Els governs es comprometen a descongelar la taula de diàleg
Vilagrà i Bolaños reprenen el contacte i pacten treballar un acord marc d’aquí a pocs dies que fixi una agenda cap a la desjudicialització com a garantia prèvia
Acorden una reunió de presidents al juliol
Les relacions institucionals entre el govern català i l’estatal no estan ni molt menys normalitzades, però els respectius titulars de Presidència, Laura Vilagrà i Félix Bolaños, es van reunir més de dues hores ahir a La Moncloa per posar la primera pedra de la represa. I és que les confiances continuen trencades a ulls de la Generalitat; però, a fi d’obtenir unes garanties mínimes perquè es recomponguin, ahir van pactar treballar conjuntament els pròxims dies en el que van definir com un “acord marc” que ha d’incloure un seguit d’accions concretes a què es condiciona la represa tant de les relacions ordinàries a alt nivell com de la taula de negociació. “Avui hem iniciat un procés per obrir l’agenda de desjudicialització del conflicte polític”, resumia Vilagrà.
I és que, mentre Bolaños parlava de vaguetats com ara situar el “marc general” del diàleg i els “principis fonamentals” i la “metodologia” en què s’ha de basar, Vilagrà entrava en detall per deixar clar que el govern vol veure en aquest acord marc avenços concrets en aspectes com ara canvis en els delictes de sedició i rebel·lió al Codi Penal, la remodelació del Tribunal de Comptes, la retirada de les euroordres als exiliats o l’aturada de nous processos judicials contra independentistes. De fet, aspectes tots que figuren com a recomanacions en l’informe Cilevics, aprovat fa un any per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i que dimarts va fer balanç per concloure que poc ha complert l’Estat, més enllà dels indults als presos polítics que, a sobre, ara revisa el TC. “És un bon full de ruta que el govern espanyol hauria de tenir per aconseguir estàndards democràtics europeus i posar fi a la repressió”, insistia Vilagrà, que confia veure passos en els pròxims dies. “Volem arribar com més enllà millor en aquests aspectes importants per a l’agenda antirepressiva; ho creiem absolutament necessari per reprendre la negociació plena”, incidia.
L’altre compromís tancat ahir és que els presidents Sánchez i Aragonès es trobaran tan bon punt quadrin les seves agendes. En aquest cas, Bolaños es va resistir fins i tot a esmentar una data indicativa, ja que ho veu “complicat” els pròxims dies –tot i que dilluns precisament coincidiran en un acte a Barcelona–, però en canvi Vilagrà donava per fet que la trobada serà abans de les vacances d’agost, i de fet augurava que aquell dia ja s’hauria de tenir “informació sobre la taula” sobre l’acord marc pactat.
Més enllà d’aquests dos punts, els discursos d’un i altre govern coincidien poc ahir. “La reunió d’avui inicia un horitzó d’estabilitat institucional i política de cara al futur, prenent com a base el diàleg”, presumia Bolaños, que es va encarregar que la posada en escena, amb dos sofàs i les banderes darrere, fos ben diferent de la taula llarga i freda amb què el va rebre la consellera el 24 d’abril al Palau, dies després de l’esclat del Catalangate. Un cas, precisament, sobre el qual el ministre admet que mantenen les discrepàncies, ja que el govern no està satisfet amb les mesures preses per La Moncloa. Vilagrà arribava ahir amb aquest greuge al sarró, però també amb d’altres com ara l’escassa execució de les inversions estatals a Catalunya el 2021 –que el ministre assegurava que aquest any s’està corregint–, i si bé admetia que s’han reprès les converses deixava clar que no s’anirà més enllà si no es compleixen les citades garanties mínimes.
A qui també va haver de rebatre ahir Vilagrà va ser al soci de govern, després que el secretari general de Junts, Jordi Turull, digués a Europa Press, sobre una reunió que insistia que no coneixia, que no vol “participar” a normalitzar res. “No creiem que s’hagi de normalitzar la situació perquè vol dir blanquejar una sèrie de dinàmiques que requereixen tenir tota la informació i no posar-se de perfil”, carregava, en al·lusió al cas Pegasus. “De debò algú pensa que som aquí per blanquejar la repressió? Ens voten per ser útils i fer política, som aquí per posar fi a la repressió”, replicava la consellera, que etzibava: “Els problemes no se solucionen sols, s’ha de parlar.”