El COE s’inclina per ajornar al 2034 la candidatura dels Jocs
Vilagrà es troba a Palau amb Blanco, que en descarta una de conjunta amb Aragó, i li insisteix que Catalunya hi pot aspirar sola el 2030
El govern presentarà “d’aquí a pocs dies” el nou projecte en solitari
El govern no llença la tovallola i presentarà en qüestió “de dies” un projecte propi per aspirar a organitzar sense la col·laboració d’Aragó els Jocs d’hivern, si pot ser els del 2030, si bé el COE s’inclina per fer ara taula rasa i demorar la candidatura al 2034. Així ho va anunciar ahir al vespre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, després de reunir-se al Palau de la Generalitat amb el president de l’organisme, Alejandro Blanco, que va donar per “descartada” l’opció de presentar una candidatura conjunta, constatada en els intents de les darreres setmanes la incapacitat, per motius “polítics i no tècnics”, de tancar una entesa amb el president aragonès, Javier Lambán. “L’acord tècnic ha estat torpedinat per l’Aragó”, va acusar Vilagrà, que li va retreure l’actitud “irresponsable” en tota la negociació, i que alhora va lamentar el “silenci clamorós” del ministre d’Esports, Miquel Iceta. “No ha defensat els interessos de Catalunya”, va acusar-lo.
Tot i que al llarg del matí filtracions del mateix COE i del govern espanyol ja donaven per fet que Blanco anunciarà avui, després de la reunió del seu consell executiu, que renuncia a presentar candidatura el 2030 i que segurament es faci foc nou per anar al 2034, Vilagrà no es rendeix i encara va recordar ahir al dirigent olímpic que Catalunya fa molt de temps que “treballa” en el projecte, fins al punt que ja té gairebé a punt la nova proposta per presentar-se en solitari –que ella mateixa va encarregar la setmana passada a la responsable tècnica, Mònica Bosch–, basada en els informes redactats l’anterior legislatura. El govern presentarà el nou document aviat, primer a la comissió territorial formada pels representants del Pirineu a fi que l’esmenin i hi donin el vistiplau final, i després al COE, que espera que se la faci seva i al seu torn la presenti al COI. Vilagrà, que veu bona “predisposició” en l’organisme, va insistir a Blanco que no cal esperar al 2034 per presentar la candidatura, si bé aquí va admetre que probablement ho acabi demorant. “Ens sentim preparats per anar al 2030, però sembla que pel calendari del COE no podrà ser possible”, va dir la consellera, que en tot cas va remetre a l’explicació que aquest pugui donar avui dels “termes de l’agenda olímpica en els pròxims anys”. Això sí, sempre “amb el lideratge català”. Segons Vilagrà, la consulta al Pirineu es farà igualment quan la proposta rebi el vistiplau del COE, si bé no va avançar dates.
Tot i que ahir Lambán no s’hi va referir, en espera del que avui expliqui Blanco, fonts del govern aragonès, en canvi, van assegurar a Efe que el COE ja els va avançar el cap de setmana la intenció de descartar la candidatura, i van culpar del fracàs la Generalitat per la “intransigència” de no voler negociar un projecte “de país” i d’“igual a igual”. L’alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, de visita ahir a Catalunya, va qualificar la decisió de “mala notícia” i va apostar per “exigir responsabilitats” perquè no s’hagu pogut materialitzar un projecte “tan il·lusionant” per al Pirineu.
Crítiques d’ERC i Junts
En tot cas, Blanco havia suggerit fa alguns dies que tant Catalunya com Aragó podien presentar les seves propostes en solitari per al 2030, i que el COE triaria. Ara, però, sembla que s’ha fet enrere d’aquesta opció, fet que els partits que donen suport al govern atribuïen ahir al matí a pressions polítiques. “Si algú prefereix que no hi hagi Jocs perquè no els faci sola Catalunya ho haurà d’explicar molt bé”, va sentenciar la portaveu d’ERC, MartaVilalta, que va carregar contra els líders socialistes, com Iceta i el cap de l’oposició, Salvador Illa. Vilalta va qualificar tot plegat de “sainet” i va acusar el govern espanyol i el COE d’haver “cedit al xantatge” d’un “personatge tan pintoresc com el president d’Aragó” per raons partidistes com acontentar un dels seus barons, deixant el Pirineu sense aquesta “oportunitat”. La republicana, això sí, va assegurar que el govern no variarà els seus plans d’inversió al territori. “Espanya prefereix anul·lar la candidatura abans que aquesta sigui únicament catalana”, va acusar igualment el portaveu de Junts, Josep Rius, que va constatar que la decisió de descartar el projecte el 2030 és “més política que esportiva” i va acusar també els socialistes de ser còmplices del fracàs pel silenci davant la posició de Lambán.
El PSC, entretant, va continuar llençant pilotes fora i es va limitar a lloar la feina de Blanco per buscar el consens “en un context políticament complicat”, segons el regidor a Barcelona, Jaume Collboni, que va evitar pronunciar-se sobre si donaria suport a un projecte català en espera de les explicacions que doni avui el COE. Els comuns i la CUP, en canvi, van felicitar-se per l’encara oficiosa retirada de la candidatura el 2030, si bé reclamen que tiri endavant igualment el pla d’inversions previst al Pirineu, basat en un nou model econòmic. La CUP, això sí, va incidir que hauria d’haver estat el govern qui retirés la candidatura, i el seu diputat Xavier Pellicer va qualificar de “nefasta” la gestió de Vilagrà, perquè segons ell “no hi ha hagut transparència, no s’ha tingut en compte el territori i s’han malgastat diners públics” en una candidatura “sense cap tipus de futur”.
LA FRASE
Laments d’autoritats i empresaris; joia de Stop JJOO
Les autoritats del Pirineu van lamentar en general la probable decisió del COE de descartar la candidatura el 2030. Els consells comarcals del Ripollès i el Berguedà ho veuen com una “oportunitat perduda” per projectar la zona al món i reclamen al govern que impulsi igualment millores en infraestructures perquè “les necessitats hi són amb Jocs o sense”. Els seus presidents van defensar a l’ACN que cal aprendre del que ha passat per afrontar una nova candidatura amb més solidesa. Des del Berguedà, així, Josep Lara no veuria malament que s’ajornés al 2034, si bé creu que hauria de ser només catalana per no reproduir el bloqueig aragonès. Des del Ripollès, Joaquim Colomer va criticar que el govern volgués explicar el projecte quan encara no estava prou treballat amb el territori i va lamentar la inversió de diners i temps perduts. “Podem preguntar-nos quin Aragonès ha estat, el català o el territori veí, però més que buscar culpables cal assumir que no hem fet bé la feina des del principi”, va exposar. Alcaldes com el de la Seu i el de Puigcerdà també van lamentar el que consideren una oportunitat perduda.
Josep Castellarnau, president de la Federació d’Hostaleria de Lleida i cap de la plataforma favorable als Jocs, va remarcar que els empresaris del Pirineu estan “molt emprenyats” i “decebuts” amb la classe política per haver deixat escapar una “oportunitat única” i va demanar al govern i al COE que comencin a treballar pel 2034, sigui “sols o acompanyats”. En canvi, la plataforma Stop JJOO es va felicitar a Twitter per la retirada del projecte el 2030, si bé va recordar que resten “incògnites” com saber quants diners públics s’hi han “llençat” o què se’n farà dels consignats per als Jocs. En tot cas, continuaran organitzats perquè tampoc se celebrin en anys posteriors i reclamen “l’aturada de tots els macroprojectes, inversions pel territori i un altre model econòmic”.