El COI també avala una candidatura només catalana
La directora de l’oficina olímpica, Mònica Bosch, confirma que els inspectors enviats per Thomas Bach han fet els últims anys informes favorables a les instal·lacions de Barcelona i els Pirineus
La directora de l’oficina tècnica de la candidatura olímpica, Mònica Bosch, manté, com sempre ha fet, que Catalunya pot afrontar perfectament en solitari la candidatura Barcelona-Pirineus per al 2030 si el COE finalment s’atreveix a presentar-la. “Abans de l’acord amb l’Aragó els tècnics del COI ja avalaven en els seus informes una candidatura catalana. El treball ja el tenim fet i sobre aquest haurem d’estudiar quins canvis hem de fer actualitzar-lo.”
En l’anterior dossier que preparava l’oficina tècnica, liderada per Ricard Font, totes les competicions de gel es disputaven a Barcelona amb la incorporació també de la pista coberta de Sabadell i del pavelló municipal de Badalona. “Barcelona i el seu entorn ja tenen totes les instal·lacions fetes per al gel”, assenyala Bosch. Els problemes comencen en algunes competicions de neu, sobretot les de biatló i esquí de fons, que s’havien de fer a l’Aragó perquè s’han de disputar per sota dels 1.800 m.
“Ja havíem previst en la candidatura per al 2022 fer una nova instal·lació a la Cerdanya a l’entorn de la Molina, on hi haurà l’esquí alpí; això ens permetria aprofitar tots els serveis de l’estació”, precisa Bosch. “Aquestes són propostes –hi afegeix– validades pel COI tot i que l’acord amb l’Aragó també ens permetia encaixar aquestes disciplines.” L’aparició en el programa olímpic de l’esquí de muntanya també comportarà algun canvi més en el projecte inicial de la candidatura catalana.
L’aeroport de la Seu d’Urgell, les estacions de la Molina, la Masella i Baqueira Beret eren l’eix als Pirineus de la candidatura catalana abans del pacte amb l’Aragó. El consultor del COI Gilbert Feili va visitar fins i tot les instal·lacions del Barça, ja que el nou Palau Blaugrana podria convertir-se en un imponent palau de gel. Al FC Barcelona, de fet, també li convé que el Palau sigui olímpic, ja que podria trobar d’aquesta manera finançament públic per al gegantí Espai Barça.
Per als salts i les proves de tobogan es manté l’acord amb Sarajevo o la possibilitat de traslladar-les a una estació dels Alps suïssos o italians, ja que els nous criteris del COI són molt flexibles en aquest sentit. En el primer projecte de candidatura, la del 2022, el COI encara no havia obert la possibilitat de presentar una candidatura amb seus en diferents estats i encara donava gran rellevància a la proximitat entre Barcelona i les diferents estacions dels Pirineus que aspiraven a ser les seus de les proves de neu. Tot això ara ha canviat.
Els inspectors del COI han visitat aquestes últimes setmanes les altres tres candidatures que aspiren als Jocs del 2030: Vancouver, Sapporo i Salt Lake City. “No han vingut a Catalunya en aquest últim mes per aquest període d’incertesa, però ja van venir pels projectes del 2022, el 2026 i també el 2030. Coneixen totes les propostes i no els vindrà res de nou tot i que ara ens havíem encallat pel repartiment final.”
2030 o 2034?
El COI anunciarà la seu dels Jocs d’hivern del 2030 la primavera del 2023, fet que no dona gaire marge al COE per oficialitzar una candidatura si és que finalment ho vol fer. “Nosaltres mantenim el procés de diàleg i és cert que el COI, com va fer amb París 2024 i Los Angeles 2028, podria anunciar dues candidatures de cop, però haurem de tenir el projecte acabat. Demanem tenir la nostra oportunitat com la van tenir Jaca diferents cops i també Madrid”, recorda la directora de l’oficina, que considera que, més enllà del que passi ara en el terreny polític, l’actitud de la ciutat Barcelona ha estat de suport total al projecte durant aquests últims mesos.
Sense interlocutor
Bosch va ser nomenada directora de l’oficina al mes de març, amb grans crítiques de Javier Lambán, que també la va acusar de ser una aliada de l’“independentisme radical”. S’ha trobat que el govern de l’Aragó no té una figura com la seva. “No tenen una oficina, només una comissió formada per tres tècnics però sense una interlocució directa”, assenyala l’exesquiadora olímpica, que remarca una altra de les grans diferències entre a Catalunya i l’Aragó pels Jocs. “Amb una candidatura a l’horitzó fa molts anys que organitzem competicions internacionals d’alt nivell al Pirineu i a Barcelona, com ara copes del món d’esquí i snowboard, el Grand Prix de patinatge sobre gel i recentment l’europeu d’esquí de muntanya, i moltes més. Aquest és un dèficit que ells també tenen.” Bosch admet que el repartiment de proves acordat a l’Aragó tampoc va caure massa bé a Catalunya perquè alguns el consideraven injust per l’esforç dels uns i dels altres.