Junts: canvi de lideratge i reptes pendents
Junts per Catalunya celebra avui a la Catalunya del Nord un congrés amb deures pendents, alguns dels quals resoldrà i d’altres quedaran pendents per a una segona jornada, al juliol, o fins i tot al llarg dels pròxims mesos. El partit obre una nova etapa sense el lideratge de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, amb el pacte entre els dos sectors més majoritaris que encapçalen Laura Borràs i Jordi Turull. La direcció bicèfala serà l’encarregada de gestionar el jove partit, sorgit al voltant de l’1-O i molt lligat fins ara al lideratge electoral del president exiliat. El trànsit fins al congrés no ha estat exempt d’enfrontaments entre el sector de diputats partidaris d’un embat en tots els fronts contra l’Estat i els que donen mes valor a la gestió a les institucions catalanes. Un dels primers reptes del colideratge serà anar a l’una en la presa de decisions en aquesta gestió, com s’ha posat de manifest en la recerca del consens per fer front a la sentència del 25% de castellà. Una situació pròpia d’un partit novell, i que s’ha hagut d’aglutinar des de la repressió, perquè no s’ha d’oblidar que JxCat ha tingut les dificultats de tenir un president exiliat, un d’inhabilitat i un secretari general a la presó i indultat.
La composició de l’executiva serà clau per albirar la direcció que prendrà Junts els pròxims mesos i com afrontarà la revisió del pacte de govern amb ERC, sobretot, però també el que mantenen a la Diputació de Barcelona amb el PSC i l’elecció de l’alcaldable per Barcelona. Perquè la definició ideològica pendent –més enllà del compromís inequívoc per la independència– marcarà la següent jornada del congrés i la tardor política, en què començarà un curs que desembocarà en les municipals de la primavera. Aquesta convocatòria podria precipitar canvis en els actuals pactes o equilibris, com defensa la presidenta del Parlament. Les decisions que prengui Junts i la consolidació electoral marcaran el futur de l’actual tercer partit al Parlament, l’única formació d’entre les hereves de l’antiga Convergència que acredita un ampli suport electoral que no hauria de posar en perill.
