L’EMA assegura que la verola del mico no és “una emergència de salut pública”

L’Agència Europea de Medicaments (EMA) ha subratllat aquest dijous que el món no està en “una emergència de salut pública” per la verola del mico, malgrat les infeccions documentades.

En una roda de premsa virtual, Marco Cavaleri, cap d’Estratègia de Vacunació de l’EMA, ha considerat que el risc actual dels casos detectats de la verola del mico per a la població general és “baix i no es preveu un augment excessiu de casos”.

Cavaleri ha assegurat que la EMA està pendent de l’avanç dels casos de la verola del mico detectats a la Unió Europea (UE), encara que ha assenyalat que “això no és una emergència de salut pública en aquests moments”.

Per Cavalieri, l’enfocament cap a aquest virus ha de continuar sent la identificació, el seguiment i la gestió de nous casos.

Cavaleri ha subratllat que “el risc per a la població general és baix i no es preveu un augment excessiu de casos”, encara que es continuïn detectant infeccions en el futur, i ha recordat que “estem davant un virus que es diferencia notablement del SARS-CoV-2 (que causa la Covid-19), començant perquè no es transmet fàcilment”.

“Encara que el brot de la verola del mico és inusual, inclosa la gran extensió geogràfica, és tranquil·litzador saber que la majoria dels pacients tenien símptomes lleus i es van recuperar sense necessitat de tractaments”, ha conclòs.

El cap d’Estratègia de Vacunació de l’EMA ha informat d’un diàleg amb la farmacèutica que va desenvolupar Imvanex, vacuna autoritzada a la UE només contra la verola tradicional, per a estendre la seva indicació perquè les dades en animals mostren que també és efectiva per a prevenir la verola del mico. Aquesta injecció s’administra en dues dosis, amb almenys 28 dies de diferència.

Un altre fàrmac amb potencial per a ser usat contra la verola del mico és l’antiviral Tecovirimat SIGA. S’utilitza en adults i nens que pesen almenys 13 quilos, està disponible en forma de càpsules per a prendre per via oral, i la dosi depèn del pes corporal, encara que el tractament ha d’iniciar-se al més aviat possible després del diagnòstic. Els seus efectes secundaris més comuns són el mal de cap i les nàusees.