Feijóo passa de “bilingüe cordial” a veure “apartheid”
El líder del PP invoca el règim supremacista blanc de 40 anys a Sud-àfrica per descriure les aules catalanes
Acudirà al TC
Aragonès: “Una banalització inadmissible”
Colau l’invita a l’escola
Sis anys després de topar al carrer Príncipe de Vigo amb una veïna enfadada –“Ens vas enganyar amb l’idioma, vas dir que podríem escollir i vas triar un nacionalista”, li va dir el 2016 sobre Anxo Lorenzo, a Política Lingüística de la Xunta–, Alberto Núñez Feijóo era elegit president del PP en el congrés de Sevilla l’1 d’abril i enaltia el “bilingüisme cordial”. “Les llengües no es combaten, es respecten”, deia. Dos mesos després, Feijóo invoca el règim de segregació racial del 1948 al 1990 a Sud-àfrica com a mirall del que veu en les aules catalanes del 2022. “En el fons el que hi ha és un apartheid lingüístic dels nens i les nenes catalans que no poden tenir coneixement del castellà a les aules”, va dir tot desfermant un clam d’indignació.
Feijóo, que a diferència de Mariano Rajoy sí que és bilingüe i parla gallec, es caracteritza per adequar el missatge a l’auditori. Si el 6 de maig en les jornades del Cercle a Barcelona va lloar “la singularitat lingüística” i les “identitats territorials” perquè “no és un capritx com algunes mentalitats centralistes pensen”, ahir a Onda Cero va invocar l’espantall del racista Partit Nacional sud-africà per referir-se al “procés lingüístic”.
En veure que Pedro Sánchez té la potestat de suspendre el decret català –que no inclou el percentatge del 25%– amb la simple presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional i no ho fa, el president del PP avisa que el seu partit registrarà un recurs d’inconstitucionalitat un cop el decret s’hagi tramitat i espera “sancions econòmiques als col·legis que es neguen a complir la legislació”.
Ho deia Abascal del PP
Es dona la circumstància que Feijóo és criticat per Vox a Madrid per emular la política lingüística de la Generalitat fixant el gallec com a requisit per ser professor o adherint-se a les iniciatives d’A Mesa pola Normalización Lingüística, com ara la Iniciativa Xabarín (que porta el nom d’un programa infantil d’èxit de Televisió de Galícia). Fins al punt que el 30 de juny del 2021, al Congrés, va ser precisament el líder de Vox, Santiago Abascal, qui va alertar a l’aleshores líder del PP, Pablo Casado, que hi ha “apartheid lingüístic també a Galícia”. “Ja és pesat que sempre ataqui el PP gallec”, va rebatre la diputada del PP Ana Vázquez.
“Atac per quatre vots”
La comparació de les aules catalanes del 2022 amb el racisme del segle XX a Sud-àfrica va desfermar la indignació. “Banalitzar el dolor, les morts i la ignomínia que va comportar l’apartheid és d’una baixesa política i moral inadmissible”, va denunciar el president de la Generalitat, Pere Aragonès. “De nou l’atac a Catalunya per guanyar quatre vots”, hi va afegir Aragonès tot apuntant a la campanya de les eleccions d’Andalusia, on Vox –amb Macarena Olona de candidata i amb un programa electoral en què el primer punt que ofereix als andalusos és suprimir l’autonomia catalana– rivalitza amb el PP pel vot espanyolista.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va convidar Feijóo a visitar una escola a Barcelona i “comprovar” que diu “una barbaritat i una falsedat”. Colau hi veu una “mentida tan flagrant” que no sap si es deu a la “ignorància” o bé vol “mentir i fer mal”. “És l’últim que necessitem”, va dir. Des de San Fernando (Cadis), el líder del PSC, Salvador Illa, va expressar la seva “profunda decepció” amb les paraules de Feijóo perquè el plantejament implica “seguir en la confrontació”.