Societat
CARLES ADSERÀ
VA PARTICIPAR ALS JOCS DE GRENOBLE 68
“A la Molina som pioners de l’esquí a Catalunya”
“Cal prendre nota de la gent capacitada i dels sectors dels esports de neu que va reunir Grenoble 68”
“No hi estic a favor ni en contra”
A part d’olímpic, al final de la dècada dels anys seixanta del segle passat aquest empresari turístic va participar també a la copa del món a Crans-Montana (Suïssa) i al mundial de Portillo (Xile).
Vostè va ser olímpic als Jocs d’hivern de Grenoble de l’any 1968. Per l’experiència viscuda, calen uns Jocs als Pirineus?
Sí, són importants i encara més per a la Cerdanya, la potencien. La gent que no els vols acabarà veient que comportaran la millora de les carreteres i del tren, etc.
Què en pot dir, d’aquells Jocs?
Que van ser molt importants i que cal prendre nota del munt de gent capacitada i de la implicació de tothom que tenia alguna cosa a veure amb els esports de neu que van aconseguir els organitzadors. Em va quedar molt clar que la promoció que comporten uns Jocs Olímpics per al territori on se celebren és molt important. Recordo, en el meu cas particular, que fins i tot vaig haver de desfilar davant del president de la República, Charles de Gaulle [somriu]. A la Molina, ara, hem de fer valer que som els pioners de l’esquí a Catalunya.
Què en pensa, de les desavinences per formular una candidatura conjunta amb Aragó?
Hi tinc amics. Sempre s’ha d’anar de bon rotllo; però, si ells no volen, Catalunya pot fer els Jocs. Andorra i fins i tot algunes estacions de la Catalunya del Nord com ara Font-romeu serien una altra bona opció. A Andorra hi ha gent amb molta experiència a muntar estacions d’esquí, n’han fet a Rússia i a l’Argentina. El tema d’Aragó sembla més un problema polític.
I la consulta que s’ha de dur a terme a les comarques pirinenques?
Ni hi estic a favor ni en contra. Estem en una època de democràcia i està bé que la gent pugui dir si li interessa la candidatura o no.
La seva família és una de les pioneres de la Molina. Quan van establir-s’hi?
L’any 1924. El meu pare tenia un hotel a Barcelona i, arran dels fets de la Setmana Tràgica, va acceptar gestionar el Xalet del Centre Excursionista de Catalunya de la Molina. A part del Xalet, no hi havia res. Ell va impulsar la creació de tots els serveis.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.