Una tendència fixa o un foc d’encenalls?

L’opció de comprar com a alternativa al lloguer pot tenir els dies comptats. Almenys a la vista del que es pot inferir de les últimes dades sobre el preu de l’habitatge de compra i també del que es pot preveure pel que fa a les condicions hipotecàries, de moment, relativament benèvoles per la forta competència bancària.

D’entrada, perquè aquesta mateixa setmana s’han difós les dades sobre el preu de l’habitatge, que s’ha tornat a enfilar un 7,7% en el primer trimestre de l’any i, segons les xifres aportades per l’institut estadístic espanyol, l’INE, s’ha situat a Catalunya en el nivell més alt des del 2009. L’índex de preus de l’habitatge ha mantingut i refermat la senda alcista per la qual va transcórrer en l’últim tram del 2021, quan va pujar un 6,1%, que també marcava un rècord respecte al 2009. Per tipus d’habitatge, l’INE assenyala que l’encariment s’ha deixat sentir més en els pisos nous, on el preu s’ha enfilat un 8,9% interanual, mentre que els de segona mà han pujat de preu un 7,5%.

I si el preu a l’alça molt probablement desincentivarà la compra, encara ho pot fer més el fet que el BCE més zelós contra la inflació disparada hagi anunciat que al juliol apujarà els tipus d’interès en un quart de punt i que al setembre hi tornarà, encara no se sap fins on. Aquest increment, el primer en deu anys, que torna a deixar el preu del diner en positiu, serà un obstacle més per als qui aspirin a tenir un pis propi.