medi ambient
La descarbonització de la UE s’encalla en el Parlament Europeu
Una esmena introduïda pel Partit Popular Europeu sobre un text ja acordat prèviament fa que no pugui prosperar
El gran paquet legislatiu per a la descarbonització de la Unió Europea s’ha encallat aquest dimecres en el Parlament Europeu, incapaç de consensuar una postura per a negociar amb la Comissió Europea i el Consell la reforma del mercat d’emissions de CO2, un dels pilars de la transformació climàtica de la UE.
Una esmena introduïda a última hora del Partit Popular Europeu, secundada per liberals i euroescèptics, ha portat a Socialdemòcrates i Verds a votar contra el text en la seva integritat i tombar la posició conjunta del Parlament Europeu, contra la qual també van votar l’extrema dreta i l’esquerra.
El que havia de suposar el tret de sortida per a fer realitat la legislació climàtica més important de la història de la Unió Europea va acabar en rebombori parlamentari, escarafalls i acusacions creuades en l’hemicicle del Parlament Europeu, reunit en sessió plenària en la seva seu francesa d’Estrasburg.
Avui, passat el migdia, el ple començava a votar 8 de les 14 propostes del paquet “Fit for 55” perquè en 2030 la UE redueixi les seves emissions en un 55% respecte a 1990 i abast la neutralitat climàtica en 2050. Es tracta d’un pas imprescindible per a negociar amb Comissió i Consell la llei definitiva.
Alguns d’aquests vots es preveien ajustats, però no la futura reforma de l’anomenat sistema MTS, que posa preu al diòxid de carboni emès per unes 11.000 plantes industrials de consum energètic intensiu i que des de 2005 és la pedra angular de la política climàtica de la UE.
El text s’havia consensuat prèviament en comissió parlamentària, circumstància que sol respectar-se, i s’havia debatut la vespra en l’hemicicle.
Però una esmena introduïda pel Partit Popular Europeu per a retardar la data de desaparició dels permisos gratuïts de CO2 ha provocat que caigués el text, que al seu torn va arrossegar a altres normes intrínsecament relacionades amb l’MTS.
El sistema MTS contempla una sèrie de permisos que eximeixen a les indústries de pagar per les tones de diòxid de carboni emeses perquè tinguin temps per a invertir en tecnologies netes al mateix temps que mantenen la seva competitivitat.
El text, consensuat prèviament en la comissió parlamentària de Medi Ambient, preveia acabar amb aquests permisos en 2030, però l’esmena empenyia aquesta data fins a 2034.
Això va motivar que els Verds i els Socialdemòcrates –amb una quinzena d’excepcions com les dels espanyols Clara Aguilera i Jonás Fernández– votessin en contra, la qual cosa va derrocar el document.
El text haurà de tornar a debatre’s en la comissió parlamentària de Medi Ambient, per a eventualment sotmetre’s a una nova votació en sessió plenària. L’embús parlamentari contrasta amb la urgència amb la qual els legisladors europeus han actuat en el terreny climàtic en la present legislatura.
