Comença la cursa per succeir Johnson
L’exministre d’Economia Rishi Sunak es presenta com a candidat a liderar el Partit Conservador i agafar les regnes del govern
Els laboristes eleven la pressió perquè el primer ministre dimissionari plegui i es nomeni un interí per facilitar una transició tranquil·la
Ja ha començat la cursa per a la successió de Boris Johnson. El primer pes pesant a anunciar que es presentaria a les primàries per liderar el Partit Conservador ha estat Rishi Sunak, el ministre de Finances de Johnson que va dimitir dimarts provocant un tsunami de dimissions –més de cinquanta– en el govern, que va acabar provocant la marxa del primer ministre. Sunak, de 42 anys i d’origen indi, és un reputat financer prou distanciat de Johnson perquè no el vegin com una opció de continuïtat.
La candidatura de Sunak s’afegeix a les del diputat i exmilitar Tom Tugendhat; l’advocada general del govern Suella Braverman –molt propera a Johnson–, i el diputat brexiter Steve Baker. Cap d’aquests tres últims té pes entre els membres del partit, que són els que hauran de votar. S’espera que també es presentin la ministra d’Afers Estrangers, Liz Truss, potser la que menys agrada a Brussel·les; la titular de Comerç, Penny Mordaunt, o l’exministre de Finances de Theresa May i europeista, Jeremy Hunt.
El favorit a les enquestes entre les bases conservadores, no obstant, és l’actual ministre de Defensa i exmilitar Ben Wallace, de 52 anys, amb un perfil baix, gens mediàtic com el de Johnson. De fet, els conservadors busquen un líder seriós i solvent que sigui l’oposat a Johnson per poder fer front a la complicada situació del país.
El nou primer ministre haurà de suavitzar les tenses relacions amb la Unió Europea (UE), que ara mateix estan als tribunals després que Brussel·les denunciés al Regne Unit per l’intent de Johnson de legislar l’eliminació de parts del Tractat del Brexit, les que fan referència a Irlanda del Nord. El successor de Johnson haurà de fer front a l’auge dels nacionalistes a Escòcia, a Irlanda del Nord i, en menor mesura, al País de Gal·les, i que amenaça la unió de les quatre nacions fundadores del Regne Unit. A Escòcia, la primera ministra, Nicola Sturgeon, vol convocar un referèndum d’independència l’any que ve, i a Irlanda del Nord per primer cop es van imposar els nacionalistes irlandesos amb el referèndum de reunificació.
I, sobretot, haurà de fer reviure l’economia perquè el país està a punt de tornar a entrar en recessió i la inflació està disparada fins a l’11%.
La setmana vinent hi ha eleccions al Comitè 1922, que representa tots els diputats conservadors sense cartera, i serà llavors quan s’anunciï el calendari per a les primàries i quan es poden inscriure els candidats. Per registrar la candidatura caldran vuit signatures de diputats. Aleshores es faran votacions fins que en quedin dos, que competiran en les primàries. En les primeres votacions, voten els diputats. En les primàries, els membres del país.
Johnson vol allargar el procés de transició almenys tres mesos, fins a la tardor que ve. Però hi ha una forta pressió en el Partit Conservador perquè plegui ara i es nomeni un interí. Això facilitaria una transició i unes primàries tranquil·les i evitaria que el líder de l’oposició, el laborista Keir Starmer, presentés una moció de confiança al Parlament. Starmer diu que aquest govern és un caos i que el primer ministre ha de dimitir immediatament.
Starmer, salvat
Els laboristes avantatgen clarament els conservadors en intenció de vot, segons els darrers sondejos. Els laboristes aconseguirien un 40,2% dels vots i els conservadors, un 32,9%, segons una enquesta de Politico. En projecció d’escons, els laboristes s’imposarien per 25 diputats, però no arribarien a la majoria absoluta i haurien de pactar segurament amb l’SNP, que els demanaria un referèndum a canvi. Un dels problemes que tenia Starmer per anar ara a unes eleccions era que estava sent investigat per una acusació d’haver-se saltat el confinament durant la pandèmia, quan va ser fotografiat bevent unes cerveses amb dues persones més a la seva oficina. Starmer va dir que si la policia concloïa que es va saltar la llei, dimitiria. Des de llavors que sempre que l’entrevistaven li preguntaven què passaria si guanyava les eleccions i el trobaven culpable. Crearia una situació de caos. La policia ahir va dir que no va violar cap llei. “La integritat importa”, va dir Starmer, en referència a Johnson, que es va negar a dimitir tot i ser multat per la policia per haver-se saltat la llei.
Unes generals ara serien un desastre per als conservadors. Tot i la forta oposició a Johnson dins del Partit Conservador, molts diputats tories contraris a Johnson votarien no fer-lo fora per evitar donar un avantatge tan gran als seus rivals polítics. Si Johnson perdés la moció, hauria de convocar eleccions immediatament i els conservadors no tindrien líder i n’haurien d’escollir un a correcuita. Aquest és un risc que no poden córrer. Ahir Starmer va incrementar la pressió sobre Johnson.
Els conservadors podrien intentar forçar Johnson a dimitir. Temen que la seva continuïtat tres mesos més provoqui més crispació en un estiu que es presumeix complicat, amb vagues previstes del sector públic (de mestres, advocats d’ofici, personal sanitari i treballadors de trens). De moment el nou govern de Johnson s’oposa a anticipar les primàries.
“És molt important posar a prova l’habilitat dels candidats més enllà de la bombolla de Westminster, és una part molt important del procés”, va dir el nou ministre d’Educació, James Cleverly, aliat de Johnson i que va ser un dels que van entrar en la reestructuració de Johnson del seu gabinet just abans de dimitir. Li critiquen, però, que mentre que ell vol tres mesos per fer la transició, Theresa May només en va tenir tres per donar el relleu precisament a Johnson fa tres anys.
