El papa Francesc no té cap intenció de renunciar en breu
Des que va aparèixer amb cadira de rodes, a principis de maig, els rumors de la seva renúncia han pres força
“M’ha dit que ni li ha passat pel cap”, assegura la seva amiga sor Lucía Caram
El papa Francesc no renunciarà al pontificat fins, com a mínim, haver acabat el sínode de bisbes el 2023 i haver posat sobre la taula en un document les propostes que ha fet el poble (que tant a Catalunya com en altres països, Alemanya especialment, van en el mateix sentit: més poder per a les dones, celibat opcional, que hi pugui haver capellans casats, més acollida als homosexuals i més poder per als laics, entre altres coses). “Ell ha convocat un sínode, ha volgut que sigui participatiu i ha preguntat a tots els fidels de totes les diòcesis del món. I no plegarà, com a mínim, fins que aquest sínode s’hagi acabat i hi hagi unes conclusions”, assegura el capellà i periodista Francesc Romeu, que desmenteix amb aquesta reflexió els rumors sobre una possible renúncia de Francesc i recorda que el papa repetidament ha dit que “és de mala educació convidar a una feina i no presentar-s’hi” i que la feina “s’ha de fer i s’ha de fer bé”.
Confirma que Francesc no té cap intenció de renunciar en breu sor Lucía Caram, que és amiga personal del pontífex. “Vaig parlar amb ell la setmana passada i diu que no té cap intenció de renunciar i que aquesta opció ni li ha passat pel cap. Diu que està bé i que l’única cosa és que li fa mal el genoll”, explica la monja a aquest diari. I manté: “Una altra cosa al voltant dels rumors sobre la possible renúncia del papa és que hi ha gent interessada i que té moltes ganes que renunciï”.
La situació podria canviar un cop hagi acabat el sínode? “Quan tingui les conclusions del sínode podria ser un bon moment per donar el relleu a un altre. No en va, la feina ja la té feta perquè ell haurà posat sobre la taula les peticions del poble a qui ha volgut consultar expressament i, a més, ha aconseguit –en només nou anys de mandat– la reforma de la cúria amb l’aprovació de la nova constitució apostòlica”, recorda Romeu. Efectivament Francesc ha aconseguit aprovar Praedicate Evangelium –que ha entrat en vigor aquest mes de juny–, que, entre altres coses, estableix que els laics, tant homes com dones, també poden ser nomenats per a càrrecs governamentals a la cúria romana, fa passar al davant del dicasteri de la doctrina de la fe el d’evangelització.
“La seva renúncia després del sínode de bisbes, el 2023, té sentit i voldria dir que al seu successor li deixaria sobre la taula les conclusions del sínode, el mateix que va fer el seu antecessor amb ell, que li va deixar tot el dossier de la pederàstia que Benet XVI no es va veure amb cor d’afrontar”, assenyala el rector de la parròquia de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó, al barri del Poblenou. El mateix opina l’escolapi Enric Canet: “Francesc ha volgut que el poble parli, per això en aquest sínode ha donat veu a tothom i per això han sortit els temes que han sortit. És el que ell volia i ara el que vol és que aquesta veu sigui tinguda en compte. No ho deixarà a mitges.”
Els rumors sobre la possible dimissió del papa es van incrementar a partir de la seva aparició amb cadira de rodes a les audiències, a principis de maig. Quan uns dies després, el 23 de maig, i davant l’assemblea de bisbes italians, va dir “abans de tornar-me a operar, renuncio!”, contestant a la pregunta de si hauria de passar una altra vegada per la sala d’operacions, els rumors es van intensificar. Però va ser una broma (de les que a ell li agrada fer).
Que hagi convocat en ple mes d’agost un consistori per presentar els 21 nous cardenals que va nomenar al mes de maig (poc habitual) i després una cimera de bisbes per reflexionar sobre el Praedicate Evangelium “no vol dir res”, diu Enric Canet. Que hagi programat una visita a Santa Maria di Collemaggio, a L’Aquila, on està enterrat Celestí V, el primer papa que va renunciar, podria ser també, una manera “molt jesuítica”, molt subtil, per crear confusió, però en cap cas és un indici de la seva intenció de renunciar al pontificat. “No té res a veure”, coincideixen els preveres Romeu i Canet.
També es creu que Francesc no faria aquest pas mentre Benet XVI encara sigui viu. Si ho fes, es donaria el cas que coincidirien tres papes: dos d’emèrits i un de titular, que s’hauria d’escollir entre els cardenals electors, molts dels quals ja han estat posats pel mateix Francesc.
Romeu recorda que els rumors sobre la renúncia “ja van sorgir el juliol passat quan el van operar”. Va ser operat a l’hospital Gemelli de Roma, on li van extirpar part de l’intestí gros. “Com que l’operació va ser en diumenge tothom es va posar a especular. I no. Era que el papa, que es considera un treballador, va triar aquell dia per no perdre temps, empalmar i recuperar-se durant les vacances i poder tornar a la feina al més aviat possible.”
‘Praedicate Evangelium’, la gran reforma del papa
La nova constitució apostòlica Praedicate Evangelium és la gran reforma de Francesc, la que Benet XVI no es va veure amb cor d’afrontar, per això ha convocat els cardenals al mes d’agost –després d’un consistori per presentar els darrers 21 cardenals elegits– per tal de reflexionar-hi i explicar-los detalls. “La decisió de fer una reunió tan important a finals d’agost, una data inèdita, té una fàcil explicació i és que, a part que tot s’ha posposat per culpa de la pandèmia, als mesos de juliol i setembre el papa té diversos viatges, entre altres un al Kazakhstan”, va recordar la setmana passada el cardenal hondureny i arquebisbe de Tegucigalpa, Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, molt proper al papa Francesc. El capellà Francesc Romeu explica que entre les reformes que ha fet la nova legislació sobre la cúria, que es va començar a aplicar el diumenge 5 de juny, “cal destacar que el dicasteri de l’evangelització passa per damunt de la doctrina de la fe; la doctrina de la fe l’ha separat en dues parts –una de més doctrinal i una altra més punitiva/jurídica–, i ha creat un nou ministeri, el del servei de la caritat”. Romeu mostra la seva sorpresa per la poca importància que s’ha donat a aquesta reforma als mitjans de comunicació des que es va aprovar el mes de maig passat, després de nou anys de feina del papa, i que pràcticament hagi passat desapercebuda. El capellà qualifica aquesta reforma com “la gran obra del papa Francesc”.