medi ambient
BOMBOLLA TÈRMICA
Alerta de grans focs climàtics
El temor dels bombers és que es desfermin els focus del Solsonès pel potencial d’hectàrees i la simultaneïtat de nous focs
El de Corbera d’Ebre es dona per estabilitzat i a Artesa de Segre es deixen cremar 5.000 hectàrees un cop controlats els flancs de risc
Un estudi internacional basat en set dècades de registres sobre els incendis al sud de Califòrnia concloïa el 2020 que el canvi climàtic i l’abandonament de cultius i boscos eren la causa dels grans focs que aquell any van cremar més de 2 milions d’hectàrees a l’estat nord-americà. “A Catalunya, i en moltes altres zones mediterrànies, estem en un context similar, i això vol dir que el que estem veient a Califòrnia pot passar també a casa nostra”, alertava un dels autors, Sergio de Miguel, de la UdL, i cap del Global Forest Biodiversity Iniciative.
El 30 de setembre d’aquell any, el cap dels GRAF catalans, Marc Castellnou, explicava a TV3 que els Bombers de la Generalitat s’estaven preparant per a focs com aquells de Califòrnia i advertia que la política d’extinció servia de poca cosa davant la gran magnitud d’aquests focs i que l’ecosistema havia de canviar: “És moment de fer gestió del paisatge; els incendis responen al canvi climàtic.” Sequera, baixa humitat, vent, onada de calor i tempesta seca no són excepcionals a casa nostra, però com a mínim els meteoròlegs ja han confirmat que mai en la història meteorològica coneguda del país s’havien superat els 40 graus en 32 observatoris un dia 15 de juny, precisament el dia que han començat diversos incendis forestals a Ponent i a l’Ebre. La previsió tèrmica per ahir i avui és encara pitjor.
En espera del que concloguin les anàlisis sobre l’origen de tots els focs, és molt probable que els d’Artesa de Segre i Castellar de la Ribera hagin estat causats per llamps de la coneguda com a tempesta seca –sense pluja i associada a bombolles tèrmiques com l’actual–. Diversos testimonis presencials explicaven dimecres com diversos llamps havien caigut en una mateixa zona abans que es detectessin les primeres columnes de fum, tant a la Noguera com al Solsonès.
A Catalunya se’n van registrar fins a 14.000 en aquest front sec i la preocupació ahir era que es repetís la tempesta seca de tarda.
Optimisme a Corbera
Els tres focs simultanis iniciats dimecres a Artesa, Castellar i Corbera d’Ebre continuaven ahir actius, tot i que el de la Terra Alta ja preocupava menys. Amb 370 hectàrees forestals cremades, un 90% del perímetre estava controlat pels bombers i el front actiu en el 10% restant no preocupava perquè estava dins d’“eixos de confinament” tenint en compte que “entre la carretera de Vilalba i el foc hi ha una franja de conreus i som optimistes”, assenyalava el cap d’Emergències de les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito.
L’objectiu era que el foc no creués aquesta carretera, però calia sacrificar unes 50 hectàrees davant del cap de foc fins a la carretera.
Calma tensa a Artesa
A Artesa de Segre s’havien cremat ahir un miler d’hectàrees forestals i algun centenar d’agrícoles i la situació era diversa en els quatre fronts. El flanc est, entre Baldomar i Clua, estava controlat al migdia; al flanc nord, diversos tractors havien fet tallafocs, i al flanc sud la propagació s’havia aturat al riu Segre i la carretera. Tots els esforços es concentraven en el flanc oest perquè continuava obert. La preocupació aquí era que el foc s’expandís pel massís de Sant Mamet desfermant un gran foc amb un potencial de 20.000 hectàrees. Per evitar-ho, els efectius treballaven per delimitar un perímetre segur i els caps del dispositiu explicaven que això suposa deixar cremar fins a 5.000 hectàrees en un terreny tortuós i molt difícil d’operar.
Temor al Solsonès
Els majors temors eren al Solsonès, on al foc de Castellar de la Ribera s’hi va afegir el de Lladurs. Amb el fantasma del gran foc que va calcinar desenes de milers d’hectàrees a la Catalunya Central el 1998 present, els responsables del dispositiu van establir ahir un perímetre de 5.000 hectàrees per intentar estabilitzar els focus.
En primer lloc perquè és un incendi amb diversos punts actius pels llamps (a Lladurs, per exemple) i, en segon lloc, perquè, en cas de sortir de mare, té un potencial de desenes de milers d’hectàrees, tot i que ahir a la tarda només se n’havien cremat 400. A mesura que s’estabilitzaven els de Corbera i Artesa es desplaçaven unitats cap al Solsonès. Quatre-cents bombers treballaven en els focs amb dinou mitjans aeris i cent vint vehicles terrestres, agents rurals i uns dos-cents efectius de la unitat d’emergències de l’exèrcit. L’objectiu fins a la nit era estabilitzar Corbera i, sobretot i amb temor, Lladurs.
Parcs naturals tancats, si cal
Xavier Miró“Si la situació es complica”; és a dir, si es manté la problemàtica actual d’incendis simultanis potencialment grans, el govern tancarà l’accés dels ciutadans als parcs naturals. Ho van reconèixer ahir els consellers Vilagrà, Elena i Jordà al llarg del dia. El temor a un quart incendi simultani va fer que ahir el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, demanés a ADF i ciutadans que es concentrin en la vigilància de possibles altres focus arreu del país. De fet, a la tarda durant una hora la prioritat va ser aturar un nou foc de cereal a Sallent, que es va poder controlar.
