Es perden diners i competitivitat

Un estudi sobre l’impacte que l’enllestiment del corredor mediterrani podria tenir en l’economia catalana conclou que per cada euro que s’hi inverteixi en retornaran 1,7. “És a dir –hi va afegir Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona–, que parlem d’un 70% de benefici.” Roca va participar en l’última part de la jornada, que va recollir l’anàlisi i les valoracions de diversos representants empresarials i d’entitats econòmiques. La presidenta de la Cambra de Barcelona va contraposar que, si no s’accelera la infraestructura ferroviària, el que caldrà abonar per emissions contaminants “comportarà una nova pèrdua de competitivitat” per a les empreses i els productes catalans, que segons estudis de la institució pateixen un dèficit històric d’inversió en infraestructures de 45.000 milions d’euros.

En la mateixa taula rodona hi va ser també Enric Martí, director general de logística de Seat, que va subratllar que el sector de l’automoció està mutant cap a l’electrificació. “Ens heu de cuidar”, va dir, i va recordar que ara mateix Seat és l’única empresa integral del sector a tot l’Estat, perquè dissenya, desenvolupa i fabrica els vehicles. Actualment, la logística de Seat encara depèn massa dels camions, però projecten utilitzar una xarxa ferroviària de trens mixtos per transportar vehicles i peces, objectiu sense el qual “serà complicat complir l’objectiu de reduir del 40% les emissions abans del 2030”.

Pel portaveu de BASF, Ben Hepfer, el seu emplaçament a Tarragona converteix el corredor mediterrani en una eina clau. “Hem patit durant quaranta anys aquest retard– es va exclamar Hepfer– que va confirmar la planificació de la terminal intermodal que donarà servei a tot el clúster químic de la zona, “i que estarà oberta a tot tipus de mercaderies”, va aclarir. Pel directiu de BASF, són “en una cantonada d’Europa, mentre que els mercats principals de l’empresa són al centre del continent”, per la qual cosa els compensaria utilitzar el tren per a qualsevol distància superior als 400 quilòmetres.

Per la seva banda, Cristina Duran, directora de logística de Freixenet, també va donar idea de la rellevància que per a una empresa “petita, però fortament exportadora” com la seva, tindrà un corredor mediterrani en marxa, i ho va extrapolar afirmant: “Si tots els petits i mitjans de la indústria catalana volem disposar del tren, cal el corredor tant sí com no”.

Finalment, entre altres participants, Josep Collado, secretari general de la Federació d’Indústries Càrniques, va remarcar que el seu sector exporta el 64% de la producció i que ara mateix ja existeix, tristament aturada, una infraestructura a Vilamalla, iniciada als anys vuitanta i pendent de ser desenvolupada. “Té les vies, les instal·lacions, la xarxa elèctrica, però hi falten connexions”, va lamentar Collado, que va puntualitzar que, annex, hi ha un punt d’inspecció fronterera que podria fer que tota la indústria agroalimentària pogués certificar i despatxar els contenidors sense haver d’entrar a la conurbació de Barcelona. Dissortadament, va lamentar, “l’intercanviador funciona ara mateix com un pàrquing de camions que esperen fer els tràmits a la duana”.