Acord marc i cita de líders en espera de concrecions
Vilagrà i Bolaños pacten un document que fixa la desjudicialització, el diàleg i el respecte als drets bàsics com a base d’una negociació amb dues taules enguany
Sánchez rebrà Aragonès divendres en una reunió clau per avançar en el detall
Encara genèric, però un pas. Els governs català i espanyol van pactar ahir un Acord Marc pel Diàleg i la Negociació com a compromís escrit de mínims i alhora document metodològic que hauria d’ajudar a descongelar les relacions i reprendre la taula entre executius –de fet ja s’hi comprometen fins i tot a celebrar-ne almenys dues enguany–, en espera, això sí, d’entrar més a fons en les concrecions que vol la Generalitat, que fins ara només arriben amb comptagotes. A banda del document, la més rellevant sorgida de la reunió d’ahir al Palau de la Generalitat entre els respectius titulars de Presidència, Laura Vilagrà i Félix Bolaños, és que els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez es reuniran finalment divendres vinent a Madrid, en una trobada reclamada des de fa mesos que serà “molt rellevant” perquè ha de servir per avançar en les “carpetes” on la consellera admetia que encara es va coix: les accions efectives per aturar la repressió judicial i la reconstrucció de les confiances trencades pel Catalangate, cosa que, segons ella, només pot passar a base precisament d’“acords tangibles”. “Hem d’aprofundir en aquestes dues carpetes, i la reunió de presidents ho abordarà”, indicava Vilagrà, que justificava que el document d’ahir és una primera carpeta que veia “imprescindible” tancar per “recobrar les garanties” de cara a la negociació, i fer que s’afronti “en igualtat de condicions”.
Això sí, la feina no quedarà aquí, ja que si en les últimes setmanes s’hi ha “treballat intensament”, deia, es continuarà fent en les properes, de manera pública però també discreta. “Això són fases, i avui hem fet aquest pas, al juliol han de passar coses en el sentit de la desjudicialització perquè n’hem parlat de forma genèrica però ho volem veure en documents i acords concrets”, resumia. En aquest sentit, no donava res per fet en espera de com evolucionin les converses en els propers dies, i refredava per exemple que la primera de les dues reunions compromeses de la taula de diàleg sigui ja aquest mes –com ha dit Sánchez que voldria–, ja que no es convocarà si no hi ha expectatives de tancar algun avenç. “Si no hi ha resultats no podrem reunir-nos públicament”, insistia Vilagrà, que afirmava que no hi ha cap calendari fixat. De fet, tres quarts del mateix advertia sobre la comissió bilateral, que admetia que no ha produït fins ara els fruits desitjats pel que fa a traspassos, i tampoc es tornarà a reunir si no està “nodrida de contingut”.
La base per negociar
L’acord marc pactat ahir, que la consellera ressaltava que és un document “habitual” en les fases inicials de les negociacions dels grans conflictes polítics a escala internacional, referma el compromís dels dos governs pel procés de diàleg encetat fa dos anys i mig, sobre la base de grans premisses de partida. D’un cantó, la fi de la judicialització del conflicte polític (en el primer cop que el govern espanyol s’hi compromet per escrit), un punt en què també es reconeixen la plena legitimitat de totes les ideologies i rebutgen la “persecució o criminalització” de cap idea. De l’altre cantó, recull l’aposta per la via política, traduïda en un clima de respecte i una actitud propositiva al voltant de la taula de negociació, on buscaran anar debatent en profunditat i tancar “mesures concretes”. I, si arriba el cas, un acord final. A partir d’aquí, l’acord marc assenyala alguns aspectes metodològics de la mesa i deixa clar al final que l’actuació de les institucions “garantirà en tot moment els drets fonamentals, la privacitat, la llibertat política i ideològica”, en concret de tothom que s’identifica “amb les posicions polítiques i democràtiques actuals a Catalunya”. Des del govern entenen que això recull les garanties que reclamava que no es repetirà l’espionatge a l’independentisme i que la seva delegació podrà treballar sense indefensió i amb seguretat jurídica. El ministre, això sí, evitava, un cop més, prometre noves accions en relació amb el Catalangate, com una comissió d’investigació al Congrés o més dimissions. “Coincidim que tothom que hagi patit una intervenció ha estat víctima d’un delicte, i que les institucions democràtiques han d’actuar i prendre decisions d’acord amb la llei”, es limitava a dir.
En tot cas, Bolaños celebrava que l’entesa d’ahir “aposta pel diàleg i les solucions polítiques”, i es conjurava per assolir acords que siguin “representatius de tota la societat” i que “superin” els blocs. Per ell, el document “té un gran valor polític”, ja que el que fa és “formalitzar i donar un impuls definitiu” a un procés de diàleg que, assegura, “ha d’avançar, i de manera important, en els propers mesos”. Això, però, ja advertia que no serà “ni senzill ni ràpid”.
LES FRASES
Relacions per normalitzar i “«reencuentro»”
La reunió d’ahir, d’una hora i mitja, va ser la segona en poc més de 15 dies –la tercera en dos mesos i mig– que mantenien Vilagrà i Bolaños. Presidida per una foto de la consellera amb els seus antecessors a Presidència, la rebuda a la porta i la posada en escena van ser més amables que l’anterior cita a l’abril a Palau, quan s’havien assegut a les puntes d’una llarga i freda taula. A diferència del juny, a més, ahir no es van trepitjar les compareixences. El ministre aprofitava el to “constructiu” de la trobada per donar per descongelades les relacions. “Avui és una bona prova d’això, reprenem el camí del diàleg”, es vantava. Una lectura, això sí, ben diferent de la de Vilagrà, que negava la normalització i insistia que els propers dies seran decisius per “donar per tancada la crisi de forma definitiva”, o no. Bolaños va emmarcar el diàleg en la bona marxa de la seva “agenda del reencuentro”, un sac on encabia també inversions, fons europeus o aspectes del dia a dia. Vilagrà el rebatia també: “Soc molt menys optimista que el ministre en aquestes qüestions”, deia, recordant que ni són cap concessió ni formen part del conflicte polític. “Són deures del govern de l’Estat amb Catalunya i els ha de complir”, cloïa.
