Comprar en comptes de llogar?
La compravenda d’habitatges està guanyant terreny al lloguer
Els experts atribueixen aquest fenomen a l’estalvi acumulat durant la pandèmia i a les condicions hipotecàries propícies
Accedir a un habitatge continua sent una aventura que no està a l’abast de tothom, especialment per als joves que es volen independitzar a l’àrea metropolitana. Ni els salaris ni els preus hi ajuden. Sigui com sigui, un estudi recent de Fotocasa indica que a Catalunya l’evolució del mercat del lloguer ha fet que últimament els qui s’ho poden permetre s’estimin més comprar l’habitatge i esdevenir-ne propietaris.
L’informe concreta que l’activitat en el mercat immobiliari ha caigut entre el 2021 i aquest any, sobretot a causa de la renúncia de molts ciutadans als lloguers. En xifres del portal immobiliari, s’ha passat d’un 23% de catalans que busquen un pis per llogar a tan sols un 16%. Els motius, segons les fonts consultades, poden ser diversos. Des de l’aprofitament de les relativament propícies condicions hipotecàries fins a un procés d’especulació que estaria retirant del mercat oferta de lloguer de cara a apujar-ne els preus, com denuncien diverses entitats socials.
Paral·lelament, l’última dada de compravenda d’habitatge, la de l’abril, revela que aquestes operacions de compravenda van a l’alça a casa nostra, i que el quart mes d’enguany la pujada va ser del 13% respecte al mateix període del 2021. Aquestes dades provenen de la informació facilitada per l’Observatori del Col·legi Notarial de Catalunya, que va precisar que a l’abril es van dur a terme 9.290 compravendes d’habitatges, una xifra, però, inferior a la del març, en què se’n van fer 10.908. Catalunya és també un dels territoris on més està pujant el nombre de préstecs hipotecaris, ja que d’abril a abril s’ha incrementat un 20,2%, fins a les 5.788 operacions, tot i que el volum sol·licitat es manté pràcticament igual, amb una mitjana de poc més de 173.000 euros.
Raúl Prieto, director del departament Residencial Vendes de Forcadell, confirma que la demanda de la venda ha augmentat força en comparació amb el lloguer. Per Prieto, un dels motius és que “venim d’una etapa en què la població ha estalviat molt”, ja que a causa de la pandèmia i les restriccions s’ha embassat força estalvi. “I si abans comptaven trobar un lloguer de 1.000 euros –afegeix–, avui potser es poden plantejar donar una entrada i finançar la resta amb una hipoteca amb una quota que fins i tot pot ser inferior a molts lloguers”.
La gran oferta hipotecària també hi té a veure, amb la tirada cap a la propietat. La competència entre bancs s’ha recruat en els últims temps, i a més s’ha diluït l’antiga fidelitat del client a la seva entitat bancària. “La gent compara, negocia, i troba un gran ventall d’oportunitats per finançar el seu habitatge”, subratlla l’expert de Forcadell, que hi afegeix que hi ha entitats que es mouen per atrapar perfils de gent jove “i els atorguen crèdit fins a un 90% o un 95% del preu de l’habitatge, sempre que no superin gaire els 35 anys”. Aquests joves, segons Prieto, poden afrontar una hipoteca perquè el capital que han de posar d’entrada sobre la taula “és més petit del que es reclamava fins ara”.
Val a dir que el fenomen es dona sobretot a Barcelona, on “sempre hi ha molta demanda i on comença a tornar la demanda estrangera que s’havia aturat durant la pandèmia”, conclou Prieto.
L’advocada Carmen Pérez-Pozo, especialista en litigis del món immobiliari, assenyala alguns dels problemes que, segons el seu parer, estan afectant el mercat del lloguer, començant per la manca d’una oferta suficient per cobrir la demanda. Segons ella, els vaivens legislatius no estan afavorint l’estabilitat que demanen els propietaris, i creu que la llei de contenció de preus que va promulgar la Generalitat –per bé que tombada enguany pel Constitucional– va generar l’efecte contrari, és a dir, que en lloc de posar els pisos a lloguer, els propietaris van optar per vendre.
Pérez-Pozo enumera els problemes pels quals s’exclamen els propietaris: “Les ocupacions il·legals, els processos de desnonaments que s’allarguen molt, atès que si una persona no paga, el judici fins que es pot treure de la casa pot trigar un any.” “Sempre pensem en grans tenidors –insisteix la lletrada–, i la gran majoria a Catalunya són petits propietaris que lloguen per tenir un complement dels seus ingressos”.
L’advocada admet que hi ha molta gent vulnerable i que “cal diferenciar també entre l’ocupa ideològic i el que entra en un habitatge per necessitat”. Però denuncia la picaresca i les “màfies professionals que rebenten portes, canvien panys i que hi fan negoci”. Reconeix que l’habitatge és un dret, “però és l’administració la que l’ha de garantir, i també ha de donar una estabilitat legal als propietaris”.
Els locals buits es veuen com a possible solució
L’advocada Carmen Pérez-Pozo recorda que les administracions, tant la catalana com l’espanyola, tenen el dret de tempteig i retracte sobre tots els habitatges que es venen per posar-los a disposició de la ciutadania com a habitatge social. A aquesta solució pal·liativa de la manca d’oferta, Pérez-Pozo agrega una altra possibilitat d’ampliar el parc d’habitatges de lloguer que ja han esmentat diverses veus: els locals buits. “Amb l’auge del comerç electrònic hi ha molts locals tancats que es podrien convertir en habitatges de lloguer econòmic”, assenyala l’advocada, que esmenta com a avantatge afegit d’atorgar un canvi d’ús a aquests espais la reactivació de la vida a molts barris. Per l’experta, si no hi ha una política municipal de permetre l’accés i atorgar la llicència del canvi d’ús és perquè “hi ha un rerefons que diu que és un fenomen especulatiu”. Però el cert és, remarca, que ara mateix “Barcelona té menys habitatge social que Madrid”.