La junta militar confirma l’ingrés a la presó de Suu Kyi

La junta militar de Birmània (Myanmar) ha confirmar aquest dijous l’ingrés a la presó de la líder deposada i nobel de la pau Aung San Suu Kyi, que es troba sota arrest domiciliari des del cop d’Estat de l’1 de febrer de 2021.

Segons un comunicat difós pel portaveu de la junta militar, Zaw Min Tun, Suu Kyi ha estat traslladada a una presó de la capital, Naypyidaw, on se li ha preparat “un lloc separat”.

Suu Kyi, que fins ara ha estat condemnada a 11 anys de presó per una part dels càrrecs presentats per les autoritats militars, va ser informada dimarts en una de les vistes judicials en les quals participa setmanalment, segons mitjans locals.

La decisió es produeix després que diumenge passat centenars de birmans es manifestessin a localitats de tot el país per demanar el seu alliberament el dia en què la Premi Nobel de la Pau feia 77 anys.

La política birmana porta des del cop d’Estat sota arrest domiciliari en un lloc de la capital que no ha estat revelat per la junta. El seu contacte amb l’exterior es limita a les breus trobades amb els seus advocats en les vistes setmanals, per la qual cosa es desconeix si és conscient de la greu crisi al seu país.

La presidenta de la Lliga Nacional per la Democràcia, l’alliberament de la qual han demanat l’ONU i nombrosos governs a tot el món, ha estat condemnada per delictes com incitació contra la junta militar, vulnerar les lleis contra la pandèmia, la possessió il·legal de dispositius de comunicació i un càrrec per corrupció després de diversos judicis opacs.

A més, afronta una desena d’acusacions de corrupció, castigada amb fins a 15 anys de presó; un càrrec per presumpte frau electoral, i un altre per suposadament haver vulnerat la llei de Secrets Oficials, penat amb un màxim de 14 anys de presó.

En total, Suu Kyi s’enfronta a més de 100 anys de presó per tots els càrrecs en contra seva.

Els seus advocats, als quals la junta militar ha prohibit parlar amb els mitjans de comunicació, han qualificat com una fabricació totes les acusacions presentades en contra seva.

 El 1989 ja va ser empresonada per l’anterior dictadura militar i va passar 15 anys d’arrest domiciliari, fins a la dissolució de la junta el 2011. El 2009 va passar 4 mesos a la presó després que un nord-americà es colés a l’habitatge on passava l’arrest.

Transició democràtica abortada
El cop d’Estat encapçalat pel general Min Aung Hlaing va posar fi a la fràgil transició democràtica a Birmània i va sumir el país en una profunda crisi política, social i econòmica. A més, ha desencadenat una espiral de violència amb noves milícies civils que han exacerbat la guerra de guerrilles que viu el país des de fa dècades.

L’Exèrcit justifica el cop per un presumpte frau massiu durant les eleccions generals de novembre de 2020, el resultat de les quals ha estat anul·lat. El partit de Suu Kyi va arrasar, com ja va fer el 2015, amb l’aval d’observadors internacionals.

Més de 2.000 persones, inclosos uns 140 menors, han mort arran de la brutal repressió exercida per policies i soldats, que han arribat a disparar a matar contra manifestants pacífics i desarmats, segons les dades recollides per l’ONG birmana Associació per a l’Assistència de Presos Polítics