Política
ROMAIN GRAU
CANDIDAT MACRONISTA PER LA PRIMERA CIRCUMSCRIPCIÓ DE LA CATALUNYA DEL NORD
“Hi ha un clima de pujada dels extrems”
“Disposo d’una reserva potencial de vots en la segona volta de l’electorat de la coalició d’esquerres, que em va trepitjar els talons”
“La sort per a la Catalunya del Nord és a les nostres mans, més que a les de París, si arribem a unir-nos i organitzar-nos”
Figura transversal
Fill de vinicultors a Vilamulaca, el rossellonès Romain Grau va passar per gairebé totes les famílies polítiques a Perpinyà, fins que el 2017 es va convertir en diputat sota els colors del nou president Macron
El diputat sortint de Perpinyà, Romain Grau, de la majoria presidencial d’Emmanuel Macron, va quedar, en la primera volta de les legislatives de diumenge passat, darrere (24%) la candidata ultradretana Sophie Blanc (31%). En aquesta entrevista telefònica ens explica quines són les seves possibilitats.
Quina és la seva esperança de tornar a sortir escollit?
A aquestes altures, amb tanta abstenció, no se sap gaire bé. Dependrà de la mobilització de l’electorat d’uns i altres. El que veig és que hi ha un electorat Nupes que ens ha trepitjat els talons. I això constitueix una reserva potencial de vots, sabent que en aquesta coalició d’esquerres hi ha partits que demanen que es voti per mi. Si miro la meva adversària del Reagrupament Nacional (RN), en té pocs. El candidat de Zemmour només va obtenir un 5%, i potser tindrà algunes veus de la candidata de dretes, que tampoc va aconseguir més d’un 5%.
Les manifestacions dels armilles grogues a la Catalunya del Nord van ser molt dures. Hi ha pogut influir perquè el votessin menys?
Hi ha un context a l’Estat de pujada dels extrems. I això és molt perceptible al Rosselló. Es deu a una falta de perspectiva per la pobresa? A la pèrdua de referents culturals d’una part de la població? Crec que hi ha una barreja de factors i que influeixen sobre l’estat d’ànim. Sí, hi va haver molts armilles grogues. I també hi ha hagut molts militants antivacunes! Tot això té un pes innegable sobre el clima polític, especialment al sud del Mediterrani i a casa nostra.
També hi deu influir que l’alcalde de Perpinyà des de fa dos anys sigui Louis Aliot, de l’RN…
Si es prenen els resultats de les presidencials, ara no ha ocorregut res de diferent. Pot resultar sorprenent perquè som en un escrutini uninominal, però a la vegada les legislatives són una qüestió d’etiquetes. I, per això, les candidatures del Reagrupament Nacional han arribat als percentatges habituals de Marine Le Pen.
Es parla també d’una influència de Jean Castex, que, tot i que ja no és primer ministre de Macron, decideix els candidats al departament…
Sí, hi té una influència. Però no és una derrota de Castex en el cas de l’eliminació del candidat a la tercera circumscripció de Prada. És una derrota de l’etiqueta. Pierre Bataille era un molt bon candidat, però s’ha trobat amb el foc encreuat entre la dreta i Le Pen i una candidatura de divisió d’algú proper a Castex.
Els candidats catalanistes proposaven convertir el departament en una col·lectivitat territorial, com a Còrsega. Si vostè és reelegit, defensarà aquesta posició?
Jo soc partidari de la descentralització, d’adaptacions en funció dels territoris. Hem de convertir-nos en un territori autònom, com el model cors? Jo crec que no disposem de matèria al departament. Però si es parla del País Basc, s’han unit per crear una sola àrea metropolitana que els ha permès de tenir una paraula basca. Jo em sento identificat amb la identitat catalana i penso que seria una promoció considerable per a aquest territori. Però la sort és a les nostres mans, més que a les de París. Si arribem a unir-nos, a mostrar que hi ha un territori que s’organitza, es podran demanar coses. No si esperem que París decideixi d’acordar-nos un estatut.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.