L’euro torna a baixar i arriba a la paritat amb el dòlar
La moneda comuna assoleix el nivell més baix en vint anys
La por a la recessió enfonsa la divisa europea
Moment històric en el mercat de divises. Després de dies d’aproximació, l’euro es canviava ahir per un dòlar, assolint així la paritat per primer cop en vint anys. Això va passar perquè la divisa europea s’ha enfonsat al seu nivell més baix des del 2002, fet que suposa una caiguda del 15% l’últim any. Els diferents ritmes de pujades dels tipus d’interès per part dels bancs centrals, la guerra d’Ucraïna, la preocupació per l’agudització de la crisi energètica i el temor a una recessió estan contribuint a impulsar el dòlar, considerat un valor refugi.
Més de tres mesos després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, no hi ha cap dubte que la guerra està afectant més l’economia europea que la dels Estats Units. Això ha obligat el Banc Central Europeu (BCE) a ser prudent davant una Reserva Federal (Fed) dels Estats Units que s’ha avançat amb el més gran augment dels tipus d’interès des del 1994 per frenar l’escalada de la inflació. La paritat entre l’euro i el dòlar assolida posa punt final a un cicle de predomini de la primera. Entre els experts sembla que hi ha consens que la tendència es mantindrà en els pròxims mesos.
Enrere queden ara els anys en què la moneda europea va arribar a ser 1,6 vegades més forta que el dòlar, com va passar durant la crisi financera del 2008. Amb un euro més fort, no era estrany que els europeus anessin a comprar als Estats Units pels baixos preus.
Conseqüències
Ara la situació és completament diferent. Amb la inflació de la zona euro en el 8,6%, el nivell més alt des que hi ha registres, la devaluació de la moneda única augmenta el cost de la vida perquè encareix les importacions. En el cas de l’energia, Europa paga el gas i el petroli en dòlars, amb la qual cosa l’encariment sumat a la devaluació de la moneda única dispararà el que es paga per les importacions. A més, els europeus que vagin a un establiment de canvi rebran menys dòlars pels seus euros i, per tant, tindran menys capacitat de gastar.
Sí definitiu a Croàcia
La caiguda de l’euro a nivells de fa dues dècades coincideix amb el llum verd definitiu a Croàcia per entrar a la zona euro a partir de l’1 de gener del 2023. Després d’un llarg procés en què ha hagut de rebre el vistiplau de les diferents institucions europees i de fixar el tipus de canvi entre l’euro i la kuna croata en 7,53 kunes per un euro, el país balcànic serà el vintè país que adopta la moneda única.
Acord de cooperació gasista entre Berlín i Viena
Els governs d’Àustria i Alemanya van segellar ahir un acord de cooperació pel sector del gas natural per fer front a possibles talls de subministrament de Rússia la pròxima tardor. El pacte signat pel ministre d’Economia i vicecanceller alemany, Robert Habeck, i la ministra austríaca de Medi Ambient i Energia, Leonore Gewessler, estableix que fins i tot en cas que hi hagi escassetat dels subministraments, tots dos països no retindran els enviaments de gas previstos. Això és rellevant per a algunes regions de l’oest d’Àustria que no estan connectades amb la xarxa de gas austríaca sinó amb l’alemanya. L’acord arriba l’endemà que Moscou hagués retallat l’enviament de gas a Àustria i tallat el subministrament a Alemanya per feines de manteniment en el gasoducte Nord Stream 1.
Pel que fa al front de guerra pròpiament dit, les tropes russes continuaven ahir la seva ofensiva a la regió oriental ucraïnesa de Donetsk, on van intentar millorar las seva posició tàctica, mentre que les forces ucraïneses van continuar atacant posicions russes amb l’objectiu de debilitar la seves capacitats bèl·liques i accelerar els contraatacs.
