Paracaigudista penjada d’un arbre

El 2006 naixia Ciutadans, una formació –que no portava la paraula partit en el nom– que tenia com a eix existencial denunciar la discriminació que, segons ells, patia la llengua castellana a Catalunya. El 2015, Albert Rivera, apadrinat pels poders econòmics, exportà el partit arreu de l’Estat, amb un programa liberal i crític amb les autonomies històriques. Va obtenir 40 diputats. Un any i mig abans de l’entrada de Ciutadans al Congrés naixia Vox, que volia derogar l’estat autonòmic i s’oposava al matrimoni homosexual i a l’avortament, i que es va presentar a les eleccions europees del 2014 però no aconseguí l’escó. Vox va iniciar una travessa del desert de la qual només sortirà amb Ortega Smith picant pedra al Tribunal Suprem, denunciant als mitjans la feblesa de Rajoy i demanant llargues condemnes per als líders catalans.

El 2014 va irrompre una nova formació que tampoc tenia la paraula partit, Podem, que en el seu primer acte a Vistalegre, a Madrid, es va conjurar per assaltar el cel. Vox, l’octubre del 2018, encara extraparlamentari, va omplir també Vistalegre anunciant que posaria fi al govern de Pedro Sánchez, forjat amb un pacte amb els enemics d’Espanya. Poc després, Vox entrava al Parlament andalús amb 12 diputats i naixia el trifachito. L’aliança del PP, Ciutadans i Vox, que amb Vox fora del govern desbancarien d’autonòmics i municipals el PSOE i Podem. I el 2019, col·locant Vox com paracaigudistes dirigents per encapçalar candidatures al Congrés a províncies on no tenien vinculació, va obtenir 52 diputats. Una d’aquestes paracaigudistes era Macarena Olona, que aconseguí l’escó a Granada.

Van venir les eleccions de Madrid de fa un any, i Díaz Ayuso, amb un discurs semblant al de Vox, gairebé va doblar els escons, menjant-se Ciutadans, que els va perdre tots. Però després a Castella i Lleó van haver-hi eleccions: Ciutadans s’hi enfonsà, Vox hi passà d’un a tretze diputats, i va posar com a condició per donar suport al PP entrar en el govern. Aquesta entrada del Vox en un govern del PP incomodava el nou líder, Núñez Feijóo.

Al llarg de la campanya de les eleccions andaluses, Vox va deixar clar que només investiria Moreno Bonilla (PP) si entrava en el govern. Però Olona va fer una molt mala campanya, volia semblar més andalusa que ningú fins a l’esperpent. I mentre Ciutadans ha perdut tot el suport i ha desaparegut, el moderat Moreno Bonilla, que reivindicava la feina feta en la Junta d’Andalusia, ha obtingut majoria absoluta, enfront d’una Olona que voldria dissoldre-la. La divisió de l’espai de Podem, que recorda els pitjors temps d’Izquierda Hundida, ha ajudat en aquesta majoria del PP. Diuen que un del perills dels paracaigudistes és quedar penjats d’un arbre i ser espectadors d’una batalla en què no participen, però que en qualsevol moment poden rebre un tret. Això li ha passat a Olona.