Estaria bé que això passés també amb el català perquè així fem que la llengua del país sigui també llengua de pregària, una llengua que s’utilitzi en el món de l’interior.”
“De la mateixa manera que ens hem de poder expressar en català davant d’un jutge per obtenir la millor sentència possible, també hem de poder resar en català, professem la religió que professem”, ha afegit Ciuró. “Nosaltres hi posarem tants recursos com puguem”, ha conclòs la titular de Justícia.
Aragonès, per la seva banda, ha agraït als representants religiosos el seu compromís i ha reivindicat que la diversitat que viu Catalunya és un actiu que ha de contribuir al progrés. “Aquest país ha sigut històricament plural. I aquest valor, avui en dia, ens ha d’ajudar a tirar endavant”.
“A Catalunya s’ha hagut de lluitar molt per la llengua. Si seguissim els paràmetres dels llibres d’història, segurament el català ja hauria desaparegut. I si no ho ha fet ha estat per la perseverança de la seva gent. Per això avui els agraeixo que se sumin a aquest compromís”, ha dit el president de la Generalitat.
Aragonès ha clos l’acte dient als presents que considerin la Generalitat com casa seva i els ha convidat a reunir-se amb ell un cop a l’any.