educació
llengua
L’Aran rebutja la nova llei educativa perquè no manté l’aranès com a vehicular
El Conselh Generau s’oposa per unanimitat a la redacció actual amb el suport de la comunitat educativa
La síndica demana una reunió urgent amb Aragonès
El Conselh Generau d’Aran rebutja per unanimitat la llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari perquè no reconeix l’aranès com a llengua vehicular a les escoles de la vall tot i mantenir-li l’oficialitat. Amb la presència dels representants de la comunitat educativa aranesa, el ple del Conselh rebutjava ahir per unanimitat la nova llei catalana i n’exigia la modificació immediata, un objectiu que el govern aranès vol assolir presentant una iniciativa legislativa al Parlament per tal de canviar el text.
La Llei 8/2022, del 9 de juny, reconeix l’aranès com a llengua oficial però s’elimina el caràcter de “llengua vehicular i d’aprenentatge” substituint-lo per “llengua d’ús curricular i educatiu habitual” després de 38 anys de vigència de l’escola aranesa. Pel Conselh Generau, això suposa un greuge comparatiu amb el català, que sí que es qualifica de llengua vehicular i d’aprenentatge com el castellà i ho considera un “atac directe a la llengua pròpia d’Aran i al seu autogovern”.
El govern aranès convocava, dijous, els representants educatius a una reunió d’urgència per informar-los de la situació i de la declaració institucional contrària a la nova llei que ahir s’aprovava per unanimitat en el ple del Conselh Generau. Amb els representants dels centres i els serveis educatius aranesos es va reunir la síndica d’Aran, Maria Vergés, i la consellera de Coneixement d’Aran, Angelina Cases. “Amb aquesta llei, la llengua pròpia retrocedeix dècades en el seu reconeixement i consolidació a l’escola aranesa, que fa més de trenta anys que ha impulsat un model lingüístic d’èxit i que garanteix que l’alumnat aranès acabi la seva etapa d’educació obligatòria amb el domini de cinc llengües: les tres oficials (aranès, català i castellà) i dues d’estrangeres (francès i anglès)”, defensava la síndica en declaracions recollides dijous als mitjans de la CCMA.
La declaració institucional s’aprovava ahir per unanimitat, en presència dels representants de la comunitat educativa, que van voler mostrar el seu suport explícit al text. “No podem permetre deixar morir la nostra llengua per inactivitat”, defensa la síndica, que denuncia la “falta de suport i protecció” a aquesta del govern català. Aquesta mateixa setmana la síndica ha fet arribar una carta a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en què li exposava l’oposició del Conselh a la nova llei de llengües a l’escola i també demanarà una reunió amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El govern aranès estudiarà totes les accions legals necessàries i no descarta iniciar un conflicte en defensa de l’autonomia reconeguda pel TC.
Exigirà recuperar les competències lingüístiques
La síndica vol una reunió urgent amb Aragonès per exigir el canvi legislatiu, però també la recuperació de les competències lingüístiques. “Durant els últims anys, la voluntat del govern d’Aran ha estat la de buscar consensos i acords amb la Generalitat; no obstant això, veiem, una vegada més, com no només no hi ha cap avanç en la projecció, promoció i normalització de l’aranès, sinó que reculem en el seu reconeixement efectiu”, assegurava ahir Vergés en declaracions recollides per l’ACN. El Conselh reclamarà millores immediates en el finançament de l’aranès, així com les competències lingüístiques. Vergés denuncia que “la dotació que rep actualment el Conselh Generau d’Aran per a l’aranès per part de la Generalitat és de 100.000 euros anuals, mentre que el pressupost del 2022 per al català ha estat de 38,8 milions”. No tan sols no es desplega la llei de l’aranès, diu, sinó que es laminen les competències del Conselh.