Biden alerta Putin que no podrà derrotar Ucraïna
El president dels Estats Units veu ara l’OTAN “més forta i unida”
Turquia eleva les extradicions a 73 i juga al vet si Suècia no compleix
Sánchez promet el 2% del PIB a Defensa i desafia Podem
La solemnitat pròpia d’una cimera de l’OTAN no està renyida amb el somriure, i ahir a Madrid Joe Biden –amb un equip escènic que li va instal·lar en temps rècord a Ifema el faristol propi de president dels Estats Units en lloc del de l’OTAN– en va tenir un d’involuntari. “Vam parlar per telèfon i es va suggerir que truquéssim al líder de Suïssa... Suïssa! Déu meu! Oh, Déu meu! Estic realment ansiós aquí amb l’expansió de l’OTAN... Suècia!”, va dir Biden (79 anys) esmenant immediatament el seu lapsus i rient-se’n el primer. I fins aquí la broma. Amb l’OTAN conjurada en la identificació de Rússia com la gran amenaça i ja posant rumb a la novena ampliació des de la seva fundació el 1949 amb la invitació feta a Suècia i a Finlàndia, el president dels Estats Units alertava Vladímir Putin d’un final amb el qual no compta: “La guerra no acabarà amb una victòria de Rússia sobre Ucraïna.”
La compareixença de Biden ahir al recinte firal d’Ifema va ser el punt final d’una cimera que ha forjat el nou concepte estratègic de Madrid, el full de ruta que defineix amenaces i guia la defensa i que enterra l’ingenu document de Lisboa del 2010 que veia Rússia com a “soci estratègic” quan la invasió de Geòrgia ja era una realitat (l’annexió de Crimea arribaria el 2014). Amb Rússia identificada ara ja com “l’amenaça més significativa i directa per a la seguretat” i la Xina com a repte “sistèmic”, el mapa és clar. “Estem preparats per a qualsevol eventualitat”, deia el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg.
800 milions en armes
L’endemà que la passió de Volodímir Zelenski conquistés el club dels 30 aliats amb l’emoció de qui implora armes –sobretot un escut antimíssils– des de la urgència del present sense saber si podrà acudir a la cita del 2023, Biden anunciava una partida extra de 800 milions de dòlars (768 milions d’euros) en armes per a Ucraïna. I a qui es vol explicar els mals actuals com ara la inflació o la crisi energètica i dels preus dels carburants, Biden li dona tres culpables: “Rússia, Rússia i Rússia.” “El món està canviant i aquesta cimera evidencia que l’OTAN s’adapta als canvis i assenyala Rússia i altres reptes sistèmics, a més d’obrir les portes a dos nous membres, Finlàndia i Suècia, amb tradició de neutralitat”, va dir. En el cas suec, 200 anys de neutralitat.
“Resposta simètrica”
En un país on ser portaveu no és sinònim de tenir un missatge a transmetre, Biden va delectar amb el seu espectacle escènic d’abandonar el faristol i passejar per l’escenari amb un micròfon a la mà i responent sense papers a l’auditori al qual s’adreçava al final de dos intensos dies. Els al·ludits, això sí, es van donar per al·ludits. “Totes les nostres accions tindran un caràcter simètric exclusivament, seran de resposta”, va advertir el president rus a Occident. El representant de la Xina davant la UE, al seu torn, va menystenir l’OTAN reduint-la a “un vestigi de la guerra freda” i li va retreure que “taqués” la reputació xinesa amb la citació inclosa en el concepte estratègic.
Erdogan apuja la factura
En una roda de premsa en què es va mostrar amable i va admetre més preguntes (una vintena) que cap altre mandatari, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va apujar la factura per haver aixecat el vet a Suècia i Finlàndia i va elevar les sol·licituds d’extradicions –la majoria són kurds– de 33 a 73 només 24 hores abans de donar la primera xifra. “Això és el començament. Seguirem de prop l’aplicació de les promeses fetes en el memoràndum i prendrem mesures en conseqüència”, va alertar. Quan se li va recordar la pressa que la por a Rússia imposa i si se sent instat a enviar aviat la ratificació al parlament d’Ankara, Erdogan es va permetre recordar que el trentè i últim soci de l’OTAN, Macedònia del Nord, va trigar 20 anys a completar tot el procés. Si bé el PKK és a la llista terrorista de la UE i els Estats Units, hi ha el cas de les YPG, una milícia siriana aliada de Washington en la lluita contra Estat Islàmic.
L’amfitrió de la cita, el president espanyol, Pedro Sánchez, es comprometia a elevar fins al 2% del PIB la despesa en Defensa “d’aquí al 2029”. “Vull que sigui un acord de país”, va exigir en un desafiament a Podem –i de retruc a ERC– a no deixar-ho en mans del PP. El compromís d’aquí a set anys equival a multiplicar per dos els 12.208 milions invertits l’any passat, el 2021. “No hi donarem suport”, advertia ahir Jaume Asens (Podem). “El PP sempre estarà en les polítiques d’estat basades en la coherència”, s’oferia ahir el president del PP, Alberto Núñez Feijóo.