Un any reivindicant que la Policía Nacional abandoni la seu de Via Laietana
La Comissió de la Dignitat i l’ANC convoquen una protesta al davant de la seu policial dos dimarts al mes
Trenta-tres testimonis ja han explicat les tortures
Ramon Piqué, Guillem Pallejà, Agustí Alcoberro, Moisès Garrobo, Carme Travesset, Enric Leira, Carles Garcia Solé, Carles Castellanos, Felipe Moreno, Xènia Garcia, Carles Vallejo, José Plaza, Fredi Bentanachs, Matilde Aragó, Oriol Carbonell (fill de Jordi Carbonell), Antonia Garcia, Carlota Falgueras, Àngela Vinent, Mercè Amor, Jaume Palau, Roser Pineda, Albert Font, Joaquim Auladell, Ramon Majó, Leopold Estapé, Alpe Conceptes, Tània Navarro, Blanca Serra, Josep Almeda, Marcel Casellas, Antonio Silva, Quim Boix i mossèn Joan Soler.
Aquests són els 33 ciutadans que, fins avui, han respost a la crida de la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC per explicar, al davant de la prefectura de la Policía Nacional a Via Laietana, les tortures de què van ser víctimes. Són testimonis que es remunten als temps del franquisme, als anys de la Transició, però també a un període tan recent com el dels joves independentistes detinguts la tardor del 2019.
És una acció que té com a objectiu el tancament de la comissaria i que l’edifici sigui la seu d’un espai de memòria democràtica La protesta, que es fa cada primer i tercer dimarts de cada mes, va començar ara fa un any i avui tornarà a fer-se realitat en un acte en què el protagonisme el tindran els joves que van ser perseguits per haver-se negat a fer el servei militar.
Josep Cruanyes, coordinador de la Comissió de la Dignitat, valora molt positivament aquest primer any de mobilització, “Ha tingut ressò més enllà de la ciutat i des de diversos punts del país ens demanen que hi anem per explicar què fem”, explica.
Pilar Rebaque, de l’ANC, valora que “ha quedat palès amb la gent que ha vingut a donar testimoni que la repressió no s’atura, que han estat tres generacions les que n’han estat víctimes, pares i mares, nosaltres i els nostres fills”.
Les intervencions de les persones víctimes de les tortures són enregistrades pel realitzador Jaume Domènech dins d’un projecte documental més ampli sobre la història de l’edifici policial de Via Laietana i les tortures.
Una protesta que incomoda i que no agrada
L’Estat fa veure que no es dona per al·ludit davant la petició de tancament de l’edifici policial del centre de la ciutat. Més aviat al contrari, les dependències policials estan en obres amb un pressupost d’execució de dos milions d’euros, amb la finalitat de millorar tot el sistema de refrigeració intern. És evident que les millores responen a la voluntat de quedar-se a l’edifici en millors condicions que les actuals, i no pas a les de marxar.
El Ministeri de l’Interior i la Delegació del Govern espanyol també miren cap a un altre costat quan la comissió de Justícia del Parlament els ha demanat poder visitar l’edifici. De moment no hi ha cap resposta a la sol·licitud dels diputats.
Aparentment ningú s’immuta, però la realitat és una altra, ja que la Comissió de la Dignitat ha rebut un avís, discret però molt clar, que el seu acte reivindicatiu és vist amb certa preocupació des de Madrid i se’ls ha convidat a aturar-lo.
