Les famílies acollidores de refugiats, “desemparades”
La Generalitat retreu que el pla estatal només cobreix 5.028 persones allotjades, quan n’hi ha un total de 21.507
Lamenten que no es transfereixi “ni un euro” per reforçar els serveis d’acollida
Quan s’han complert tres mesos de l’inici de la guerra, continuen arribant cada dia amb tren a l’estació de Sants un centenar de persones desplaçades pel conflicte d’Ucraïna. Són moltes menys que els milers que arribaven a l’inici de la guerra i que els voluntaris de la Creu Roja atenien a peu d’andana per si volien continuar el viatge o decidien quedar-se a Catalunya. A mitjan maig, els dispositius d’emergència acollien 5.028 persones dins del programa estatal d’asil que coordina la Creu Roja i que cobreix la manutenció i l’estada dels que han fugit de la zona de conflicte.
L’arribada constant de refugiats ha obligat la Creu Roja a derivar 4.248 persones a altres entitats i comunitats autònomes que tenien places disponibles. El coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist, manté que s’han buscat més hotels per donar la màxima cabuda possible als que necessiten una estada temporal tot i que la tendència està canviant i hi ha cada cop més famílies que estan retornant a les zones més allunyades dels combats.
El gros més important de desplaçats per la guerra queden al marge del programa estatal d’asil, i es calcula que el 70% dels refugiats estan allotjats en xarxes de familiars i coneguts. Segons les dades de la Generalitat, hi ha registrats 21.507 refugiats ucraïnesos atesos pels municipis i la Generalitat.
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, denuncia que l’Estat s’hagi “desentès” en l’acollida dels refugiats a Catalunya, perquè no s’ha rebut “ni un euro” dels fons europeus destinats a la protecció temporal de les persones desplaçades. Segons Verge, en vista de la “negligència” de Madrid, el govern català ha hagut de reforçar els serveis d’acollida “amb recursos propis” per acompanyar els municipis en els programes d’acollida.
La secretària d’Igualtat, Mireia Mata, reconeix que, si l’Estat “no transfereix un mínim” dels 1.200 milions d’euros dels fons europeus anunciats, les famílies acollidores continuaran “desemparades”, perquè no hi ha recursos disponibles per a les persones desplaçades. La responsable de la conselleria assegura que s’han reforçat els programes de la xarxa de primera acollida amb 2,9 milions d’euros per als ajuntaments i consells comarcals, contractant 54 agents més d’acollida, per ajudar a millorar la tramitació de la targeta sanitària, l’escolarització dels infants, les traduccions i els itineraris d’ocupació professional.
De l’escola a l’esplai
A Catalunya s’han escolaritzat en els darrers tres mesos 5.145 alumnes ucraïnesos a les escoles i instituts del país. La secretària d’Igualtat assegura que a finals de maig es deixaran d’escolaritzar els infants que arribin i s’impulsarà el programa Temps per a cures, per tal que els infants i joves puguin fer activitats en el lleure i a la vegada les mares tinguin temps per poder buscar feina. L’acció disposa d’un pressupost de gairebé 1,5 milions d’euros i preveu també la formació de persones adultes perquè puguin obtenir el títol de monitora o monitor de lleure, i facilitar així la seva inserció laboral. En el punt d’informació que la Generalitat té al centre d’acollida a la Fira de Montjuïc es dona cita per registrar-se al Servei d’Ocupació de Catalunya. “Hi ha poca gent inscrita, però prop d’un centenar ja tenen feina”, assegura Mata, que reclama més recursos per atendre els milers de refugiats que han demanat la protecció d’asil. A Catalunya, la Policía Nacional ha tramitat 25.000 proteccions temporals des del 14 de març, de les quals 17.000 a Barcelona, 3.500 a Girona, 1.700 a Lleida i 2.800 a Tarragona. La protecció temporal, que dona accés a permís de residència i dret a treballar, té una duració mínima d’un any i es podrà prorrogar fins a tres en funció de la situació a Ucraïna.
LES XIFRES
“Estàs ajudant i veus que només tens pegues”
La Jordina Roig es va oferir a una ONG com a persona acollidora i al març ampliava de cop la família. Aprofitant que estava de baixa per maternitat, va acollir una adolescent ucraïnesa de setze anys que havia arribat sola amb autobús a Barcelona. “Treballant hauria estat impossible estar per ella i fer tots els tràmits”, assegura aquesta veïna d’Arenys de Munt, on va empadronar la menor sense problemes i ha tingut el suport dels serveis socials per rebre ajuda en forma d’aliments i roba. A l’institut tampoc li va ser complicat el procés d’escolarització, amb material adaptat per seguir les classes.
Les famílies que han decidit acollir persones refugiades lamenten que no arribi cap línia d’ajudes com es va anunciar, però també la falta d’orientació en tot el procés, en què s’han trobat soles. En el seu cas, la menor està sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i això ha fet que, a més de tramitar documents com el NIE, hagi hagut de fer entrevistes i seguir els protocols com a família d’acollida. “Estàs ajudant i veus que només tens pegues”, diu la mare d’acollida, que tot just fa una setmana ha aconseguit la documentació després de tres hores de cua al centre d’acollida de Montjuïc. Des dels ajuntaments s’ha facilitat ajudar-les més o menys, en funció de la seva disponibilitat econòmica. I, mentrestant, són les famílies les que assumeixen de la seva butxaca el cost d’auxiliar els refugiats en un moment en què el preu dels subministraments està disparat.