Llibertat encara condicional
Els dirigents d’ERC alliberats fa un any denuncien que la repressió no cessa i que l’indult és parcial i l’estan revisant
Rovira destaca el nou informe Cilevics i Junqueras manté l’aposta pel diàleg i recorda que l’amnistia depèn del Congrés
Avui fa un any que van sortir indultats els nou presos polítics del procés, però la seva llibertat és encara condicional. Coincidint amb la data, així ho van denunciar en un acte ahir els cinc dirigents d’ERC alliberats aleshores i la seva secretària general, Marta Rovira, que continua a l’exili a Ginebra. L’exconsellera Dolors Bassa, així, recordava que la inhabilitació “és present”, ja que no poden exercir en la política institucional o en l’educació pública, i que els indults van ser “forçats, parcials i revisables”, raó per la qual mantenen a sobre seu l’espasa de Dàmocles de la justícia espanyola. “La nostra llibertat està controlada i condicionada, com demostra que en aquests moments el TC està revisant els indults”, li prenia el relleu l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que denunciava que amb això només pretenen “amenaçar i fer por per demostrar qui mana i té el poder”. Forcadell –que en paral·lel denunciava també que es manté la “repressió col·lectiva” en forma d’atacs a la llengua i a les lleis del Parlament, el dèficit fiscal o d’inversió en infraestructures– estima que des de l’1-O més de 4.000 persones ja han estat víctimes de la repressió individual, i avui hi continua havent més de 800 causes obertes que afecten més de 2.500 independentistes. L’exconseller Raül Romeva en feia una àmplia enumeració –des de l’exili fins al Tribunal de Comptes, passant pels acusats de terrorisme, els alcaldes represaliats o el cas Volhov–, però també reflexionava que situacions personals de presó com ara la seva han “pagat la pena”. “Sempre l’hem defensat com una eina política; a algú li tocava posar la cara per explicar a dins i a fora que vivim en una situació de repressió constant”, incidia.
Marta Rovira posava èmfasi en el context internacional, on l’Estat espanyol “ja no pot jugar a la primera divisió democràtica”, perquè creu que ha perdut la reputació. La número dos d’ERC destacava l’informe que el relator Boris Cilevics va presentar dimarts davant del Consell d’Europa com a seguiment al que ell mateix havia fet públic fa un any igualment, en què exigia a l’Estat la fi de la persecució contra l’independentisme. Cilevics, en un nou informe que Rovira lamentava que han silenciat el govern i els mitjans espanyols, tot i que ahir se’n feien ressò “molts fòrums internacionals”, admet ara que de les accions que va suggerir només s’ha complert l’indult, però que, per exemple, ni s’ha deixat tornar els exiliats ni s’han fet passos per reformar els delictes polítics del Codi Penal. “Els independentistes no deixem d’acumular palanques de força per posar fi a la repressió”, cloïa Rovira.
El president d’ERC, Oriol Junqueras, tancava l’acte reivindicant l’amnistia com a proposta per posar fi a la situació i a l’intervencionisme polític de tribunals sovint escorats a l’extrema dreta, una eina que, recordava, “depèn exclusivament de la voluntat del poder legislatiu i que és responsabilitat de les majories parlamentàries que donen suport al govern espanyol”. Si bé constata “cada dia” que el govern espanyol voldria estalviar-se la taula de negociació, Junqueras refermava l’aposta del diàleg tot just per això, perquè “incomoda” l’Estat i alhora permet a l’independentisme “acumular capital polític” davant la comunitat internacional.